Ordre de mamífers placentaris d’extremitats pentadàctiles llargues, amb polze oposable, hemisferis cerebrals ben desenvolupats i ulls en posició davantera.

N’hi ha una gran varietat quant a la morfologia externa; la talla pot variar des de la d’un gran goril·la fins a la de petites tupaies de la mida i la forma d’una rata cellarda. La cua, quan en tenen, pot ésser curta o bé constituir un veritable apèndix prènsil, i el cos és recobert de pèl. En general el sentit de l’olfacte no és gaire desenvolupat i ha donat pas a d’altres que es poden considerar superiors, com ara la visió, el tacte i l’oïda. En les femelles la posició de les glàndules mamàries és sempre pectoral o axil·lar i en molts pocs casos és abdominal. Es tracta d’animals de vida típicament arborícola en un grau més o menys important. Tendeixen a formar grups, ja siguin familiars o molt més amplis. Fora de casos excepcionals, el part dóna lloc a una única cria, de caràcter bastant nidícola. El cicle reproductor de la femella és molt particular pel fet de produir-se les fases menstruals diferentment de les dels altres mamífers. Aparegueren a l’Eocè.

Hom els agrupa en tres subordres: lemuriformes, tarsiformes i antropomorfs.

Una femella de macaco de l’Índia (Macaca mulata, abans conegut com aMacacus Rhesus) fou el primer primat clonat, presentat al gener del 2000. Per fer-ho, l’equip del Centre de Recerca de Primats de Beaverton (Oregon, EUA) utilitzà una tècnica diferent a la de l’ovella Dolly, un mètode que imita la formació natural dels bessons idèntics, separant les cèl·lules d’un embrió en la fase en què encara no s’han diferenciat. Llavors s’introdueixen les cèl·lules de dues en dues en una membrana cel·lular prèviament buidada, que s’implanta a l’úter d’una femella adulta, on es du a terme la gestació. D’aquesta manera, s’obtenen clons d’animals idèntics genèticament. Aquest mateix equip nord-americà donà a conèixer, al gener del 2001, un altre macaco, que porta a les seves cèl·lules una modificació genètica artificial, un gen marcador procedent d’una medusa. L’interès d’aquestes clonacions es troba en el fet que, atesa la proximitat dels micos amb l’espècie humana, podrien ésser utilitzats en l’estudi de malalties humanes que, ara per ara, són gairebé desconegudes, en particular algunes de neurològiques i genètiques.

Classificació de l’ordre dels primats