la Via Augusta

L’arc de Berà, elevat sobre laVia Augusta
calafellvalo (CC BY-NC 2.0)
En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea. Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic. És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i algunsmil·liaris. Passava perRuscino —Castellrosselló (Perpinyà)—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, perGerunda (Girona), i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava. Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap aArrahona (Sabadell), fins al Llobregat. L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava perIluro (Mataró),Baetulo (Badalona) iBarcino (Barcelona), i pel Llobregat retrobava la via del Vallès aAd Fines (Martorell). Continuava cap a Vilafranca del Penedès, i per l’arc de Berà arribava aTarraco (Tarragona), prosseguia cap aDertosa (Tortosa) i entrava al País Valencià pel pla de la Galera. Abans d’arribar aSaguntum (Sagunt), una bifurcació deixava al centre la serra d’Irta. AValentia (València) se separava del litoral, i perSaitabi (Xàtiva) entrava a la Manxa, per Almansa, i a Andalusia, per Despeñaperros. Entre les ciutats esmentades són mencionades altres localitats, de situació sovint incerta, que han donat lloc a hipòtesis diverses i a controvèrsies.



