la Via Augusta

L’arc de Berà, elevat sobre laVia Augusta

calafellvalo (CC BY-NC 2.0)

Nom que prengué durant l’Imperi la carretera romana que enllaçava Roma amb la zona de l’estret de Gibraltar (Cadis).

En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea. Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic. És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i algunsmil·liaris. Passava perRuscino —Castellrosselló (Perpinyà)—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, perGerunda (Girona), i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava. Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap aArrahona (Sabadell), fins al Llobregat. L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava perIluro (Mataró),Baetulo (Badalona) iBarcino (Barcelona), i pel Llobregat retrobava la via del Vallès aAd Fines (Martorell). Continuava cap a Vilafranca del Penedès, i per l’arc de Berà arribava aTarraco (Tarragona), prosseguia cap aDertosa (Tortosa) i entrava al País Valencià pel pla de la Galera. Abans d’arribar aSaguntum (Sagunt), una bifurcació deixava al centre la serra d’Irta. AValentia (València) se separava del litoral, i perSaitabi (Xàtiva) entrava a la Manxa, per Almansa, i a Andalusia, per Despeñaperros. Entre les ciutats esmentades són mencionades altres localitats, de situació sovint incerta, que han donat lloc a hipòtesis diverses i a controvèrsies.