Ṣā’ib Tabrīzī
(Esfähān, 1607 — Esfähān, 1670)
Escriptor persa.
Membre d’una família de comerciants originària de Tabrīz, fou poeta de cort dels safàvides i dels grans mogols de l’Índia. S'establí de nou a Pèrsia, on rebé d’Abbās II el títol dePríncep dels poetes. Deixeble de Ḥāfīz, els seus gazals esotericomístics són considerats el millor de la poesia persa postclàssica.