Soldà otomà (1808-39).

Assolí el poder durant la revolta dels geníssers (deposició de Mustafà IV i assassinat de Selim III). Hagué d’acarar-se amb els russos, que s’annexaren Bessaràbia (pau de Bucarest, 1812), i amb diverses insurreccions als Balcans (independència de Grècia, el 1819, i de Sèrbia, el 1820). Enfrontat ambIbrāhīm Paixà, que l’havia ajudat contra Grècia, hagué de cedir-li Síria i Adana. Reorganitzà l’exèrcit i executà nombrosos geníssers dissidents.