Max Aub
Escriptor en llengua castellana d’origen alemany.
Fou educat a França i, traslladat a València el 1914, es naturalitzà espanyol. Viatjà per Europa. El 1920 començà a escriure, sobretot teatre, i féu la primera estrena el 1927, ambEl desconfiado prodigioso, en versió catalana feta per Josep M. Millàs i Raurell. Integrat dins els corrents d’avantguarda i influït pel barroc espanyol, destaquen d’entre la producció d’aquesta primera etapa les novel·lesFábula verde (1933) iLuis Álvarez Petreña (1934) i les peces dramàtiquesNarciso (1928),Espejo de avaricia (1935) iPedro García López (1936), en les quals es lliga al teatre clàssic burlesc. Dirigí teatre universitari a València (1935-36), i desplegà una gran activitat al servei de la República com a director del diari “Verdad” (1936), com a secretari del consell nacional de teatre (1937-39), etc. El 1939 emigrà a França i el 1942 s’instal·là a Mèxic fins el 1969, que tornà a l’Estat espanyol. A Mèxic inicià la redacció del seu cicle narratiu més important, entorn de la Guerra Civil Espanyola, titulatEl laberinto mágico: Campo cerrado (1943),Campo de sangre (1945),Campo abierto (1951) iCampo del moro (1968). El seu llenguatge barroc adquireix en aquests moments la màxima perfecció al servei d’intencions cada cop més realistes. Al marge del cicle cal esmentarLas buenas intenciones (1954),Jusep Torres Campalans (1958), suposada biografia d’un pintor català, iLa calle de Valverde (1961), ambientada a l’època de la dictadura de Primo de Rivera. Cultivà amb èxit la narració breu:Cuentos ciertos (1955),Ciertos cuentos (1956),Cuentos mexicanos (1959), etc. Escriví nombroses peces de teatre, sovint notables per llur experimentalisme:San Juan (1943),Morir por cerrar los ojos (1944), potser la més important,El rapto de Europa (1946),Deseada (1950), etc. Com a assagista, és autor deDiscurso de la novela española contemporánea (1945),La poesía española contemporánea (1954), així com del seu llibre de memòries:La gallina ciega (1971). Col·laborà també en guions cinematogràfics, com, per exemple, enLos olvidados fet amb Luis Buñuel i escriví, a més, una aproximació biogràfica del mateix cineasta:Conversaciones con Buñuel (1985).



