De mare jueva, a causa d’aquesta condició li fou negat l’accés a la universitat. Durant la Segona Guerra Mundial hagué de treballar per a l’administració pronazi. Després de la guerra reprengué estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se a la literatura. Pertangué alGrup 47 fins a la seva dissolució i el 1953 es casà amb un dels seus membres més destacats,Günter Eich. La seva obra, on s’entrellacen les zones entre el món real i l’imaginari, el conscient i l’inconscient, està influïda per Kafka, Beckett i Ionesco. La seva obra més important ésDie grössere Hoffnung (‘La més gran esperança’, 1948), l’única novel·la que escriví, en la qual narra els anys sota l’ocupació nazi. Posteriorment publicà, entre d’altres, els reculls de contesRede unter dem Galgen (‘Discurs sota la forca’, 1952),Eliza, Eliza (1965) iNachricht vom Tag (‘Notícia del dia’, 1970) i el drama radiofònicKnöpfe (‘Botons’, 1957). En obres posteriors, comSchlechte Wörter (‘Males paraules’, 1976),Meine Sprache und ich (‘La meva parla i jo’, 1978), el recull de poemesVerschenkter Rat (‘Consell de franc’, 1978) iKleist, Moos, Fasane (1987) s’accentuen les tendències cap a l’hermetisme. Cal esmentar també l’obra teatralZu keiner Stunde (‘A cap hora’), estrenada el 1996. Rebé nombrosos premis: Grup 47 (1952), Nelly Sachs (1971), Georg Trakl (1979), Franz Kafka (1983), Europa de literatura (1987), Nacional d’Àustria (1995) i Joseph Breitbach (2000), compartit amb M. Werner i W.G. Sebald.