ciríl·lic | ciríl·lica
Alfabet ciríl·lic (rus)1e després de consonant;je després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot;2e després de consonant;ie després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot;3'o després de consonant; o després de les consonants 8, 25, 26 i 27;jo després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot;4o després de consonant;io després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot;5s sonora;6ju després del signe 30;7 no es transcriu després d'una altrai;8 tambéch, de forma més extensa; o encarah (ISO);9 so de laj castellana;10 grafia simplificada de la forma, més correcta,(i)xtx;11 signe dur, que no es transcriu (ISO preveu ");12 so intermedi entrei-e;13 signe dolç, que palatalitza la consonant anterior;14 pròpiament,˚e (ISO) ie (ICL);15u després de consonant;ju després de vocal i a l'inici de mot;16'a després de consonant; ja després de vocal i a l'inici de mot
Dit de l’alfabet i de l’escriptura eslaus.
L’alfabet ciríl·lic, atribuït erròniament a sant Ciril de Tessalònica, del qual pren el nom, fou creat als segles IX-X sobre la base de l’escriptura majúscula grega. Els sons estranys al grec foren presos d’altres llocs no ben determinables. Aquesta escriptura tingué més difusió que no pas laglagolítica, anterior, obra de Ciril de Tessalònica. Esdevingué l’alfabet civil rus, el qual, sota Pere el Gran (1708), fou dotat de caràcters ‘profans’ (graždanskij šrift), mentre els antics caràcters restaven com a propis de l’ús eclesiàstic. L’alfabet ciríl·lic profà, amb poques variants, és usat també per les llengües ucraïnesa, sèrbia i búlgara i fou utilitzat pels romanesos fins a mitjan segle XIX. L’any 1918 fou feta a Rússia una nova revisió de l’alfabet, que en suprimí alguns signes. L’alfabet ciríl·lic, amb altres signes de nova creació per a expressar sons aliens a les llengües eslaves, serví per a dotar d’escriptura algunes llengües no eslaves de l’antiga Unió Soviètica.
Particularitats de l’alfabet ciríl·lic
