La fúria de Mbappé castiga l'exercici de supervivència del Barça
El Reial Madrid surt més líder del clàssic al Bernabéu després de superar un conjunt blaugrana sostingut per les aturades de Szczesny
Enviat especial a MadridEl Barça de Hansi Flick, que tant va enamorar la temporada passada i que culminava remuntada rere remuntada, marxa del Bernabéu llepant-se les ferides (2-1). Llastat per les lesions a la davantera, trobant a faltar un partit més Iñigo Martínez al cor de la defensa i superat per la fúria d'un Mbappé a qui Szczesny ha negat fer un sac de gols, els blaugranes han caigut al clàssic i els blancs són més líders de la Lliga. Amb un exercici de supervivència en un Bernabéu que ha convertit Lamine Yamal en el seu enemic número u no n'hi ha hagut prou. La cara de Pedri, cansat, decebut, torturat i expulsat, és la de tota una afició blaugrana que ha cregut fins al final, però aquest cop sense l'èpica a què tantes vegades ens havia malacostumat aquest equip ple de futur.
En la batalla que plantejava el clàssic, Mbappé, Vinícius i Bellingham han exhibit millors versions davant d'un Barça passerell en defensa, tou en les disputes al mig del camp i frustrat a la davantera. Només Rashford ha tingut continuïtat física aquest inici de curs en un atac que troba a faltar Raphinha, que tampoc pot disposar de Lewandowski i on Lamine Yamal i Ferran no arribaven en plenitud. En un Bernabéu assedegat de venjança després del 4-0 amb què els blaugranes els van maltractar la temporada passada, els blancs, que tampoc és que siguin un equip de tirar coets, han mossegat més i han sabut castigar les badades del seu rival.
Si li dones facilitats a Bellingham en la passada, detectarà les curses de Mbappé i esmicolarà la fràgil línia defensiva. Si hi sumes un Kounde que sembla una còpia de mal gust del futbolista que va ser el curs passat i un De Jong que a vegades sembla que tingui orxata a les venes, és normal que Pedri desesperi i acabi agafant per la samarreta un Vinícius endimoniat i crescut i es carregui amb una groga, al primer temps, que ha desembocat en una expulsió al final del partit. Ha anat del pèl d'un bigoti de gamba que Mbappé no celebrés ben d'hora, quan ha connectat un cacau des de la frontal. Golàs d'escàndol, anul·lat després de la revisió del VAR, que ja havia convidat abans Soto Grado a anul·lar un penal inexistent de Lamine Yamal a Vinícius.
Els blancs havien començat engrescats en un Bernabéu entestat en xiular Lamine Yamal per cada pilota que tocava, però la tecnologia salvava el Barça mentre l'afició local cantava, ridícula, "Negreira, Negreira". Si hi ha algun club en el planeta que no es pot queixar dels arbitratges és el Reial Madrid de Florentino Pérez. Ha semblat que després de les escomeses inicials, els blaugranes han trobat la pausa i la paciència necessària en el joc per superar la pressió alta que ha inculcat Xabi Alonso al seu equip. Durant uns moments, fins i tot alguna possessió llarga dels catalans ha aconseguit emmudir el feu blanc, que havia rebut els blaugranes amb un mosaic amb la paraula "Grandeza". No els fan falta avis.
Quan el Barça ha pogut fer córrer la pilota i plantar-se a camp rival, ha semblat que el Madrid es mostraria vulnerable a la seva àrea perquè, com a bloc, tenen mancances. De talent individual, en canvi, van servits a cop de talonari. I si bades davant del talent, ho pots pagar car. Així arriba el primer gol. Amb una mitja volta davant de Pedri, massa sol, massa fàcil, Bellingham ha trobat l'espai per filtrar una passada precisa a l'esquena de Cubarsí i Kounde que Mbappé, enrabiat, no ha perdonat. La diana ha desencadenat la fúria blanca i Szczesny ha passat a ser el millor dels blaugranes negant, en fins a tres ocasions clares, el segon als blancs i mantenint l'esperança d'un Barça que encendria Fermín culminant una assistència de Rashford.
Szczesny manté viva l'esperança
L'alegria ha caducat aviat. En una nova badada dels blaugranes, molt tous, han permès al Madrid tornar a desfer la igualtat. Vinícius ha fet i desfet com ha volgut davant Kounde i ha servit una centrada passada, al segon pal, que els blancs han convertit en el segon gràcies a la passivitat de Cubarsí davant Militao i De Jong, que ha perdut de vista Bellingham i l'ha deixat rematar tot sol. El millor que li podia passar al Barça era que el descans arribés sense que el marcador es mogués més. I si no s'ha mogut més tot just iniciar la segona part ha sigut gràcies a Sant Szczesny, un porter capaç de rebutjar còmicament una pilota dividida quan té tot el temps del món, com d'aturar un penal al millor davanter del moment. Unes mans totalment involuntàries –però d'aquelles que el VAR sanciona, i més si es juga contra el Madrid– d'Eric han encimbellat el polonès en el garant de la resistència catalana al Bernabéu.
El cansament també s'ha apoderat dels blancs, que han passat a pessigar menys, i han cedit sense pudor la pilota al Barça confiant en la contundència d'un Militao que ha fet la vida impossible a Ferran. Els blaugranes haurien pogut recuperar de ple les constants vitals amb una esgarrapada de Fermín, però l'andalús ha rematat quan la millor opció implicava habilitar un company. Ho intentaven els de Flick davant un Madrid més contemplatiu, però que tampoc ha patit en excés davant un rival poc esmolat. Els blaugranes trobaven a faltar l'electricitat d'un Lamine Yamal fora de ritme que ha buscat més associar-se que encarar un Carreras que encara és la seva kriptonita. Xabi Alonso ha exhibit una banqueta que el Barça no té, i ha canviat un Vinícius que ha marxat emprenyat com una abella quan ha vist que se li acabava el clàssic.
Flick també necessitava donar refresc als seus, però entre les lesions i les penúries econòmiques del club, els blaugranes han acabat la batalla amb un onze experimental, amb Lamine Yamal jugant per dins i Casadó i De Jong fent de centrals d'emergència quan Araujo ha acabat com a 9. La més clara l'ha tingut Kounde, amb una passada filtrada deliciosa de Lamine Yamal, però el francès ha controlat, amb el pit, massa llarga davant Curtois. El Barça, amb més cor que idees, ha acabat buscant una èpica que no ha arribat.
