Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Aller au contenu
WikipediaLi libe eciclopedeye
Cweri

Mwaisse pådje

Èn årtike di Wikipedia.
Wilicom sol coxhe walon-cåzante doWikipedia
…ki c' est ene libeeciclopedeye, dinêye po rén, k’ on pout tertos recråxhî.
Nos estans limierkidi11 di fevrî2026 ey i gn a12 870årtikes.

Gråces a tertotes ey a tertos !

0 -1 -2 -3 -4 -5 -6 -7 -8 -9
A -Å -B -C -D -E -Ê -F -G -H -I -Î -J -K -L -M -N -O -Ô -P -Q -R -S -T -U -Û -V -W -X -Y -Z
Årtike do moes
Djouweus d' piket do vî tins

Lipiket, c' est ondjeu d' cwåtes ki s' djouwéve totavå l'Urope, foirt coranmint disk' al mitan do20inme sieke.

Mwaissès dnêyes

Li piket s' djowe avou 32 cwåtes, mins å cmince, c' esteut avou 36. Dins bråmint des lingaedjes, li djeu d' 32 cwåtes a stî lomé «djeu d' piket».

Sovint, li piket s' djowe a deus. Mins pacô, gn a troes u cwate djouweus.

Li djouweu doet rashonner li pus di cwåtes possibe del minme coleur, et ki s' shuvèt. On pout eto rashonner li minme cwårdjeu (rén k' el 10 et ådzeu) di diferinnès coleurs.

Gn a pont d' triyonfe å piket. Dabôrd, on n' sait côper. Mins l' contaedje des ponts est foirt målåjhey.

Dins l' lingaedje walon

Gn a sacwants mots do djeu d' piket k' ont passé dins l'lingaedje walon avou desstindaedjes do sinse.

Li contaedje est foirt compliké, et i n' est nén l' minme ki po les ôtes djeus d' cwåtes. Did la lidjhêye «ça conte å piket», foirt corante eCoûtchant walon.

Cénk cwårdjeus del minme coleur ki s' shuvèt, çou ki rapoite cwénze pont, on lome çoula enekénte. C' est on bea djeu. Mins l' mot a prins on sinse contråve e walon : ene kénte divént on laid toû k' on vos djowe, on mwais moumint a passer.

Lére l' årtike

Prezintaedje do Wikipedia
Çoucial, c' est l' eciclopedeye Wikipedia e walon, k'a-st ataké e 2003.

Si vos vloz rbouter avou nozôtes, c' est foirt åjhey : vos fåt djusse clitchî so les loyéns et vs mete a scrire des noveas årtikes ou coridjî, ubén ecråxhî les cis k' i gn a ddja.

Po pus di racsegnes so çou k' est Wikipedia, sol manire di scrire les årtikes, et tchik et tchak. Vos ploz pol moumint aler lére les pådjes d' aidance des wikipedias francès eyet inglès ; vos ploz ratourner ces pådjes d' aidance rola eto, si vos l' voloz bén. Tapez ossu èn ouy so les esplikêyes dicmint candjî ene pådje oudonbén léjhoz l'FAQ. Si vos vloz fé des sayes po vey kimint k' ça rote, alezvaici. Vos ploz bén seur sicrire so ttafwait; mins nos nos rafiyans di håyner tot des hagnons k' ont-st a vey avou l'Walonreye ou l'walon. Li contnou di Wikipedia est dizo l'Licince di Libe Documintåcion di GNU : dj' ô bén k' il est libe eyet l' serè po todi ! Po pus di racsegnes, léjhoz l' pådje so lesabondroets.


Vos vôrîz k' èn årtike so on sudjet dné soeye askepyî abeymint ? Vos n' av' k' a dmander.


El savîz ?
  1. Li27 di setimbe, c' est l' fiesse delFederåcion Walonreye-Brussele, mins nén el ci delRedjon walone. Come di djusse, ès fiesse, c' est l' troejhinme dimegne disetimbe.
  2. Li15 di setimbe, c' est l' djoû avou l' pus d' nexhances so l' anêye, e l'Beldjike. Houte di çoula, elmoes d' setimbe, c' est l' deujhinme moes avou l' pus d' nexhances, djusse dirî elmoes d' djulete.
  3. C' est espaitchî, po les omes, d' intrer dins l'pårlumint walon avou onchorte. Totfeye, les omes polnut intrer didins avou enecote.
  4. C' est possibe di fé dolaecea avou deltchene.
  5. Li mot « scole » vént dovî grek « σχολή », ki vout direfouzeure.
Ôtes pordjets wikimedia e walon
Wiccionaire
Wiccionaire
Wikisourd
Wikisourd
Wikisourd
Bibioteke
Prin del pådje «https://wa.wikipedia.org/w/index.php?title=Mwaisse_pådje&oldid=414549»
Categoreye :
Candjî les loyéns

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp