Elsi el xe nanota mùxicałe de łascała diatonega fondamentałe (l'unica scała priva de diexis e de bemołe, inte i so diversi sete modi) in particołare ła xe ła setima nota (łasensibiłe) de ła scała majiore de Do, ma anca ła seconda nota de ła scała minore de la, e in xenerałe ła xe prexente in tuti i 7 modi de ła scała diatonega fondamentałe.Łafrequensa del si de ła 4ª otava (queła che ła scominsia daldo sentrałe), e che se scrive so ła tersa linea de łaciave de viołin, ła xe de 494hertz sirca.
Inte ła notasion in uxo inte i paexi dełéngua inglexe (Stati Unii de ła Mèrica,Regno Unio,Canada eIrlanda) el si corixponde a ła notaB, mentre elsi el xe raprexentà cofàB-flat (oB♭). In quełi dełéngua todésca,Połonia eScandinavia, invese, cò łaB se indica el si♭, mentre ła nota posta un semitono soto eldo ła xe denominadaH; ciò parmete de reałixar temi baxai so sequense alfabetighe altrimenti inposibiłi, come el Tema BACH.
El nome "si" nacue da łe inisiałi de łe parołeSancte Johannes prexenti inte el Ino de San Joani e l'adosion de questa nota fu proposta da Ludovico Zacconi inte el so tratatoPratiga de mùxega.
Ła poxision de ła nota Si3 (B4) sulpentagrama in quatro ciavi, de viołin, de contralto, de tènor e di baso.