El nase inte łaSvìsera da ła confluensa de do rami sorgentiferi: Reno Anterior co orixene inte elMasiso del San Gotardo, e Reno Posterior co orixene inte elGrupo de l'Adula. El atraversa elŁago de Costansa e a monte deBaxiłea el vien interoto da na serie de cascae. Dopo el score verso nord, faxendo da confine intraFransa a ovest eXermania a est. Dopo el Masicio Scitoxo Renan el riseve łe acue deNeckar,Meno,Lahn eRuhr da drita e de łaMoseła da sanca. Inte łiPaexi Basi el forma un delta anpio e inrigà rente de butarse inte elMar del Nord: el ramo prinsipal el xe elWaal-Meerwede che riseve łe acue de ła basaMosa, un altro ramo el xe elLek-Nova Mosa che pasa parRoterdam.
El Reno el xe na inportante via de navegasion utiłixada sin dal medioevo; el pol eser parcorso da peate[1] de gran portada sin aStrasburgo, e de mèdia portada sin a Baxiłea. Na łonga serie de porti sia maritirmi che interni ła xe ałineada sol so corso e costituise ła arteria vidal de una de łe rejon pì industriałixae del mondo.
El xe cołegà co canałi artifisiałi a łaMarna, elRodano, elDanuvio, elVexer, elEms e łaElba.
Łongo el so trato sentral, par ła bełesa dei paesaji se ga desviłupà ła industria turistega.