L'Islanda (Ísland inislandese) l'é on nasion de laEoropa setentrional[26]. El teritorio el corisponde co la ìzoła omonima, che l'é tel nord delOceano Atlantico setentrional, a sudest delaGroenlandia e a nordovest de leFær Øer.
Un geyserEn tòch del giasèr VatnajökullŁa cascada Dettifoss
L'Islanda la toca col so bordo setentrional el Sircol Polar Artico.
Sta ìzoła l'é che la ga na granda atività vulcanica: ghe n'é difarenti vulcani ativi sula tera e arènt ala costa, sofioni de vapor, laghi termali egeyser. Scuazi tuto el tarén l'é de orizene vulcanica.
L'é na tera de giasèri. Se ricorda el Vatnajökull, in imenso giasèr a calòta[27]. De sti giasèri parte tuta na seria de ghèbi co na grando portaða de aqua, co cascaðe che scava el tarén vulcanico. Se ricorda la cascaða Dettifoss[28].
A partir del874 l' Islanda la é staða colonizaða daivichinghi che i rùea dalaNorvegia, ma la avéa bu anca colonicelti dal'Irlanda. Intotno al an1000 la ìzoła la ga tacà e vegner evangelizaða.
La é staða posidimentodanese prima de deventar repùblica independente tel1944.
La base stòriga de l'economìa islandese l'è stat la pesca: l'Islànda la ga na gran flota de pì de mili navi de pesca. Al contrario, el rèst del setor primàrio el é poco svilupà (agricoltura ghe n'é poca, se pianta cartùfole,fén e in cic defruta e verdura coltivada tele sère). La produze anca energia geotermica eidroeletrica a bon marcà.
L'Islànda la àna gran rete de stamiblimenti par la laorasion del pés; ten sti ultimi ani se ga svilupà anca altri tipi de industria.
↑sevente el schema de łe Nasion Unìe; le ìzołe pì visine le son la Groenlandia (a sirca 290 km), le Fær Øer (a sirca 420 km), la teraferma pì visina la xe la Norvegia (a sirca 970 km) e el Labrador (a sirca 1450 km) ; par altri la vèn considaraða diritura a metà intra Eoropa eMèrica Setentrional, sendo a caval intra le do plache litosfereghe.
↑co 8100 kilometri quadri de estension l'é infati el pì grando giasèr dela Europa