Elcuor (dito ancacor ocore) el xe n'òrgano catà inte łacavità toràxica, par eser più sceti inte elMediastinmedio, drio al sterno e łe cartiłàxene costałe, che eło protexe come un scudo, vanti a ła cołona vertebral, da ła qual el xe separà dal'exòfago e dal'aorta, poxà suldiaframa, che rło divide dai buei de sóto. Costituio par de più soło datesuo muscołar strià, el xe tegnùo su da na strutura fibróxa ditapericardio.
El só nome el vien fora dalłatincor,cordis, l'agetivocardìaco' dalgreco antigoκάρδιον (kardion).
Drio na credénsa popołar el cuor nol xe soło un òrgano chel xe el séntro del motor del paraménto sircołatorio, ma anca elprimum movens de ła vita spiritual e dei amóri.[1]
Inte elcorpo uman, el cuor el ga par aprosimasion ła fórma de untrónco de còn sciasià, sìmiłe a napìramede roversada, lóngo a ocio 12 cm da ła baxe a ła pónta, slargà 9 cm inte ła sóa parte più łarga, spensà dal vanti a indrio, co tre fase, na vanti-sóto (odiaframàtica), na de vanti (osternocostal), n'altra łateral (o polmonar) e tre màrxeni inte el pónto del incontro de ste fase. Daspò ła superfisie de fóra del cuor ła xe segnada da dó sie: elsolco coronario, chel tagia l'òrgano in sénso trasversal infrà el terso de sora e i dó tersi de soto, e quelinteratrial (o łongitudinal), chel divide el cuor inte łaparte de drita esanca. Łe dó sie łe xe incroxa drie in un pónto dito "cróxe" (crux cordis), chel xe spéso ocupà dal'arteria coronaria.[2] Łabaxe ła varda in alto, indrio e a drita, méntre łapónta ła xe girada in baso, a vanti e a sanca. El cuor el se cata infrà ła terza e sesta còstoła e da indrio ghe ło trovémo intrà quinta e otavavèrtebra del toraxe (vèrtebre del Giacomini o "vèrtebre cardiache").[3]
El cuor el tol un spasio a ocio ugual a ła man serada de ła persóna stésa;[4] 'ntel'omo cresuoel péxa 200-350 grami, inte ła fémena 230-280; inte el puteo pena nasuo, el péxo el xe a ocio de 20,8 grami e a 11 ani el ga un péxo a ocio de 164 grami.[3]