CALABARZONSouthern Tagalog Mainland (en) |
---|


|
Pozision |
---|
|
|
|
|
Stato | Fiłipine |
|
|
|
---|
Capitałe | Calanbà |
---|
Popołasion |
---|
Totałe | 16 195 042 (2020) |
---|
Densità | 959,8hab./km² |
---|
Caze abitae | 3 297 110 (2015) |
---|
Zeografia |
---|
Rejon statìstega | Luson |
---|
Àrea | 16 873,31 km² |
---|
Prima mesion documentada | Southern Tagalog(en) [2] |
---|
Còdazi de identifegasion |
---|
ISO 3166-2 | PH-40[3] |
---|
Fuzo oràrio | |
---|
Istòrego |
---|
|
|
 |
CAŁABARSON[4], ła ze na rejon de łeFiłipine setentrionałi. Ła se kata inte ła banda sud-osidental de ła ìzoła de Łuson.
Ła konfina a nordest ko elMar de łe Fiłipine[5] (Baja de Lamon[6]), a est ko łe rejon de Bikol[7], a sudest ko elMar de Sibuian[8] (Golfo de Ragai[9] e Baja de Taiabas[10]), a sudovest ko el Pasajo de ła Ìzoła Verde[11][12], a ovest ko elMar Cineze Meridional[13] (Baja de Maniła[14]), a nordovest ko łaRejon de ła Kavedal Nasionał e e a nord ko ła Rejon deŁuson Sentral.
CAŁABARSON ła konprende ła ìzoła de Ałabat[15] e el Arsipełago de Połiło[16] a nordest, inte el Mar de łe Fiłipine.
Ła ze traversada da ła banda meridional de ła kaena montuoza de ła Siera Madre[17]. A ovest el se kata el volkan Taal[18].
Łe so destirae de akua pi' inportanti łe ze el Łago de Bai[19][20] e el Łago Taal[21].
Ła banda setentrional ła ga na industria ben inpiantada, grasie a ła visinansa de ła kavedal nasional. Ła ze onkora inportante łapeska e ła koltivasion de nozi de koko, indoparae par rikavar ołio de koko e kopra. El ze drio desviłuparse elturizmo.
- ↑voze de refarensa (XLSX)psa.gov.ph.
- ↑Declarà da:Executive Order No. 103, s. 2002.
- ↑Declarà da:MusicBrainz. Łéngua de l'òpara: inglezo. Editor: MetaBrainz Foundation.
- ↑sto acronimo el vien da łi nomi de łe provincie deCAvite,ŁAguna,BAtangas,RiZal (da łexar RiSal) eQuezON
- ↑in tagałoDagat Pilipinas
- ↑in iłokanoLuek Lamon, [ˈaŋhɛlɛs]
- ↑in tagałoBicol, [ˈaŋhɛlɛs]
- ↑in tagałoDagat Sibuyan
- ↑in tagałoGolpo ng Ragay
- ↑in iłokanoLuek Tayabas
- ↑in warayAragian han Isla Verde
- ↑intra el Mar Cineze Meridional e el Mar de Sibuian
- ↑in tagałoDagat Timog Tsina
- ↑in tagałoLook ng Maynila
- ↑in tagałoPulong Alabat
- ↑in tagałoPolillo, [poˈliʎo̞]
- ↑in tagałoSierra Madre
- ↑in tagałoBulkang Taal, [taʔal]
- ↑in tagałoLawa ng Bay, [baɪ]
- ↑koñosesto anka kofàLaguna de Bay
- ↑in tagałoLawa ng Taal, [taʔal]
- ↑in tagałoBundok Banahaw, [bɐ'nahaʊ]
- ↑in tagałoLungsod ng Bacoor, [bakoʔˈoɾ]
- ↑in tagałoKatedral ng Gumaca