Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vejatz lo contengut
Wikipèdial'enciclopèdia liura
Recercar

Bergüei e Vièlanava

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèiVergüei-Vièlanava)
Pels articles omonims, vejatzVergüei (omonimia).
Vilatge d'Occitània
Bergüei e Vièlanava
Bergouey-Viellenave
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Glèisa de Vièlanava
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas43° 25′ 26″ N,1° 03′ 19″ O
Superfícia11,37km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
166 m
70 m
14 m
Geografia politica
PaísBaisha Navarra
ParçanLauhire
EstatBandièra de França França
Region
75
Navèra Aquitània
Departament
64
Pirenèus Atlantics
Arrondiment
641
Baiona
Canton
6409
Canton deu País de Bidaishe, Micse e Ostabarés (Bidaishe abans 2015)
Intercom
246401541
CA deu Bascoat
CònsolFélix Noblia
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
116 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

121 ab.
Densitat10,99 ab./km²
Autras informacions
Gentilicibergüeiòt, bergüeiòta
Còde postal64270
CòdeINSEE64113

Bergüei e Vièlanava oVergüei (Verguei, per Bénédicte Boyrie-Fénié[1])e Vièlanava (Burgue-Erreiti enbasco,Bergouey-Viellenave enfrancés) qu'ei uacomuna deBaisha Navarra e enLauhire, istoricament dens loducat de Gramont. Qu'ei administrada peudepartament deusPirenèus Atlantics e laregion de deNavèra Aquitània,ancianament d'Aquitània.

Los sons abitants que son losbergüeiòts.

Geografia

[modificar |modificar lo còdi]

Qu'ei traversada per l'arriu de Bidosa.

Las comunas tòcatocantas que sonAranco au nòrd-èst,La Bastida a l'èst,Arrauta-Sharrita a l'oèst eIlharre,Labets-Biscai eMansparrauta au sud.

Predominància lingüistica

[modificar |modificar lo còdi]
Mapa de las sèt províncias bascas (1), 1863
Mapa de las sèt províncias bascas (2), 1863

Las duas versions de laCarte des sept provinces basques montrant la délimitation actuelle de l'euscara en dialectes, sous-dialectes et variétés (Mapa de las sèt províncias bascas qui mòstra la delimitacion actuala de l'euscarà en dialèctes, sos-dialèctes e varietats) dessenhadas en 1863 per lo princeLoís Lucian Bonaparte que plaçan Bergüei e Vièlanava hòra de l'airabascofòna.

LoRecueil de linguistique et de toponymie des Pyrénées (Recuelh de lingüistica e de toponimia deus Pirenèus) realizat en 1887 per Julian Sacaze que dona per Bergüei e per Vièlanava ua version engascon, compausada d'ua traduccion de dus tèxtes mitologics, puish ua lista deus microtoponimes de la comuna.

LeRecueil des idiomes de la région gasconne (Recuelh deus idiòmas de la region gascona) realizat en 1894 per lo lingüistaEdouard Bourciez que dona per Bergüei e per Vièlanava ua version de la parabòla deu hilh prodigue traduita engascon.

La mapa deuPays Basque français (País Basco francés) dessenhada en 1943 per Maurice Haulon que hè paréisher la "démarcation actuelle entre la langue basque et les dialectes romans" (demarcacion actuau enter la lenga basca e los dialèctes romanics) e qu'enclutz las ancianas comunas de Bergüei e de Vièlanava dens l'airagasconofòna.

Toponimia

[modificar |modificar lo còdi]

Bergüei

[modificar |modificar lo còdi]

La prononciacion qu'ei [bɛr'gwej]. Las fòrmas ancianas que sonBergui, cap a 982,Sancta Maria de Bergui aus sègles XI-XII,Bergay en 1150-1167,Bergoy en 1286,Berguy en 1292 e 1304,Bergoey en 1397,Bergouye (mapa deu sègle XVII, shens data),Vergouc (mapa de 1714),Vergouct (mapa de 1733)[2].

PerDauzat, lo nom que sembla aquitanic; qu'i ved lobascoberho, « ahorèst », e un sufixe collectiu-gui[3].

Segon J.B. Orpustan,(citat per Bénédicte Boyrie-Fénié), lo-u- de las fòrmas mei ancianas que s'ei diftongat en [we], probablament au contacte de-i. Lo nom que pòt estar tant d'origina romanica com basca. Que vien benlhèu de-ibar-goi, « lo haut de la vath » (goi benlhèu escriutgai au sègle XII). Lo nom qu'ei quasi semblable aaran-goien (Arranco) e com per Arranco, possible per la topografia. Loi- iniciau qu'a patit d'ua aferèsi, d'origina romanica o per analogia dabbai- (Baiona,Baigòrri. Lo nom actuau basco qu'eiBurgu, « borg », per atraccion paronimica[2].

Bénédicte Boyrie-Fénié qu'accèpta l'evolucion fonetica prepausada per J.B. Orpustan, mès que constata l'etimeibar supausat ei totaument absent de las fòrmas ancianas. Aqueras son semblablas a las deVergüei (Lanas). Bénédicte Boyrie-Fénié que pensa lo nom deriva deu romanicvergan (deu latinvirga « branca plegadissa »), qui donavergonhar « tèrra que convien au vime », qui's tròba tanben dens lo motverguilh « lòc on i a sauç » e dens lo bascobergo,bergu « branca a har panèrs ». Las duas comunas que son probablament lòcs on creishen ua varietat de sauç diferenta de la que lo gascon nomentasauç (deu latinsalice). Dens l'aute article B. Boyrie-Fénié qu'ajusta : lo nom que passè de [ber'gyj] (qui contien lo sufixe basco-ui present densBalestui estudiat perCoromines) a [ber'gwej][2].

Vièlanava

[modificar |modificar lo còdi]

Vièlanava qu'ei atestada en 1247 dab lo nom deVillanuèva. Segon Dauzat e Rostaing, ua vila nava qu'ei ua aglomeracion navèra, creada a l'Edat Mejana per un senhor o ua comunautat religiosa, mès shens que siin mentavudas las franquessas autrejadas aus poblants de lasVilafrancas[4].

Bénédicte Boyrie-Fénié en parla pas dens loDictionnaire toponymique des communes. Landes et Bas-Adour, mès la toponimia qu'i sembla totaument gascona, hòra d'un arriu,Minhurièta Erreka, situat a la termièra de l'anciana comuna, en direccion deLabets-Biscai. Consultar lo paragrafePredominància lingüistica.

Istòria

[modificar |modificar lo còdi]

Vergüei e Vièlanava de Bidosa que hasèvan part deu ducat de Gramont. Las roïnas deu purmèrcastèth deus Gramont (sègle XIau) que son enqüera visiblas a Vièlanava de Bidosa. Arancon, Vergüei e Vièlanava de Bidosa que s'unín lo1 de genèr de1973 entà formar ua sola comuna, mes Arancon tornar vadó independent lo15 de noveme de1977.

Administracion

[modificar |modificar lo còdi]
Lista deus maires successius
PeriòdeIdentitatEtiquetaQualitat
20202026Félix Noblia  
març de20012020Pascal Larrodé  
junh de19952001Elise Bergeret  
 1995   
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

[modificar |modificar lo còdi]
modificar « persona »
 v ·d ·m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 125, totala: 129

179318001806182118311836184118461851
460444383

185618611866187218761881188618911896
----362----

190119061911192119261931193619461954
--280------

196219681975198219901999200620072008
122



Cercar
112
111
111
116
118
20092010
122
123
127
129
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) -Nombre retengut a partir de1962 :Populacion sens comptes dobles -Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Economia

[modificar |modificar lo còdi]

L'agricultura e loneurissatge que son la basaeconomica de la vila.

Cultura

[modificar |modificar lo còdi]

Las hèstas que s'i celèbran lo 15 d'agost e las hèstas patronaus a la fin de julhet.

Monuments e lòcs toristics

[modificar |modificar lo còdi]

Personalitats ligadas dab la comuna

[modificar |modificar lo còdi]

Véder tanben

[modificar |modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar |modificar lo còdi]
  1. Bénédicte Boyrie-Fénié,Dictionnaire toponymique des communes. Landes et Bas-Adour, ed. Institut occitan e CAIRN, Pau, 2005, p. 258-259
  2. 2,02,1 et2,2Bénédicte Boyrie-Fénié,Dictionnaire toponymique des communes. Landes et Bas-Adour, ed. Institut occitan e CAIRN, Pau, 2005, p. 258-259
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing,Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 73
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing,Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 723
v ·m
Comunas de laBaisha Navarra
OstabarretArhantsusiBunuzeHoztaIbarrolaJutsiLarzabale-Arroze-ZibitzeÒstavath-AsmePagòla5Sent Just-Ibarre
Blason de Navarra
País de Baigòrri-OssésBidarrai?
País de CisaAhatsa-Altzieta-BazkazaneAintzilaAniça-MontgelósArnegiBehorlegiBussunarits-SarrasquetaBuztintze-HiriberriEzterenzubiGamarteIzpuraJatsu GaraziLakarraLekunberriMendibeSent Joan lo Vielh (Donazaharre)Sent Joan Pè de Pòrt (Donibane Garazi)Sent Miquèu (Eiheralarre)SuhescunUhart de Cisa (Uharte Garazi)Zaro
País de Micse(Amiküze)Aicirits-Camon-SuhastAmenduish-OneisAmoròs-SucòsArberàs-SilegoArboet-SussautaBeguiòsBehaskane-LaphizketaGabatGarrüzeIlharreLabets-BiscaiLarribarre-SorhapürüLüküze-AltzümartaMansparrautaOstankoaSent PalaiUhart de MicseVeiria
País QuintAldudasBankaUrepele
Vath d'ArberoaAiherraIsturitsMeharinSent EstèveSent Martin d'Arberoa
loDucat de GramontVergüei-VièlanavaSamas6
Parçan ???AnhauzeArancon1ArmendaritzeAzkarateBidaishe • •Càmer3Escòs4HeletaIhòutIrisarriIrulegiLasaOssésSent Estève de BaigòrriSent Martin d'Arròsa

La baronia deLandibarre, loPrincipat de Bidaishe2 eLa Bastida de Clarença


1Aqueth vilatge qu'apartienèva auReiaume de França e non pas aNavarra devath loRegim Ancian (que dependèva de laSenescaucia de Dacs). Uei lo dia que hè partida deu"Bascoat" dens lo sens de la lei Pasqua de 1995.

2Lo territòri d'aquera comuna que constituiva devath lo Regim Ancian un«Principat sobiran» non pas estacat a la Baisha Navarra. Uei lo dia que hè partida deu"Bascoat" dens lo sens de la lei Pasqua de 1995.

3Aqueth vilatge qu'apartienèva auReiaume de França e non pas aNavarra devath lo Regim Ancian (que dependèva de laSenescaucia de Càmer, en demorant navarrés un quartièr isolat, la Herrèra. Uei lo dia que hè partida deu"Bascoat" dens lo sens de la lei Pasqua de 1995.

4Aquera comuna qu'ei generaument omesa dens las listas recentas de comunas de la Baisha Navarra. Totun, qu'apartienèva a la Baisha Navarra devath lo Regim Ancian. Uei lo dia non hè pas partida deu"Bascoat" dens lo sens de la lei Pasqua de 1995.

5Aquera comuna, generaument omesa dens las listas de comunas soletinas, qu'ei traversada peu limit deSola e de la Baisha Navarra.

6Aqueth vilatge qu'apartienèva auReiaume de França e non pas aNavarra devath lo Regim Ancian (que dependèva de laSenescaucia de Càmer). Uei lo dia que hè partida deu"Bascoat" dens lo sens de la lei Pasqua de 1995.
v ·m
Comunas deusPirenèus Atlantics enBascoat
Baisha NavarraAhatsa-Altzieta-Bazkazane ·Ahetze ·Aicirits-Camon-Suhast ·Aiherra ·Aintzila ·Ainhoa ·Ain·harp ·Aldudas ·Amenduish-Oneis ·Amoròs-Sucòs ·Aniça-Montgelós ·Aucet-Aucet Juson-Sunarreta ·Aldudas ·Alòs-Sibàs-Avensa ·Amenduish-Oneis ·Amoròs-Sucòs ·Anglet ·Anhauze ·Arancon ·Arberàs-Silego ·Arboet-Sussauta ·Arbona ·Arcangós ·Arhantsusi ·Armendaritze ·Arnegi ·Arrauta-Sharrita ·Ascain ·Azkarate ·Banka ·Bardòs ·Basusarri ·Beguiòs ·Behaskane-Laphizketa ·Behorlegi ·Bidarrai ·Bidart ·Biriatu ·Briscós ·Bunuze ·Bussunarits-Sarrasqueta ·Buztintze-Hiriberri ·Cambon ·Càmer ·Ciboro ·Echarri ·Echebar ·Eiheralarre ·Escòs ·Espeleta ·Esquiula ·Ezterenzubi ·Gabat ·Gamarte ·Garrüze ·Guetaria ·Haltsu ·Hauze ·Heleta ·Hendaia ·Hozta ·Ibarrola ·Idauze-Mendi ·Ihòut ·Ilharre ·Irisarri ·Irulegi ·Issòr ·Isturits  ·Izpura ·Itsasu ·Jatsu ·Jatsu Garazi ·Jutsi ·La Bastida de Clarença ·Labets-Biscai ·Lakarra ·Lacarri-Aran-Sharrita de Haut ·Landibarre ·Larzabale-Arroze-Zibitze ·Larresoro ·Larribarre-Sorhapürü ·Lasa ·Lekunberri ·Lohitzüne-Oihergi ·Luhuso ·Lüküze-Altzümarta ·Makea ·Mansparrauta ·Meharin ·Mendibe ·Meritenh ·Biàrritz ·Muskildi ·Oreguer ·Ossés ·Ostankoa ·Òstavath-Asme ·Pagòla ·Sent Estève ·Sent Estève de Baigòrri ·Sent Joan lo Vielh ·Sent Joan Pè de Pòrt ·Sent Just-Ibarre ·Sent Martin d'Arberoa ·Sent Martin d'Arròsa ·Sent Palai ·Sent Miquèu ·Suhescun ·Uhart de Cisa ·Uhart de Micse ·Urepele ·Veiria ·Vergüei-Vièlanava ·Zaro ·Zuraide
LabordBonlòc ·Hasparn ·Lahonça ·Luhuso ·Mendiondo ·Sara ·Sent Joan de Lus ·Sent Pèr d'Irúber ·Sent Pèr de Nivela ·Urcueit ·Urrunha ·Ustàrits ·Vièlafranca ·
SolaAlòs-Sibàs-Avensa ·Arrast-Larrebiu ·Arroquiaga ·Arüe-Ithorrotze-Olhaibi ·Aucet-Aucet Juson-Sunarreta ·Aussuruc ·Barcus ·Berroganh-Laruntz ·Biudòs-Avensa de Baish ·Camon-Cihiga ·Domesenh-Berrauta ·Echarri ·Echebar ·Espés-Undurenh ·Esquiula ·Garindenh ·Gestars ·Gotenh-Libarren ·Hauze ·Idauze-Mendi ·Lacarri-Aran-Sharrita de Haut ·Laguinga-Restoa ·Larrau ·L'Espitau Sent Blasi ·Lic-Aterei ·Lishans-Sunar ·Lohitzüne-Oihergi ·Maulion ·Mendita ·Montcajòla-Larròri-Mendibiu ·Montòri ·Muskildi ·Ordiarp ·Ossaranh-Arribarèita ·Ossàs-Suhara ·Pagòla ·Sauguís-Sent Estève ·Senta Gràcia ·Sharrita de Baish ·Sherauta ·Tardets-Sorholus ·Tres Vièlas
v ·m
Comunas occitanas deusPirenèus Atlantics (Baish Ador, Bearn)
Aast ·Avera ·Avidòs ·Avitenh ·Abòs ·Acós ·Anhòs ·Ansa ·Andonsh ·Andrenh ·Angais ·Anglet ·Angós ·Anòs ·Anoja ·Aràmits ·Arranco ·Lajuson ·Araus ·Arbús ·Arcangós ·Aren ·Arèssi ·Areta ·Arganhon ·Argelòs ·Arget ·Arnós ·Arricau e Bòrdas ·Arrien ·Arròs de Nai ·Arrosés ·Artés d'Asson ·Artés de Biarn ·Artigalotan ·Artigaloba ·Artics ·Arudi ·Arsac e Arrasiguet ·Asasp e Arròs ·Assat ·Asson ·Asta e Bion ·Astis ·Atòs e Aspins ·Aubertin ·Aubin ·Aubons ·Audaus ·Augar ·Auriac ·Aurions e Idèrnas ·Aussavièla ·Autarriba ·Autivièla, Sent Martin e Vidèren ·Aidia ·Aidius ·Vaths de Bearn ·Valensun ·Balèish ·Valirac e Maumosson ·Valiròs ·Barinco ·Berrauta e Camun ·Barzun ·Bassilhon e Bausèr ·Bastanès ·La Bastida de Clarença ·Baudreish ·Baiona ·Vedelha ·Bedós ·Bailòc ·Benejac ·Ventajor e Serèr ·Biost ·Berencs ·Vernadèths ·Bescat ·Vesingran ·Vetrac ·Beuste ·Veiria ·Biàrritz ·Bidaishe ·Bidòs ·Vièla ·Vilhèras ·Vilhèra ·Viron ·Visanòs ·Buelh e Vesinc ·Bonnut ·Bòrça ·Bordèras ·Bòrdas ·Lo Bòsc d'Arròs ·Bocau ·Buelh, Buelhòu e Lasque ·Borg Garbèr ·Bolhon ·Bomort ·Bordetas ·Bornòs ·Brutges, Capbis e Mieihaget ·Bunhenh ·Bergarona ·Buròs ·Buròssa e Mendossa ·Busiet ·Busi ·Cabidòs ·Cadilhon ·Càmer ·Cardessa ·Carrèra ·Carressa e Cassabè ·Castanheda ·Castèida deu Camin ·Castèida e Candau ·Castèida e Doat ·Casterar e Lobish ·Castèth ·Castèthbon ·Castethins ·Castèthnau e Camplong ·Castèthner ·Castèthpugor ·Castilhon d'Artés ·Castilhon ·Cauviòs e Lòs ·Sescau ·Cèta e Eigun ·Sharra ·Clarac ·Coarrasa ·Conchès ·Corbèras e Avera ·Còuledan, Lube e Boast ·Cobluc ·Croselhas ·Cuqueron ·Denguin ·Diussa ·Doason ·Dònhen ·Domin ·Aigas Bonas ·Escòt ·Escor ·Escobés ·Escot ·Escuras ·Eshlorentias ·Espeisheda ·Espiuta ·Espuei ·Estialesc ·Estòs ·Eth Saut ·Eisús ·Hiars ·Hishós e Rimajor ·Gavaston ·Gant ·Garraleda e Montdevath ·Garlin ·Garòs ·Gaion ·Gelòs ·Gèr ·Jarderés ·Gèra e Belesten ·Geronce ·Gèus d'Arsac ·Gèus d'Auloron ·Güèrs ·Gomèr ·Guishe  ·Guinarte e Paréntias ·Gurmençon ·Gurs ·Hagetaubin ·Haut deu Bòsc d'Arròs ·Herrèra ·Higuèra e Soja ·L'Espitau d'Orion ·Horcs ·Idron ·Aigon ·Isesta ·Jaces ·Juranson ·Lar Mondran ·Lars ·Ceserac ·Lahòra ·La Bastida de Vièlafranca ·La Vatmala ·L'Abatut Higuèra ·La Veiria ·La Cadea ·La Comanda ·Lac ·Lagòr ·Lagòs ·Lahontan ·La Horcada ·Lalonga ·Lalonqueta ·Lamajor ·Lana de Varetons ·Lanecauva ·Lanaplan ·Laruenh ·La Reula ·Laruntz ·Las Claverias ·Lasa ·La Sèrra ·La Seuva ·La Sauvetat ·Lai e Lamidon ·Laduish ·Lee ·Les e Atàs ·Lenveja ·Lème ·Lèren ·Lescar ·Lascun ·Lespièla ·Lesporcin ·L'Estela e Bètharram ·Lishòs ·Limendós ·Liuron ·Lombiar ·Lonçon ·Lons ·Lobienh ·Ardiòs e Ishèra ·Hlorentias ·Lobier de Baish ·Lobièr de Haut ·Lobinhèr ·Lo Luc e Armau ·Luc Arrèr ·Lucgarrièr ·Luc ·Lurbe e Sent Cristau ·Luçanhet e Luçon ·Lo Lis ·Malaussana ·Mascarans e Haron ·Marcelhon ·Marslac ·Maspièr, la Lonquèra e Julhac ·Maucòr ·Maura ·Masèras e Leson ·Maseròlas ·Melhon ·Lo Merac ·Mespleda ·Mialòs ·Miaucenç e Lanuça ·Mirapeish ·Moguerre ·Monmans ·Momin ·Monassut e Audirac ·Montcauv ·Montclar ·Monenh ·Montpesat ·Montsegur ·Mont ·Montagut ·Montaner ·Montardon ·Montaut ·Lo Mont e Dissa ·Monthòrt ·Montòri ·Morlans ·Morlana ·Moguerre ·Mohós ·Momor ·Morencs ·Navars ·Narcastèth ·Narp ·Navalhas e Angòs ·Navarrencs ·Nai ·Noguèras ·Nostin ·Augèna e Camptòrt ·Augeu ·Auloron Santa Maria ·Oràs ·Aurin ·Orion ·Aurriula ·Ortès ·Òs ·Òs e Marcelhon ·Òussa ·Aussencs ·Aulhon ·Ossa ·Ausencs e Montestruc ·Pagòla ·Parbaïsa ·Pardias ·Pardias-Pietat ·Pau ·Pèiralonga e Avòs ·Piets, Plasença e Mostron ·Puei de Lescar ·Puei d'Auloron ·Poms ·Ponçon Devath e lo Potz ·Ponçon Dessús ·Pontac ·Pontiac e Vièlapinta ·Portèth ·Poliac ·Porciuvas e Bocoa ·Preishac de Geusvath ·Preishac de Navarrencs ·Precilhon ·Pujòu ·Ramós ·Revenac ·Rivarroi ·Riupeirós ·Ribahauta ·Hrontinhon ·Sent Avit ·Sent Armon ·Semboès ·Sent Castin ·Sendòs ·Senta Coloma ·Sent Haust ·Sent Guironç ·Sent Gladia, Arriba e Munenh ·Sent Güenh ·Sent Jacme ·Sent Joan Potge ·Sent Laurenç e Bretanha ·Sent Medard ·Sent Pèr de Lèren ·Sent Vincenç ·Salias ·Salas de Baura ·Salas ·Samas ·Sançons e lo Lhon ·Sara ·Sarporencs ·Sarrança ·Seuvòla ·Sauceda ·Saut de Navalhas ·Sauvanhon ·Seuvalada ·Sauvatèrra ·Sevin ·Sètza e Maubèc ·Setzèra ·Semiac e Blaishon ·Sendèts ·Sèrras Castèth ·Sèrra de Morlans ·Sèrra ·Sevinhac ·Sevinhac e Meirac ·Cimacorba ·Siròs ·Somolon ·Sus ·Susmior ·Tabalha e Usquenh ·Tadossa e Aussau ·Taron, Sadirac e Vièlanava ·Tarsac ·Tèsa ·Urdès ·Urdòs ·Uròst ·Usand ·Usenh ·Usòs ·Urt ·Berdets ·Lo Vialèr ·Vièlanava d'Artés ·Vièlanava de Navarrencs ·Vièla Segura ·Vinhas ·Vièlafranca ·Vivent


Recuperada de « https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Bergüei_e_Vièlanava&oldid=2298681 »
Categorias amagadas :

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp