Mapa de las sèt províncias bascas (1), 1863Mapa de las sèt províncias bascas (2), 1863
Las duas versions de laCarte des sept provinces basques montrant la délimitation actuelle de l'euscara en dialectes, sous-dialectes et variétés (Mapa de las sèt províncias bascas qui mòstra la delimitacion actuala de l'euscarà en dialèctes, sos-dialèctes e varietats) dessenhadas en 1863 per lo princeLoís Lucian Bonaparte que plaçan Bergüei e Vièlanava hòra de l'airabascofòna.
LoRecueil de linguistique et de toponymie des Pyrénées (Recuelh de lingüistica e de toponimia deus Pirenèus) realizat en 1887 per Julian Sacaze que dona per Bergüei e per Vièlanava ua version engascon, compausada d'ua traduccion de dus tèxtes mitologics, puish ua lista deus microtoponimes de la comuna.
LeRecueil des idiomes de la région gasconne (Recuelh deus idiòmas de la region gascona) realizat en 1894 per lo lingüistaEdouard Bourciez que dona per Bergüei e per Vièlanava ua version de la parabòla deu hilh prodigue traduita engascon.
La mapa deuPays Basque français (País Basco francés) dessenhada en 1943 per Maurice Haulon que hè paréisher la "démarcation actuelle entre la langue basque et les dialectes romans" (demarcacion actuau enter la lenga basca e los dialèctes romanics) e qu'enclutz las ancianas comunas de Bergüei e de Vièlanava dens l'airagasconofòna.
La prononciacion qu'ei [bɛr'gwej]. Las fòrmas ancianas que sonBergui, cap a 982,Sancta Maria de Bergui aus sègles XI-XII,Bergay en 1150-1167,Bergoy en 1286,Berguy en 1292 e 1304,Bergoey en 1397,Bergouye (mapa deu sègle XVII, shens data),Vergouc (mapa de 1714),Vergouct (mapa de 1733)[2].
PerDauzat, lo nom que sembla aquitanic; qu'i ved lobascoberho, « ahorèst », e un sufixe collectiu-gui[3].
Segon J.B. Orpustan,(citat per Bénédicte Boyrie-Fénié), lo-u- de las fòrmas mei ancianas que s'ei diftongat en [we], probablament au contacte de-i. Lo nom que pòt estar tant d'origina romanica com basca. Que vien benlhèu de-ibar-goi, « lo haut de la vath » (goi benlhèu escriutgai au sègle XII). Lo nom qu'ei quasi semblable aaran-goien (Arranco) e com per Arranco, possible per la topografia. Loi- iniciau qu'a patit d'ua aferèsi, d'origina romanica o per analogia dabbai- (Baiona,Baigòrri. Lo nom actuau basco qu'eiBurgu, « borg », per atraccion paronimica[2].
Bénédicte Boyrie-Fénié qu'accèpta l'evolucion fonetica prepausada per J.B. Orpustan, mès que constata l'etimeibar supausat ei totaument absent de las fòrmas ancianas. Aqueras son semblablas a las deVergüei (Lanas). Bénédicte Boyrie-Fénié que pensa lo nom deriva deu romanicvergan (deu latinvirga « branca plegadissa »), qui donavergonhar « tèrra que convien au vime », qui's tròba tanben dens lo motverguilh « lòc on i a sauç » e dens lo bascobergo,bergu « branca a har panèrs ». Las duas comunas que son probablament lòcs on creishen ua varietat de sauç diferenta de la que lo gascon nomentasauç (deu latinsalice). Dens l'aute article B. Boyrie-Fénié qu'ajusta : lo nom que passè de [ber'gyj] (qui contien lo sufixe basco-ui present densBalestui estudiat perCoromines) a [ber'gwej][2].
Vièlanava qu'ei atestada en 1247 dab lo nom deVillanuèva. Segon Dauzat e Rostaing, ua vila nava qu'ei ua aglomeracion navèra, creada a l'Edat Mejana per un senhor o ua comunautat religiosa, mès shens que siin mentavudas las franquessas autrejadas aus poblants de lasVilafrancas[4].
Bénédicte Boyrie-Fénié en parla pas dens loDictionnaire toponymique des communes. Landes et Bas-Adour, mès la toponimia qu'i sembla totaument gascona, hòra d'un arriu,Minhurièta Erreka, situat a la termièra de l'anciana comuna, en direccion deLabets-Biscai. Consultar lo paragrafePredominància lingüistica.
Vergüei e Vièlanava de Bidosa que hasèvan part deu ducat de Gramont. Las roïnas deu purmèrcastèth deus Gramont (sègle XIau) que son enqüera visiblas a Vièlanava de Bidosa. Arancon, Vergüei e Vièlanava de Bidosa que s'unín lo1 de genèr de1973 entà formar ua sola comuna, mes Arancon tornar vadó independent lo15 de noveme de1977.
ausègle XIIau, los Gramont que i bastín uncastèth, uei lo dia aroïnat.
losostaus ancians Sallahart1585, Apathe1673 e Barnetche.
lo pont d'estil roman suber Bidosa : que compta quate arcs e, com d'autes ponts d'estil roman deu Bascoat francés (Sent Estève de Baigòrri...), qu'ei modèrne ; las purmèras mencions que'n son deusègle XIIau ; las rèstas mei ancianas, que son deuXVIIau.
lomolin suu pont de Vièlanava que data deusègle XII ; qu'estó reabilitat auXVIIau.
lo lavador.
la glèisa de Sent Jacme (sègle XIIIau), reabilitada ausègle XIX. Que's tròba au ras deuCamin de Sant Jaume. Qu'ei monument istoric peu portic romanic, per la sacristia deusègle XVau e peus veiriaus de sant Jaume e deJoana d'Arc.
la glèisa de l'Assompcion (sègle XIX) : qu'a tres veiriaus, un confessionau, uaVia Crucis e cinc estatuas.
2Lo territòri d'aquera comuna que constituiva devath lo Regim Ancian un«Principat sobiran» non pas estacat a la Baisha Navarra. Uei lo dia que hè partida deu"Bascoat" dens lo sens de la lei Pasqua de 1995.
3Aqueth vilatge qu'apartienèva auReiaume de França e non pas aNavarra devath lo Regim Ancian (que dependèva de laSenescaucia de Càmer, en demorant navarrés un quartièr isolat, la Herrèra. Uei lo dia que hè partida deu"Bascoat" dens lo sens de la lei Pasqua de 1995.
4Aquera comuna qu'ei generaument omesa dens las listas recentas de comunas de la Baisha Navarra. Totun, qu'apartienèva a la Baisha Navarra devath lo Regim Ancian. Uei lo dia non hè pas partida deu"Bascoat" dens lo sens de la lei Pasqua de 1995.
5Aquera comuna, generaument omesa dens las listas de comunas soletinas, qu'ei traversada peu limit deSola e de la Baisha Navarra.