La prononciacion qu'ei [bɛj'luŋkə]. Las fòrmas ancianas que sonSanctus Petrus de Baielonke aus sègles XI-XII,Bailonque (mapas de 1638 e 1647),Bailongue (mapa de 1714),Baylongue (mapa de 1733)[2].
Dauzat qu'i vedvidet longe « que ved luenh » estant lo borg sus ua tuqueta[3].
Bénédicte Boyrie-Fénié qu'arrefusa la proposicion de Dauzat perqué los toponimes d'aquera sòrta qu'an lo vèrbe a l'infinitiu.Jacques Boisgontier que prepausa un etime vath lonca per'mor d'ua mencionVallelonga de 1509. Segon Boisgontier,Vath lonca que pòt passar aVai lonca : vocalizacion de-t palatau davant-l, comBètlòc prononciat [baj'lɔk], puei passatge normau de [aj] a [ɛj]; la vath en question qu'ei, totjorn segon Boisgontier, ua vath seca, mei bassa de 20 m, situada au nòrd deu borg e que's ved despuish aqueste. Aquera explicacion qu'ei mei solida que la de J.B. Orpustan,*baia longa « riu long ». La grafia prepausada per Bénédicte Boyrie-Fénié,*Vath Longa[2], permet pas, per la prumèra sillaba, de léger lo nom shens mòde d'emplec e arrefusa la precision necessària, regulara ortograficament, de l'assordiment deg.