Las fòrmas ancianas sonecclesia Sancti Honorati, en 1252,Varennes, en 1401,Locus de Varenas, en 1456,Ecclesia parochialis S. Honorati de Varenis, en 1464,Parochia de Varenis S. Honorati, en 1466[2]. La prononciacion aproximativa aJosat z-es ['vaɾœnə][3], mas z-es benleu pas la sola. Lo motvarena(s) es abondós en toponimia (França, Occitània, amb una excepcion dins l'oèst occitan - [mas i chal apondre losBarène (en francés)] - de l'oèst occitan. Lo sens es « braç abandonat d'un flume, buja (= bosiga, bosija) ». Coma lo mot deriva de l'indoeuropèuvara, « aiga »[4],[5], lo sens de « buja » es probablament segond. En tot cas, Varenas de Sent Onorat, sus una plana nauta, es luenh de tota aiga importanta. I a un luòc nommatLa Viala velha, al bòrn de la plana, qu'es benlèu lo luòc d'origina de la paròcha e que correspond enquera mens al prumèir sens devarena. Varenas èra, çò sembla, una buja (un buge).
En 1789, Varenas èra de la província d'Auvèrnhe, de l'eleccion deBriude, de la subdelegacion deLanjac e delh ressòrt deRiam. Sa glèisa parochala,diocèsi delh Puèi de Velai e archipreirat deSant Pàulhan, èra delh vocable de Sant Onorat; l'abadessa de las Chasas presentava a la cura. Varenas èra una sucursala erigida per ordenança reiala delh 12 de març de 1826[2].