Encara que lingüisticament lo valencian fa partida del catalan, la designacion tradicionala es totjorn estada "valencian", çò que pausa un problèma per la designacion de la lenga. Aprèp la transicion serviguèt la tradicion serviguèt de basa a l'anticatalanisme (escaissat popularamentblaverisme) per afirmar que lo valencian èra una lenga diferenta del catalan. L'Acadèmia Valenciana de la Lenga a afirmat que valencian e catalan son dos noms per la meteissa lenga.
Istòria
Sosdialèctes del valencian
Lo catalan es arribat dins la region quand lo rei d'Aragon eCatalonha,Jaume I, la conquistèt e i creèt una novèla entitat politica que recebèt lo nom deReiaume de Valéncia. Foguèt poblat majoritàriament amb de catalans, d'aragoneses e tanben d'occitans. La lenga catalana i foguèt dominanta, mas dins los airals interiors del reiaume la lenga parlada foguèt la varietat d'espanhòl portada pels aragoneses.
Coma tot lo catalan, lo valencian dintrèt dins una passada de decadéncia literària del sègle XVI enlà. Ça que la, coma lenga parlada lo valencian foguèt encara dominant dins sos airals. Al sègle XIX arribèt laRenaixença, movement literari de recuperacion de la literatura en catalan. Al País Valencian los escrivans mai importants de la Renaixença foguèronTeodor Llorente,Vicent Wenceslau Querol,Constantí Llombart e d'autres.
Caracteristicas del valencian
Lo valencian se destria del demai del catalan per qualques traches fonetics, morfologics o lexicals divergents que sovent representan de solucions mai ancianas de la lenga.
Fonetica
Vocalisme
Coma lo catalan occidental en general, lo valencian coneis pas lavocala neutra e realiza clarament la distincion entre-e e-a finalas atònas.
Varietat del blòc occidental, lo dialècte valencian coneis tanben coma los parlars del nòrd lo passatge de [e] pretonica en [a] davant [s] o [n]. Aitalentendre s'i pronóncia [an'tendre] eescoltar [askol'tar].
Contràriament al catalan oriental, la [e] es demorada barrada dins mantun cas, coma per exemple los sufixes en-és (ex:japonés en nòrma valenciana ejaponès en catalan estandard).
Consonantisme
Una de las caracteristicas mai ausidoiras del valencian es la prononciacion de l’-r finala (pasmens es pas prononciada dins totas las localitats del país).
La-j- i es prononciada majoritàriament (manca dins los parlars septentrionals del dialècte) jos una forma africada [ʤ] (mas en apitxat [ʧ]).
Una granda part delPaís Valencian, manca sa part centrala, coneis pas lobetacisme e a servat la labiodentala [v].
L’x- iniciala i es generalament prononciada [ʧ], manca dins los toponims comaXàtiva oXàbia.
Morfologia
Es mai que mai enmorfologia que las diferéncias son mai marcadas.
La 1a persona dels vèrbs del present de l'indicatiu se fa amb-e mas sonque pel 1èr grop. Ex:cante
Dins los autres grops, hi ha una tendéncia a l'emplec sistematic de-c. Ex:dorm(c),sent(c),córrec,òbric
Los vèrbs semisufixats son mens presents, aitalafegir donaafig e pasafegeix ellegir donallig e pasllegeix,
Losubjontiu present fonciona coma en occitan estandard amb doas formas mentre qu'en catalan estandard tot se forma a partir de-i. Ec:que cante,que diga vs.que canti eque digui
Losubjontiu imperfach se fa amb un sufix-ara. Ex:cantara contracantés dins lo demai del catalan.
Lo preterit simple es estat servat dins lo parlar dich "apitxat" e residualament dins qualques vilas grandas del país comaElx eAlacant.
Losdemostratius an preservat la solucion anciana sus tres distàncias:este (pròche)eixe (mejan) eaquell (alunhat) vs.aquest eaquell en catalan estandard
Una de las caracteristicas mai notablas del valencian tradicional es l'emplec de l'exclamacionxe [ˈʧɛ] (equivalent aproximatiu detè mas de significacions mai amplas). Lo segond trach lexical mai marcat de la varietat es l'emplec dexicotet en luòga depetit.
Lo lexic del valencian es generalament comun amb lo catalan occidental (coma per exemplexiquet vs.noi,melic vs.llombrígol ocorder vs.xai) mas a l'encòp pòt presentar qualques solucions mai ancianas de la lenga comaespill (parent de l'italianspecchio) vs.mirall,eixir vs.sortir,este, eixe vs.aquest, aqueix egitar-se que significa "anar al lièch". Possedís tanben las variantas originalas del catalan comahui (peravui) ohuit (pervuit). Coma en balear s'i emplega lo vèrbtorcar, desconegut dins los dialèctes del nòrd. Lo nom del ferrat i espoal que correspond a lagalleda del catalan estandard, lapatata i escreïlla (< cria d'illa), e un maçon i es unobrer (paleta al Principat).
Dins qualques cases contràriament al catalan central, a adaptat qualques mots venguts de l'espanhòl comaregalo qu'i es vengutregal mas per contra a servatbonico sens alteracion, mot probablament d'origina aragonesa. Existís tanben una tendéncia fòrta a substituir lo sufix-er per-ero coma dinsPaquito, el xocolatero.
.svg)
