Leis escòlas juridicas de l'islam sunita son de tradicions intellectualas que prepausan una interpretacion complèta deis obligacions dau fidèu basats sus lei diferentei fònts de lalèi islamica (charia). Presentan quauquei diferéncias entre elei mai s'acòrdan sus lei partidas importantas e se reconoisson mutualament. Dins lo sunisme modèrne, n'existís quatre que foguèron definidas per leis autoritats dauSultanat Mameloc a la fin de l'Edat Mejana. Es de còps mencionada una cinquena escòla, l'escòla zahirita, qu'existiá durant lo periòde medievau e qu'èra pas reconeguda coma valida per l'ensemble dau clergat musulman.
L'escòla hanafita es la pus anciana e la pus difusada dei quatre escòlas juridicas. Son fondator principau es loteologianAbu Hanifa (699-767). Sei rites insistisson sus l'importància dei tèxtes e de la tradicion. A sa creacion, laissava una plaça a l'interpretacion, a la deduccion, a la libertat d'opinion e au jutjament personau per cercar la melhor solucion segon lo cas o la situacion. Pasmens, aquela capacitat dispareguèt pauc a pauc au profiech de la nocion d'imitacion e de tradicion.
Dins lo mondmusulman actuau, es l'escòla dominanta dins lei regionsturcas, enSiria, enLiban , dins laPeninsula Indiana e enChina. Au totau, es estimat qu'es seguida per 30% a 50% dei musulmans.
L'escòla chafeïta es una temptativa de compromés entre lei doas tendàncias precedentas. Foguèt definida per loteologianAsh-Shafi'i (767-820). Definís la jurisprudénciamusulmana a partir de l'Alcoran e deihadiths. Pasmens, reconoís l'existéncia de ponchs ambigüs dins aquelei tèxtes. Dins aqueu cas, prepausa de recórrer au consensus deisolemas. Puei, en l'abséncia de consensus, accèpta l'interpretacion d'un companhon deMaomet e, finalament, l'analogia.
Durant l'Edat Mejana, aqueu corrent èra ben implantat dins lei vilas deBagdad e dauCaire. Dins lo mond modèrne, es predominant enEgipte, enAfrica de l'Èst, enIemèn, enCurdistan e enAsia dau Sud-Èst.
Lozahirisme es una escòla juridica dispareguda au sègle XVI o XV. Son fondator es loteologianDawud al-Zahiri (815-883) qu'èra maucontent dauchafeïsme. A respècte deis autrei tradicions juridicas, presentava la caracteristica d'èsser un corrent fòrça literalista. Èra donc fondat sus l'Alcoran, sus leihadiths, sus lo consensus dei companhons deMaomet e sus lo consensus deisolemas (segon un hadith que prevetz l'impossibilitat per leis olemas d'acceptar un principi juridic faus). L'analogia i èra pas acceptada e totei lei practicas i son consideradas coma autorizadas se son pas enebidas per un tèxte.
L'escòla zahirita foguèt fòrça combatuda per leichafeïtas. D'efiech, son literalisme entraïnava l'acceptacion de rites diferents deis autreis escòlas. Per exemple, per lei zahiritas, es pas impossible a unafemna de venirimam. Aparegut enIraq, lozahirisme capitèt de s'implantar enAl Andalós. I declinèt lentament a partir dau sègle XI. Au sègle XIV, una revòuta de zahiritas còntra lei Mamelocs enSiria entraïnèt una repression importanta e l'enebiment de l'escòla[6].
Leis escòlas teologicas dau sunisme son de tradicions intellectualas que prepausan un ensemble de principis per definir leidògmas. A l'ora d'ara, n'existís tres. Presentan de diferéncias entre elei mai se reconoisson mutualament.
L'acharisme es l'escòla teologica predominanta amb una difusion importanta au sen dei correntsmalikita,chafeïta ehanafita. Foguèt fondat per loteologianAl-Ash'ari (874-936) durant lo periòde de lucha entre lo sunisme e lomutazilisme. Foguèt donc en partida influenciat per aqueu darrier e son utilizacion de lalogica. En revènge, s'opausa fòrça ai tèsis mutazilitas regardant lo liure arbitre deis èssers umans o la creacion de l'Alcoran. Es donc una escòla literalista eracionalista qu'autoriza l'usatge prudent e limitat de l'interpretacion per explicar certaneis ambigüitats presentas dins lei tèxtes sacrats.
Lomaturidisme foguèt fondat per loteologianAbu Mansur al-Maturidi (853-944). Relativament pròcha de l'acharisme, aquela escòla laissa egalament una plaça au racionalisme e a l'interpretacion. Reconoís loliure arbitre e la necessitat de suportar lasciéncia. Precisa tanben clarament lo besonh per leis autoritats religiosas de presentar d'arguments per demostrar seis avís. Dins lo monde musulman actuau, aquela escòla es majoritària au sen dau correnthanafita. Pasmens, durant l'Edat Mejana, sa region principala d'adopcion èraPèrsia.
L'atarisme (o teologia tradicionalista) es l'escòla teologica predominanta au sen dei corrents que se reclaman de l'hanbalisme. Es apareguda a la fin dau sègle VIII a l'entorn de figuras comaMalik ibn Anas oAhmad ibn Hanbal. Es un corrent de pensada literalista que pensa que lo sens literau de l'Alcoran o d'unhadith es l'autoritat unica en matèria de crèire o dedrech. L'usatge de la rason per infirmar o interpretar un tèxte i es pas autorizat.
Losofisme es un ensemble de correntsmistics oesoterics de l'islam. Aparegut durant la segonda mitat dau sègle VIII, es a l'origina de plusors tradicions espiritualas que son estacadas aMaomet per sei fidèus. Dichas confrariás, son generalament organizadas a l'entorn d'una figura santa e son pas sistematicament d'origina sunita car d'autrei brancas de l'islam, coma loshiisme, an egalament una importanta tradicion mistica.
Au nivèu doctrinau, lo sofisme es un movement iniciatic que considèra que la realitat a totjorn un aspècte exterior visible e un aspècte interior escondut. Se caracteriza per la cèrca d'un estat espirituau que permet au fidèu d'accedir a aquela conoissença esconduda. La descubèrta d'aquelei secrèts marca leis etapas dau progrès vèrs lo raprochament ambDieu. L'objectiu ultim es d'arribar a un nivèu de saber que permet de comprendre e de contemplar la divinitat ela meteissa. Pasmens, de variacions mai o mens importantas existisson entre lei diferentei confrariás.
Aqueu tipe de concepcions pòu menar lo fidèu a de concepcions de l'islam ben diferentas d'aquelei professats per leis escòlas tradicionalas[7]. Certanei brancas dau sunisme, sovent lei pusconservatritz, son donc fòrça ostilas au sofisme. Aquò pòu de còps entraïnar de repressions violentas.