Unsolvent (var.solvant[1]) es unasubstància,liquida ò supercritica a satemperatura d'utilizacion, qu'a la proprietat de dissòuvre, de diluïr ò d'extraire d'autrei substàncias sensa lei modificarquimicament e sensa se modificar eu meteis. Lei solvents an d'aplicacions dins de sectors fòrça diversificats coma l'industria quimica, lasintèsi organica, lodesgraissatge, leipinturas, leitenchas, etc. Dins la vida vidanta e lanatura, l'aiga es lo solvent pus frequent.
D'un biais generau, leisatòms e leimoleculas de meteissa natura se recampan per formar unliquid ò unsolid. Un solvent a la capacitat d'empachar aqueu mecanisme en dispersant lei particulas. Plusors proprietats explican aqueu fenomèn e lei capacitats de dissolucion d'un solvent donat. D'efiech, existís pas de solvent universau e la classificacion dei solvents es donc basada sus lei proprietats generalas d'aquelei substàncias.
Lapolaritat descriu la reparticion deicargas electricas negativas e positivas dins unamolecula ò a l'entorn d'unliason quimica. Es engendrada per la diferéncia d'electronegativitat e per la posicion dins l'espaci deisatòms. Ensolucion, una substància polara a donc d'afinitats amb una autra espècia polara e, a l'opausat, una substància apolara a d'afinitats amb una espècia apolara.
Existís dos tipes de solvents polars. Lei solvents protics (ò protogèns) an un ò plusors atòms d'idrogèn susceptibles de formar unaliason idrogèn. Per exemple, es lo cas de l'aiga, daumetanòl ò de l'etanòl. Lei solvents aprotics an unmoment dipolar non nul mai pòdon pas participar a la formacion d'unaliason idrogèn. Es lo cas de l'acetonitril, daudimetilsulfoxid e dautetraidrofuran. Lei solvents apolars son caracterizats per un moment dipolar nul. L'exemple tipic es aqueu deisidrocarburs apolars coma lobenzèn, leisalcans linears e leisalcèns.
Una espècia portairitz d'unacarga electrica pòu aisament intrar en interaccion amb una autra espècia cargada. Aquò menèt au desvolopament dei solventsionics, generalament desaus, compausats d'anions e decations. Per exemple, es lo cas deisaus fonduts que son mai e mai utilizats enelectroquimia. A respècte dei solvents molecularstradicionaus, an un interès tecnic (tension de vapor quasi nulla, temperatura de fusion inferiora a 100 °C) e environamentau (pollucion pus febla). Dins aqueu de sistèma, lei solvents moleculars son dichs « solvents non ionics ».
Existís tanben un sistèma de classificacion fondat sus la naturaquimica dei solvents. Son ansin dichs « solvents inorganics » lei compausatsmineraus coma l'acid sulfuric e l'amoniac. Lei « solvents organics » contènon d'atòms decarbòni. Son generalament devesits entre tres familhas : lei solvents idrocarbonats (alcans,alcèns,benzèn, etc.), lei solvents oxigenats (etanòl,acetona,acid acetic, etc.) e lei solvents alogenats (tricloetilèn,diclorometan, etc.).
Aquela classificacion a un interèstecnic elogistic car es basada sus lo mejan de produccion dau solvent. La màger part dei solvents actuaus intran donc dins la categoria dei « solvents petroquimics » car son produchs per l'industria petroliera. Pasmens, existís d'autrei grops coma lei « biosolvents » que son eissits de la valorizacion de biomassa vegetala (fusta,sucre, etc.). Una meteissa substància quimica pòu far partida de plusors categorias dins aqueu sistèma.
Fòrça solvents presentan de riscs per la santat siá en causa de seis efiechs a tèrme cort (poder corrosiu de l'acid sulfuric concentrat...) siá en causa de seis efiechs a tèrme lòng (proprietatscancerigenas...). Per aquela rason, l'usatge de mai d'un solvent necessita lo respècte de certanei règlas. De mai, existís de projèctes destinats a trobar de solvents mens perilhós.
