Eth lòc qu'es atestatS. Gaudentii en 1216. Qu'a portat tanben eths noms dePetit-Mas,Mas-de-Comminges,Mas-St-Pierre [en francés][1]. Sent Gaudenç que representaGaudentius, joen pastor catolic martirizat en 475 peths visigots arians dens era region deTolosa[2],[3],[4],[5].
Durant eras guèrras de religion, era ciutat e eth sòn patrimòni que horen sacamandejats perGabriel Ièr de Montgomery e eras suas òstesprotestantas abans d'èster tornada athscatolics peth marescau de Matignon. Atau, eras relíquias sauvadas que podèren tornar (devath eth regne dethNoste Enric totun).
Eth patrimòni religiós de Sent Gaudenç e eths sòns archius que horen sacamandejats un darrèr còp ath parat deraRevolucion Francesa.
En eth temps dera revolucion francesa, s'aperècMont d'Unitat (Mont-d'Unité en francés[6]).
Pendent eth Ancian Regime, Sent Gaudenç qu'èra deNebosan, deradiocèsi de Comenge e dera senescaucia deTolosa. Eth vocable dera glèisa qu'es Sent Gaudenç. En 1790, Miramont qu'estócaplòc deth canton e deth districte de Sent Gaudenç, en eth an XII, caplòc de canton e d'arrondiment.Lionç qu'estó associada a Sent Gaudenç per arrestat deth 5 de novembre 1973, puish que tornè prénguer l'independéncia comunau per arrestat prefectorau deth 1èr de heurèr 2008[7].
Comunas de laNauta Garona (Lengadòc eGasconha) (comunas actualas,comunas que contenon de comunas delegadas,ancianas comunas,ancianas comunas vengudas comunas delegadas)