Rènnas del Castèl[1] (Rennos localament engrafia mistralenca[2];Rennes-le-Château enfrancés) es una comuna d'Occitània, enLengadòc, dins lo parçan deRasés e administrativament dins la region d'Occitània, ancianament deLengadòc-Rosselhon, lo departament d'Aude, l'arrondiment deLimós e lo canton de de La Val Nauta d'Aude (burèu centralizatorQuilhan), ancianament dins lo canton deCoisan. La populacion es de 71 abitants en 2015.
Es al som d’un puèg, près de Coisan, e s’i arriba per una estrada segondària en pujada. La superfícia de la comuna es de 1470 ha, e se tròba a una altitud de 435 m.
Dempuèi lo limit del vilatge, près de laTorre Magdala, se gaudís d'un panorama esplendid de tota la val. Lo vilatge ten una glèisa notabla dedicada a santa Magdalena, amb un demòni a l’entrada e una estatua amb clòsca de mòrt. La ciutat se coneissiá dins l'Edat Antica comaRhedae,Castellum Redae (vèrs l'an1000),Redes,Castrum Rades,Reddae,Castel de Redas (vèrs1130),Rehennas (sèglesXV eXVI), afrancesat enRennes (1778).
A Rènnas del Castèl an trobat qualques rèstas preïstoricas e romanas. Se pensa que foguèt la darrièra capitala del reialmevisigòt quand lossarrasins ja avián conquerit totaTarraconesa e gaireben totaSeptimània, e se crei qu'aquí s'amaguèt lo tresaur visigòt que pas jamai s’es trobat mas qu'a donat pè a de legendas e a la preséncia de cercaires de tresaurs dins la vila. Se l’identifica amb la ciutat deRhedae, capitala del comtat deRasés, que son istòria se confond amb ela. Quand lo comtat despareguèt, la vila perdèt d'importància e uèi es un vilatjon pichòt que viu del torisme e de l’agricultura.
Las fòrmas ancianas sonCastellum Redae, en latin, en 1002,Ambos castros de Redez, en latin, en 1067,De Redes, en latin, en 1068,Castrum Redes, en latin, en 1070,Reddae, en latin, en 1125,Castel de Redas (en ?), en 1130,Civitas quae dicitur Redes, en latin, en 1179,Villa de Reddis... territorium Beate Marie de Reddis, en latin, en 1185,Beata Maria de Reddas, en latin, en 1246,Sancta Maria de Reddis, en latin, en 1255,Rezae, en latin, en 1258,Vallis dicta de Redde, en latin, en 1307,Rector de Regnis, alias de Reddis, en latin, en 1347,Règnes, en 1571,Rehennes, en 1428-1589,Rénes, en 1647,Rennes, en 1778. La prononciacion en occitan esRènnos (grafia de l'abat Sabarthès)[3], doncas ['rrɛnnɔs]. Las fòrmas latinas majoritàrias explican pas le nom actual. Carles Rostanh (Charles Rostaing) imagina un element precelticred-, inexplicat, e un sufixe preceltic atòn-ena[4]. Aquel sufixe-ena apareis pas dins las fòrmas ancianas ered- sembla celtic (redo-, « anar a chaval, en carri, viatjar »,*rēdā passat al latinrheda,reda,reada coma veitura de quatre ròdas)[5]. Raymond Lizop supausa un pòble celtic aparentat alsredones deBretanha, a l'origina deRasés;redonas, a l'acusatiu plural, auriá donatRènnas eRedae se seriá conservat dins lo latin dels escribas[6]. Mes i a pas de pròva que lepagus Redensis carolingian, que son nom es basat sul nom de Rènnas, siá la seguida d'una entitat culturala o politica antica. Observem que las fòrmas ancianas latinas enRed- son seguidas de fòrmas enRedd-. Le cas demòra problematic.
↑La formaRènnas (saique la cal escriureRètnas?) es atestada en occitan amb la pronóncia [ˈrrɛnnɔs] (es notada "Rènnos" a la francesa dins: Abat SAVARTÉS [1912] = Abbé SABARTHÈS,Dictionnaire topographique du département de l'Aude; reedicion 1997, Nimes: Lacour).
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing,Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. XVIII (supplément a la fin del libre)
↑Xavier Delamarre,Dictionnaire de la Langue gauloise, ed. Errance, 2na edicion, 2008, p.