La Cultura es... Lo motcultura (dellatincultura, derivat decolere, cultivar)[1] es un tèrme qu'a divèrses senses. Per exemple, en1952,Alfred Kroeber eClyde Kluckhohn compilèron una lista de 164 definicions del mot a la siá òbraCultura: Una revision critica dels concèptes e definicions.[2] Las divèrsas definicions del tèrme rebaton los diferents fondaments teorics de la pensada, o los critèris per avalorar l'activitat umana. Totun, lo mot"cultura" s'utiliza pus comunament en tres senses basics:Art de l'ancian Egipte
L'excelléncia del gost en lasbèlas arts e lasumanitats, tanben coneguda coma nauta cultura.Un patron integrat de la coneissença umana, la cresença e la conducha que depend de la capacitat per l'aprendissatge social e la pensada simbolica, que permet de desvolopar un jutjament critic.L'ensems d'actituds, valors, objectius e practicas que caracterizan una institucion, organizacion, grop o societat.
Lo concèpte apareguèt pel primièr còp dins l'Euròpa delsègle XVIII, e se fasiá referéncia al símil d'un procès de cultiu o de melhorament de la persona, coma en laagricultura o lahorticultura. Alsègle XIX, lo tèrme arribèt a se far referéncia primièr al perfeccionament de la persona, mai que mai mejançant l'educacion, e après a la realizacion de las aspiracions nacionalas o idealas. Quitament qualques scientifics utilizèron lo tèrme per se far referéncia a una capacitat umana universala.
Alsègle XX, la cultura venguèt un concèpte central delantropologia. En concrèt, lo tèrme "cultura" de la antropologia nòrd-americana aviá dos senses: (1) lo classament de las divèrsas formas en que las personas que vivon en divèrsas parts del mond e (2) l'evolucion de la capacitat umana per classificar e representar d'experiéncias amb simbòls e agir amb imaginacion e creativitat. Aquela capacitat es estada considerada coma caracteristica unica del genrehomo. Malgrat aiçò, cèrts primatòlegs, comaJane Goodall, an identificat d'aspèctes culturales entre los animals mai prèps als umans.