Destinat a una guèrra simultanèa còntraFrança eRussia, èra definit per leis orientacions seguentas :
la màger part deis armadas alemandas èra concentrat lòng de la frontiera occidentala dau Reich per obtenir la superioritat numerica còntraFrança. A l'èst, la defensa alemanda èra minimala car una ataca russa rapida èra pas esperada en causa de la manca d'infrastructuras de transpòrt enRussia.
l'ataca principala èra menada enBelgica e enLuxemborg per contornejar l'ala senèstra de l'armada francesa. Una ala reducha deviá arrestar l'ataca dau gròs de l'armada francesa supausada concentrat lòng de la frontiera francoalemanda. Una ataca alemanda enBelgica menaçava d'entraïnar una declaracion de guèrra dauReiaume Unit, poissança garanta de l'independéncia bèlga. Pasmens, en causa dei tensions mai e mai importantas entreLondres eBerlin sus lei questions navalas menèt l'Estat Major alemand a considerar una participacion britanica au conflicte coma inevitabla.
gràcias a l'efiech de suspresa, l'ala drecha alemanda podiá prendreParís, menaçar lei pòrts de laMarga e enceuclar lo gròs de l'armada francesa. La presa de la capitala e la destruccion de la màger part dei fòrças francesas devián entraïnar la capitulacion deFrança.
Aqueu plan conoguèt plusors versions destinadas a l'adaptar a la realitat dau terren entre1906 e1913. D'efiech, lei versions inicialas devon Schlieffen èran pas operacionalas.
Premiera Batalha de Marna, Corsa a la Mar e estabilizacion dau frònt occidentau a la fin de 1914.
Au començament de laPremiera Guèrra Mondiala, una version plan Schlieffen foguèt aplicada per lo generauvon Moltke. Susprenguèt l'armada francesa qu'èra, en aplicacion dauPlan XVII, largament concentrada lòng de la frontiera francoalemanda coma previst per lo plan. Dau 7 au 23 d'aost, leisAlemands ganhèron labatalha dei Frontieras onte lei Francés subiguèron de pèrdas importantas.Belgica foguèt tanben envaïda après la presa, relativament rapida, de sei fortalesas frontalieras (Lièja,Namur). Pasmens, la coordenacion entre leis armadas alemandas de l'ala senèstra èra marrida. La descubèrta d'aquelei problemas e la mobilizacion de resèrvas per protegirParís permetèron ai Francés d'organizar unaimportanta còntra-ofensiva. Iniciada lo 6 de setembre, rompèt la joncion entre lei doas armadas alemandas de l'ala drecha. Menaçadas de destruccion, lei fòrças alemandas deguèron se retirar lòng deSomme e adoptar una actitud defensiva.
La revirada dau plan Schlieffen foguèt l'objècte de debats importants après la guèrra. La decision devon Moltke de redurre la poissança de l'ala senèstra de l'armada alemanda foguèt fòrça criticada. Pasmens, lo plan Schlieffen aviá de feblessas importantas. Premier, lei capacitats de l'armada russa èran sosestimadas. Ansin, foguèt rapidament necessari de mandar de renfòrç a l'èst per faciar una ofensiva russa. La resisténcia bèlga èra tanben estada sosestimada e la presa d'Anvèrs necessitèt de laissar de tropas a l'entorn de la vila bèlga. De mai, totjorn en Belgica, la destruccion dei camins de fèrre foguèt pas ben prevista per leis Alemands. Ansin, en despiech de la mobilizacion de desenaus de miliers d'agents ferroviaris alemands, foguèt pas simple de reparar lei destruccions organizadas durant la retirada de l'armada bèlga. Enfin, lei problemas logistics enFrança foguèron fòrça mau anticipats. Durant labatalha de Marna, lei Francés poguèron donc tirar de quantitats considerablas d'obús sus de tropas alemandas mau avitalhadas.
(fr) Quentin Censier, « Angoisses d'une guerre attendue : Plan XVII et Plan Schlieffen (1914) »,Sur le champ, 2 de mai de 2021, consultat lo 3 de junh de 2023,[1].
(fr) Pierre-Yves Hénin,Le plan Schlieffen : un mois de guerre, deux siècles de controverses, Economica, 2012.