Lots (prononciar ['lus]) qu'es un arriu qui's vueita per esquèrra dehensAdor enterGabàs eLui, suu departament de lasLanas
"Los" que poderé estar ua fòrma alterada e latinizada d’un derivat deu bascolohi « hanga, alluvion »[1] : arriu hangós.
Lo nom de 'queth arriu qu'es mentavut :
- Lossium, Lossio (...fluvius qui dicitur Lossium [...]. A Lossio vero predicto fluvio, ....), (1097-1117)[2].
- Lotio (de Serris Lotio), (1749)[3].
- Los (Serra Los), (de cap a 1400) : sagèth de Bertranon de Sèrras[4].
- Lous (Le Lous), (1651)[5], (1763)[6].
- Lons o Loust (le/la Lons ou Loust), (1764)[7].
- Louts : grafia francesa actuau ; lo « t » que deut estar adventice.
Los qu'a la hont aTèsa (Pirenèus Atlantics). Que traversa laShalòssa e que's vueita dens Ador aGòs, a l'Est deDacs. Que hè 86,2 km[8].
Tèsa,Arsac Arrasiguet,Lème,Lo Merac,Vinhas,Haget,Sent Cric de Shalòssa,Vergüei,Caupena.
- (E) l'Arblech o l'Arriu, 5,9 km, dempuishArsac Arrasiguet
- (E) l'Arricabet, 3,7 km, dempuishHilhondé
- (E) lo canau deuBiélongue, 5,5 km, dempuishArbocava
- (E) l'arriu de Grava, 7,2 km, dempuishMontsegur
- (D) l'arriu deCasseboèr o deuGua deu Miei
- (D) l'Arriu d'Agès o deuGua deu Miei
- (E) l'arriu de "Dournang"[9], dempuishLa Craba
- (D) l'Arresenon, 6,9 km, qui separaDoasit deSèrraslós e Arribans e deSent Cric de Shalòssa
- (D) l'arriu deGaushart, 4 km, qui separaDoasit deMailís
- (D) l'arriu deLauròla, 5,6 km, dempuishMailís
- (D) laGuauga, 14,9 km, dempuishDoasit
- (D) l'arriu deChai, 6 km, dempuishMugron
- (E) l'arriu dePeleta, 4,2 km, dempuishGamarde
Toponims on pareish lo nom de l’arriu :
- ↑Jean-Baptiste Orpustan ;L’onomastique basque dans le Cartulaire de la cathédrale de Dax ; in L’église et la Société dans le diocèse de Dax aux XIe et XIIe siècles ; AEAL-CEHAG ; 2004 ; p.181.
- ↑Cartulaire de la Cathédrale de Dax, Liber Rubeus (XIe-XIIe- siècles ; Texte édité, traduit et annoté par Georges Pon et Jean Cabanot ; CEHAG ; 2004 ; n°153 ; p.352.
- ↑Latinizacion deSèrraslós : « De Serris Lotio alias de Arebans » ; Pouillé d’Aire, publicat per Cazauran ; bull. soc. Borda 1885, p.138.
- ↑ Paul Durrieu ;Les Gascons en Italie ; Auch ; 1885 ; p.177.
- ↑Descripcion de l'Avescat d'Aira en Gasconha, per P.Duval ; 1651
- ↑Expilly (Abbé) ;Dictionnaire Géographique, Historique et Politique des Gaules et de la France ; Amsterdam ; 1763 T.1 p.283 ; 1764 T.2 p.139 ; 1764 T.3 p.543 e 780.
- ↑Expilly (Abbé) ;Dictionnaire Géographique, Historique et Politique des Gaules et de la France ; Amsterdam ; 1764 T.2 p.177 ; 1764 T.3 p.705.
- ↑http://sandre.eaufrance.fr/app/chainage/courdo/htm/Q30-0400.php?cg=Q30-0400|SANDRE
- ↑Carta de Cassini
- ↑Carta IGN 1/25000 : 1543 O Hagetmau.
- ↑11,011,1 et11,2Carta IGN 1/25000 : 1443 E Amou Montfort-en-Chalosse.