Las vilas de Leitora eFlorença son tradicionalament rivalas. Dens lo contèxte de las comoditats de circulacion modèrna, son tròp près e una remplaça l'auta, dens un procès cumulatiu. L'economia e la demografia de Leitora demingan regularament e Leitora non pòt resistir a la poténcia comerciala e industriala de la vila vesina (2858 abitants en 1806, 4309 en 1851, 6368 en 1990). Los emplecs tirats deu torisme e deu termalisme son limitats. De son passat Leitora garda pr'aquò l'avantatge d'aver un licèu. La casuda demografica de Leitora estoc accelerada per la barradura de la basa logistica d'Intermercat (200 a 300 emplecs perduts entre 2012 e 2015)[6].
Lo nom de Leitora es atestat al sègle IV,Lactora,Lactura e lo nom de son pòble,Lactorates, es citat en 176 e los dus cap a 400,civitas Lactoratium. SegonNegre,Leitora veng probablament deu galliclact-, benlèu « lèit » o « blanc », eó-rate « embarri »; l'atraccion de las finalas en-a a hèit suprimir lo-t finau[7]. Lo sufixe-ates abondós dens los noms de pòbles mei que mei celtics muisha qu'aquera reconstruccion es erronèa SegonDauzat, lo nom poiré benlèu estar en rapòrt damb l'arrasic o mot precelticleca (la vila es sus un planèr dissecat). Lo sufixe deu nom deus Lactorates, pòble que Leitora n'èra la capitala, seré preceltic[8]. Xavier Delamarre ajusta autas fòrmas ancianas :Lacura (Cosmografia deRavena),Lactorae (inscripcion),Lactorat(ium) e plaçaLactora dens los noms gallics. Lo tèma*laxtu,*lactu-,*lacto- es celtic. Es pas briga segur que*lacto- signifique « lèit » e l'explicacion « hortalessa de las murralhas blancas com lèit » (!), per un compausat**Lactorate es erronèa, i a un derivatLactor-atis « abitant de Leitora »[9].
Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra deu canton deLeitora (caplòc); es adara deu canton deLectoure-Lomagne, donc de Leitora-Lomanha (burèu centralizator).
La hont de Diana oHontelia, gravadura XIXe s. inLe Midi pittoresque, d'Eugène TrutatInterior de la catedralaL'escalèr de l'ostal de vilaLa sala deus Illustres