Lolac de Garda oBenaco (Lach de Garda enlombard etrentin;Łago de Garda envenèt), es lo pus grand lac italian, d'una superfícia d'aperaquí 370 km² (tresen en prigondor après Come e Maggiore). Carnièra entre tres regions,Lombardia (província de Brescia),Venèt (província de Verona), eTrentin e Naut Adige (província de Trent), es situat parallèlament ambAdige, del qual es desseparat pel massís del Monte Baldo. Al nòrd, estreit e en forma d'embut mentre qu'al sud s'alarga, enrodat de còlas morenicas que balhan un paisatge pus suau. Lo lac es una destinacion toristica importanta e es visitat per milions de personas cada an.
La superfícia del lac de Garda es de369,98 km2, sa longor maximala de 51,6 km e sa pus granda largor de 17,2 km, per un perimètre de 158,4 km. Sa prigondor maximala es de 346 m, e l'altitud del plan d'aiga de 65 m al dessús del nivèl de la mar. La partida septentrionala del lac es longa e estreita, e enrodada de montanhas, principalament las delMonte Baldo. Sa forma es la caracteristica d'un val fluviala : òm estima qu'aquesta partida del lac foguèt creada per l'accion deSarca, principalafluent contributor del lac. La partida meridionala, pus larga, es deguda al movement d'un glacièrneozoïc, que formèt tanben dins los environs nombrosas còlasmorenicas. L'emissari del lac esMincio, afluent dePò.
Tradicionalament, los italians distinguisson doas zonas : lo « Naut-lac » (Alto Lago) al nòrd, un estreit corredor alongat entre dos bauces e lo « Lac Bas » (Basso Lago), de las ribas men escalabrosas al sud d'una linha Gardone Riviera / Torri del Benaco.En estiu, la zona de l'Alto Lago es balajat durant de la jornada per de vents termics regulars e poderoses (de direccion opausadas durant la jornada) que se succedisson en una mecanica ben reglada : L'Orà et loPeler.
