Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vejatz lo contengut
Wikipèdial'enciclopèdia liura
Recercar

La Garda (Var)

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Pels articles omonims, vejatzLa Garda.
Vila d'Occitània
La Garda
La Garde
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista de nuech de La Garda.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas43° 07′ 32″ N,6° 00′ 39″ E
Superfícia15,54km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
206 m
30 m
0 m
Geografia politica
País Provença
EstatBandièra de França França
Region
93
Provença-Aups-Còsta d'Azur
Departament
83
VarArmas deu Departament de Var
Arrondiment
832
Tolon
Canton
8342
La Garda (capluec puèi burèu centralizator)
Intercom
248300543
Metropòli de Tolon Provença Mediterranèa
CònsolJean-Louis Masson (Jan Loís Masson)
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
25 380 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

25 692 ab.
Densitat1 627,93 ab./km²
Autras informacions
Còde postal83130
CòdeINSEE83062
http://www.ville-lagarde.com/
La Garda, vista de nuech

La Garda (La Garde enfrancés) es unacomunaprovençala situada dins lodepartament deVar e laregion deProvença-Aups-Còsta d'Azur. Leis abitants si disongardéens, -ennes enfrancés.

Geografia

[modificar |modificar lo còdi]

Si situa a l'èst deTolon, entreMarselha eNiça. Son territòri s'estende sus 1554 ectaras, despartidas coma aquò :

  • 3 quilomètres de litorau
  • 75 quilomètres de rotas e camins
  • 642,5 ectaras d'urbanizacion
  • 21,4 ectaras de bòscs
  • 400 ectaras d'espacis verds urbans
Comunas a l'entorn.

Toponimia

[modificar |modificar lo còdi]

La comuna de la Garda tenguèt son nom dau rocàs que, tre l'Antiquitat, servèt de gacha. Lo mot ven d'un vèrbe germanicwardon que donèt lo mot germanicwart, latinizat enwarda owardia, « garda », puèi « gacha  », puèi « torre de garda », puèi « fortalesa en generau »[1],[2].

Istòria

[modificar |modificar lo còdi]

La Garda possedisse de vestigis de l'Antiquitat e dau periòde roman.

Citat en1056 sota lo nom deGuarda, locastèu siguèt lofèu deis evesques deTolon ausègle XIII, dei Castelanas ausègle XV, puei senhoriá dei Glandeves puei dei Tomàs. Uèi ne'n sobra que la capèla e una torre d'angle.

Gacha deTolon a l'Atge Mejan, la Garda subissèt d'invasions nombrosas mai tanben leiguèrras de religion. Siguèt saquejada en1707 per lei tropas deSavòia au moment que son nom èraLa Garda de Tolon.

Sant Maur, patron de la comuna, es en fach un òme nomatMaur que passèt d'aquí en542. Afamat quand intrèt dins lo vilatge, una vièlha li donèt de pan e de cebas. Maur lei benesissèt e decidissèt qu'a partir d'aqueu jorn, lei cebas de la Garda aurián la doçor de la poma.

Ancian centre agricòla prospèr, la Garda venguèt banlèga urbana deTolon. Dau rocàs d'andesita s'extraguèron lei caladas de Tolon.

Mai recentament, per "punir" la vila deTolon de s'èstre liurada aisAnglés,Napoleon Bonaparte transferissèt lo quartier de Santa Margarita au vilatge de la Garda. Es per aquò que i a una comuna annèxa dins aquest quartier, un pauc alunchat dau centrevila administratiu.

Administracion

[modificar |modificar lo còdi]

En2010, la comuna de la Garda siguèt recompensada per lolabèl "Vila Internet @@@@".

Lista dei cònsols successius
PeriòdeIdentitatEtiquetaQualitat
julhet de20202026Jean-Louis MassonLRretirat d'oficier de la gendarmariá, deputat (2017-2020), conselhier generau (2004-2015) puèi departamentau (2015-), 1er vice-president dau conselh departamentau (2015-2017)}}
març de2020julhet de 2020Jean-Pierre Haslindivèrs drechainterim, quinesiterapèuta
julhet de2017març de 2020 (demission)Jean-Claude Charloisdivèrs drecharetirat de mètge
2001julhet2017 (demission)Jean-Louis MassonUMP, LRfilh de Louis Masson, retirat d'oficier de la gendarmariá, deputat (2017-2020), conselhier generau (2004-2015) puèi departamentau (2015-), 1er vice-president dau conselh departamentau (2015-2017)
setembre de19772001Yvon RobertPCFconselhièr generau dau canton de la Garda (1998-2004)
1962setembre 1977Maurice DelplacePCFconselhièr generau dau canton deLa Valeta
març de19591962Louis Masson  
abrièu de19581959Maurice DelplacePCFregent
1944abrièu de 1958Michel ZuninoPCFnegociant en vins, deputat de la 1ra e de la 2nda Assemblada constituanta (1945-1946) puèi deputat dau Var (1946-1955), conselhier generau daucanton de Tolon-4 (1949-1955)
 1944   
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

[modificar |modificar lo còdi]
modificar « persona »
 v ·d ·m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 25298, totala:

179318001806182118311836184118461851
1 0502 2632 2882 3292 3532 5722 3212 4292 875

185618611866187218761881188618911896
2 5682 5722 6952 8522 9862 8643 1043 4182 398

190119061911192119261931193619461954
2 7912 9613 0372 8273 0483 0953 7924 0665 021

196219681975198219901999200620072008
6 273
9 629
15 506
19 805
22 412
25 329
25 621
25 551
26 203
26 586
20092010
26 064
26 485
25 930
26 321
Fonts
Base Cassini de l'EHESS -Nombre retengut a partir de1962 :Populacion sens comptes dobles -Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 25380 abitants.


Personalitats

[modificar |modificar lo còdi]

L'ostau venguèt lo rendètz-vos dei celebritats de l'epòca :Claude Michelet (Claudi Michelet),Émile Ollivier (Emili Ollivier),Frederic Mistral,Édouard Schuré,Ernest Reyer,Gaston Bonnier,Pierre Loti,Juliette Adam,Charles Richet,Antoine Albalat (Antòni Aubalat), etc.

Luecs e monuments

[modificar |modificar lo còdi]
Glèia de Nòstra Dama de la Nativitat
Carriera de la vila vièlha
  • Lo campus de l'Universitat de Sud Tolon Var si situa dins la comuna de la Garda.
  • Lolicèu generau e tecnologic dau Codon si situa dins la comuna de la Garda.
  • Lo vilatge vièlh de la Garda es en partida bastit sus un rocàs de natura volcanica. A l'Atge Mejan, aqueu rocàs serviá de promontòri au castèu de l'epòca. Mai la revolucion passèt d'ailà, lo castèu siguèt destruch e lo rocàs servèt de peiriera. Subsistís uèi dau castèu que la glèia romanica e una torre.
  • Torre e glèia romanica sus lo rocàs
    Torre e glèia romanica sus lo rocàs
  • Comuna
    Comuna
  • Jardin public
    Jardin public
  • La capèla
    La capèla
Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Luòcs e monuments

[modificar |modificar lo còdi]

Personalitats liadas ambé la comuna

[modificar |modificar lo còdi]

Vèire tanben

[modificar |modificar lo còdi]

Liames extèrnes

[modificar |modificar lo còdi]

Nòtas

[modificar |modificar lo còdi]
  1. Albert Dauzat, Charles Rostaing,Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 310
  2. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié,Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 301
v ·m
Comunas deVar enProvença
Comunas actualasLeis Adrechs ·Aiguina ·Los Arcs ·Artinhòsc ·Artiga ·Aups ·Banhòus ·Bandòu ·Bargema ·Barjamon ·Barjòus ·La Bastida ·Bèudiran ·Bauduen ·Lo Baucet ·Beujanciá ·Bessa d'Issòla ·Bòrma dei Mimòsas ·Lo Borguet ·Bras ·Brenon ·Brinhòla ·Brua e Auriac ·Cabassa ·La Cadiera de Provença ·Calàs ·Calian ·Camps de la Fònt ·Lo Canet dei Mauras ·Carces ·Carnolas ·Carcairana ·Lo Castelet ·Cavalaira de Mar ·La Cèla ·Castèudoble ·Castèuverd ·Castèuvièlh ·Clavier ·Cogolin ·Colobrieras ·Comps d'Artubi ·Correnç ·Cotinhac ·La Crau d'Ieras ·La Crotz Valmer ·Cuers ·Draguinhan ·Empus ·Entrecastèus ·Esparron ·Èbra ·La Farleta ·Faiença ·Figanieras ·Flassan d'Içòla ·Flaiòsc ·Forcauqueiret ·Fòs Amfós ·Frejús ·La Garda ·La Gàrdia Frainet ·Gareut ·Gassin ·Ginacèrvias ·Gonfaron ·Grimaud ·Ieras ·Lo Lavandor ·La Lònda dei Mauras ·Lòrgas ·Lo Luc ·La Martra ·Lei Maions ·Masaugas ·Meonas ·Moissac ·La Mòla ·Mons ·Montaurós ·Montferrat ·Montfòrt d'Argenç ·Montmejan ·La Mota ·Lo Muei ·Nans ·Neolas ·Olieras ·Oliulas ·Pèirafuec ·Pinhans ·Lo Plan d'Aups de la Santa Bauma ·Lo Plan de la Torre ·Pontevès ·Porcièu ·Porrièras ·Lo Pradet ·Lo Puget d'Argenç ·Puget Vila ·Ramatuela ·Lo Raiòu Canadèu ·Regussa ·Lo Revèst leis Aigas ·Rians ·Ribòus ·Ròcbaron ·Ròcabruna d'Argenç ·La Ròcabrussana ·La Ròca Esclapon ·Rotgiers ·Sant Antonin dau Var ·Sant Ceri ·Santa Anastasia d'Içòla ·Santa Maxima ·Sant Julian lo Montanhier ·Sant Mandrier de Mar ·Sant Martin ·Sant Maissemin de la Santa Bauma ·Sant Pau ·Sant Rafèu ·Sant Tropetz ·Sant Jacariá ·Salèrna ·Lei Salas de Verdon ·Sant Nari ·Selhan ·Selhon Fònt d'Argenç ·La Sanha ·Sinha ·Silan ·Sièis Forns ·Soliers Pònt ·Soliers Tocàs ·Soliers Vila ·Tanaron ·Taradèu ·Tavèrnas ·Lo Toronet ·Tolon ·Torretas ·Tortor ·Torvas ·Tranç ·Trigança ·Lo Vau ·La Valeta ·Varatge ·La Verdiera ·Verinhon ·Vidauban ·Vilacròsa ·Vinon de Verdon ·Vins de Carami
Ancianas comunasAuriac ·Brua
Comunas eancianas comunas perdudas en 1860Lo Bròc ·Dos Fraires ·Escranhòla
Recuperada de « https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Garda_(Var)&oldid=2347207 »
Categorias de la pagina :
Categorias amagadas :

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp