La comuna de la Garda tenguèt son nom dau rocàs que, tre l'Antiquitat, servèt de gacha. Lo mot ven d'un vèrbe germanicwardon que donèt lo mot germanicwart, latinizat enwarda owardia, « garda », puèi « gacha », puèi « torre de garda », puèi « fortalesa en generau »[1],[2].
La Garda possedisse de vestigis de l'Antiquitat e dau periòde roman.
Citat en1056 sota lo nom deGuarda, locastèu siguèt lofèu deis evesques deTolon ausègle XIII, dei Castelanas ausègle XV, puei senhoriá dei Glandeves puei dei Tomàs. Uèi ne'n sobra que la capèla e una torre d'angle.
Gacha deTolon a l'Atge Mejan, la Garda subissèt d'invasions nombrosas mai tanben leiguèrras de religion. Siguèt saquejada en1707 per lei tropas deSavòia au moment que son nom èraLa Garda de Tolon.
Sant Maur, patron de la comuna, es en fach un òme nomatMaur que passèt d'aquí en542. Afamat quand intrèt dins lo vilatge, una vièlha li donèt de pan e de cebas. Maur lei benesissèt e decidissèt qu'a partir d'aqueu jorn, lei cebas de la Garda aurián la doçor de la poma.
Ancian centre agricòla prospèr, la Garda venguèt banlèga urbana deTolon. Dau rocàs d'andesita s'extraguèron lei caladas de Tolon.
Mai recentament, per "punir" la vila deTolon de s'èstre liurada aisAnglés,Napoleon Bonaparte transferissèt lo quartier de Santa Margarita au vilatge de la Garda. Es per aquò que i a una comuna annèxa dins aquest quartier, un pauc alunchat dau centrevila administratiu.
retirat d'oficier de la gendarmariá, deputat (2017-2020), conselhier generau (2004-2015) puèi departamentau (2015-), 1er vice-president dau conselh departamentau (2015-2017)}}
filh de Louis Masson, retirat d'oficier de la gendarmariá, deputat (2017-2020), conselhier generau (2004-2015) puèi departamentau (2015-), 1er vice-president dau conselh departamentau (2015-2017)
negociant en vins, deputat de la 1ra e de la 2nda Assemblada constituanta (1945-1946) puèi deputat dau Var (1946-1955), conselhier generau daucanton de Tolon-4 (1949-1955)
Lo vilatge vièlh de la Garda es en partida bastit sus un rocàs de natura volcanica. A l'Atge Mejan, aqueu rocàs serviá de promontòri au castèu de l'epòca. Mai la revolucion passèt d'ailà, lo castèu siguèt destruch e lo rocàs servèt de peiriera. Subsistís uèi dau castèu que la glèia romanica e una torre.