Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vejatz lo contengut
Wikipèdial'enciclopèdia liura
Recercar

Escòs

Aqueth article qu'ei redigit en gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Escòs
Escos
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo castèth
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas43° 26′ 52″ N,0° 59′ 48″ O
Superfícia5,61km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
162 m
50 m
23 m
Geografia politica
PaísBaisha Navarra
EstatBandièra de França França
Region
75
Navèra Aquitània
Departament
64
Pirenèus AtlanticsArmas deu Departament deus Pirenèus Atlantics
Arrondiment
643
Auloron (2017 ---->)
Canton
6437
Ortès e Tèrras deus Gaves et de la Sau (Salias abans 2015)
Intercom
246401665
CC deu Bearn deus Gaves
CònsolDaniel Vigneau
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
237 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

239 ab.
Densitat44,03 ab./km²
Autras informacions
Gentilici(enfrancés)
Còde postal64270
CòdeINSEE64205

Escòs (Ezkoze enbasco,Escos enfrancés) qu'ei uacomuna d'Occitània, enGramont e enBaisha Navarra. Qu'ei administrada peudepartament deusPirenèus Atlantics dens laregion deNavèra Aquitània,ancianament d'Aquitània.

Las soas terras que son adaigadas peuGave d'Auloron,afluent deuGave de Pau.

Las comunas tòcatocantas que sonAutarriba au nòrd,Castanheda a l'èst,La Bastida a l'oèst,Aràs au sud-èst eAvitenh au sud.

Geografia

[modificar |modificar lo còdi]
Comunas a l'entorn.

Toponimia

[modificar |modificar lo còdi]

La prononciacion qu'ei [es'kɔs]. Las fòrmas ancianas que sonEscos en 1105-1119,Escoi en 1105-1119,Escot en 1105-1119,Escos en 1119-1136 e 1246,Escaut en 1352,Escos en 1439,Escoos en 1440,Scos en 1582,Escoz en Navarre en 1575,Escos (mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIIIau)[1].

Gerhard Rohlfs, citat perGrosclaude, qu'explicaEscos per lo nom gallic d'òmiEysichus/Esucus dab lo sufixe aquitanic-ossum[1].

Dauzat qu'explicaEscòs, comEscòt eEscòts per la situacion en arriba d'un arriu; que i auré ua arrasic preindoeuropèa idronimica*esc-[2].

Miquèu Grosclaude qu'arrefusa l'explicacion de Rohlfs, qui cèrca sistematicament un radicau idronimica e qu'arrefusa sistematicament un nom gallic dens la region. L'arrasic idronomica*esc- de Dauzat qu'es dobtosa.Eski- que representa en toponimia basca lo tilh o lo biule o lo carpe, etc.Eskoz qu'ei frequent au País Basco dens los domenis medievaus. L'ipotèsi qui sembla milhora qu'eiEski-os, dab un sufixe collectiu locatiu-ossum[1].

Istòria

[modificar |modificar lo còdi]

La comuna qu'ei generaument omesa dens las listas recentas de comunas de laBaisha Navarra. Qu'apartienèva ça que la a la Baisha Navarra devath loRegim Ancian[3]. Non hè pas partida deu"Bascoat" dens lo sens de la lei Pasqua de 1995. TotunLa G(u)arda ? d'Escòs èra enGasconha[4].

Administracion

[modificar |modificar lo còdi]
Lista deus cònsols successius
PeriòdeIdentitatEtiquetaQualitat
març de20012020Daniel Vigneau  
19952001Jean Larrat  
 1995   
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

[modificar |modificar lo còdi]
modificar « persona »
 v ·d ·m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 247, totala: 254


196219681975198219901999200620072008




Cercar
Cercar
222
230
238
244
20092010
246
252
254
260
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) -Nombre retengut a partir de1962 :Populacion sens comptes dobles -Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2019 la populacion qu'èra de 237 abitants.

Lòcs e monuments

[modificar |modificar lo còdi]
Glèisa de Sent Joan Baptista

Personalitats ligadas dab la comuna

[modificar |modificar lo còdi]

Véder tanben

[modificar |modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar |modificar lo còdi]

Nòtas

[modificar |modificar lo còdi]
  1. 1,01,1 et1,2Michel Grosclaude,Dictionnaire toponymique des communes du Béarn, Escòla Gaston Febus, 1991, p. 333
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing,Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 270
  3. Eugène Goyheneche,Notre Terre Basque : notions de géographie, histoire et culture, Pau, Société Nouvelle d'Éditions Régionales et de Diffusion, 1979 (1èra ed. 1961), 159 p. (OCLC 850881783, p. 29
  4. Pierre Tucoo-Chala,Aux frontières du Béarn, de la Navarre et de la Gascogne du XIIe au XVIe siècle, dens Bulletin de la société de Borda, 1962, p. 237
v ·m
Comunas de laBaisha Navarra
OstabarretArhantsusiBunuzeHoztaIbarrolaJutsiLarzabale-Arroze-ZibitzeÒstavath-AsmePagòla5Sent Just-Ibarre
Blason de Navarra
País de Baigòrri-OssésBidarrai?
País de CisaAhatsa-Altzieta-BazkazaneAintzilaAniça-MontgelósArnegiBehorlegiBussunarits-SarrasquetaBuztintze-HiriberriEzterenzubiGamarteIzpuraJatsu GaraziLakarraLekunberriMendibeSent Joan lo Vielh (Donazaharre)Sent Joan Pè de Pòrt (Donibane Garazi)Sent Miquèu (Eiheralarre)SuhescunUhart de Cisa (Uharte Garazi)Zaro
País de Micse(Amiküze)Aicirits-Camon-SuhastAmenduish-OneisAmoròs-SucòsArberàs-SilegoArboet-SussautaBeguiòsBehaskane-LaphizketaGabatGarrüzeIlharreLabets-BiscaiLarribarre-SorhapürüLüküze-AltzümartaMansparrautaOstankoaSent PalaiUhart de MicseVeiria
País QuintAldudasBankaUrepele
Vath d'ArberoaAiherraIsturitsMeharinSent EstèveSent Martin d'Arberoa
loDucat de GramontVergüei-VièlanavaSamas6
Parçan ???AnhauzeArancon1ArmendaritzeAzkarateBidaishe • •Càmer3Escòs4HeletaIhòutIrisarriIrulegiLasaOssésSent Estève de BaigòrriSent Martin d'Arròsa

La baronia deLandibarre, loPrincipat de Bidaishe2 eLa Bastida de Clarença


1Aqueth vilatge qu'apartienèva auReiaume de França e non pas aNavarra devath loRegim Ancian (que dependèva de laSenescaucia de Dacs). Uei lo dia que hè partida deu"Bascoat" dens lo sens de la lei Pasqua de 1995.

2Lo territòri d'aquera comuna que constituiva devath lo Regim Ancian un«Principat sobiran» non pas estacat a la Baisha Navarra. Uei lo dia que hè partida deu"Bascoat" dens lo sens de la lei Pasqua de 1995.

3Aqueth vilatge qu'apartienèva auReiaume de França e non pas aNavarra devath lo Regim Ancian (que dependèva de laSenescaucia de Càmer, en demorant navarrés un quartièr isolat, la Herrèra. Uei lo dia que hè partida deu"Bascoat" dens lo sens de la lei Pasqua de 1995.

4Aquera comuna qu'ei generaument omesa dens las listas recentas de comunas de la Baisha Navarra. Totun, qu'apartienèva a la Baisha Navarra devath lo Regim Ancian. Uei lo dia non hè pas partida deu"Bascoat" dens lo sens de la lei Pasqua de 1995.

5Aquera comuna, generaument omesa dens las listas de comunas soletinas, qu'ei traversada peu limit deSola e de la Baisha Navarra.

6Aqueth vilatge qu'apartienèva auReiaume de França e non pas aNavarra devath lo Regim Ancian (que dependèva de laSenescaucia de Càmer). Uei lo dia que hè partida deu"Bascoat" dens lo sens de la lei Pasqua de 1995.
v ·m
Comunas deusPirenèus Atlantics enBascoat
Baisha NavarraAhatsa-Altzieta-Bazkazane ·Ahetze ·Aicirits-Camon-Suhast ·Aiherra ·Aintzila ·Ainhoa ·Ain·harp ·Aldudas ·Amenduish-Oneis ·Amoròs-Sucòs ·Aniça-Montgelós ·Aucet-Aucet Juson-Sunarreta ·Aldudas ·Alòs-Sibàs-Avensa ·Amenduish-Oneis ·Amoròs-Sucòs ·Anglet ·Anhauze ·Arancon ·Arberàs-Silego ·Arboet-Sussauta ·Arbona ·Arcangós ·Arhantsusi ·Armendaritze ·Arnegi ·Arrauta-Sharrita ·Ascain ·Azkarate ·Banka ·Bardòs ·Basusarri ·Beguiòs ·Behaskane-Laphizketa ·Behorlegi ·Bidarrai ·Bidart ·Biriatu ·Briscós ·Bunuze ·Bussunarits-Sarrasqueta ·Buztintze-Hiriberri ·Cambon ·Càmer ·Ciboro ·Echarri ·Echebar ·Eiheralarre ·Escòs ·Espeleta ·Esquiula ·Ezterenzubi ·Gabat ·Gamarte ·Garrüze ·Guetaria ·Haltsu ·Hauze ·Heleta ·Hendaia ·Hozta ·Ibarrola ·Idauze-Mendi ·Ihòut ·Ilharre ·Irisarri ·Irulegi ·Issòr ·Isturits  ·Izpura ·Itsasu ·Jatsu ·Jatsu Garazi ·Jutsi ·La Bastida de Clarença ·Labets-Biscai ·Lakarra ·Lacarri-Aran-Sharrita de Haut ·Landibarre ·Larzabale-Arroze-Zibitze ·Larresoro ·Larribarre-Sorhapürü ·Lasa ·Lekunberri ·Lohitzüne-Oihergi ·Luhuso ·Lüküze-Altzümarta ·Makea ·Mansparrauta ·Meharin ·Mendibe ·Meritenh ·Biàrritz ·Muskildi ·Oreguer ·Ossés ·Ostankoa ·Òstavath-Asme ·Pagòla ·Sent Estève ·Sent Estève de Baigòrri ·Sent Joan lo Vielh ·Sent Joan Pè de Pòrt ·Sent Just-Ibarre ·Sent Martin d'Arberoa ·Sent Martin d'Arròsa ·Sent Palai ·Sent Miquèu ·Suhescun ·Uhart de Cisa ·Uhart de Micse ·Urepele ·Veiria ·Vergüei-Vièlanava ·Zaro ·Zuraide
LabordBonlòc ·Hasparn ·Lahonça ·Luhuso ·Mendiondo ·Sara ·Sent Joan de Lus ·Sent Pèr d'Irúber ·Sent Pèr de Nivela ·Urcueit ·Urrunha ·Ustàrits ·Vièlafranca ·
SolaAlòs-Sibàs-Avensa ·Arrast-Larrebiu ·Arroquiaga ·Arüe-Ithorrotze-Olhaibi ·Aucet-Aucet Juson-Sunarreta ·Aussuruc ·Barcus ·Berroganh-Laruntz ·Biudòs-Avensa de Baish ·Camon-Cihiga ·Domesenh-Berrauta ·Echarri ·Echebar ·Espés-Undurenh ·Esquiula ·Garindenh ·Gestars ·Gotenh-Libarren ·Hauze ·Idauze-Mendi ·Lacarri-Aran-Sharrita de Haut ·Laguinga-Restoa ·Larrau ·L'Espitau Sent Blasi ·Lic-Aterei ·Lishans-Sunar ·Lohitzüne-Oihergi ·Maulion ·Mendita ·Montcajòla-Larròri-Mendibiu ·Montòri ·Muskildi ·Ordiarp ·Ossaranh-Arribarèita ·Ossàs-Suhara ·Pagòla ·Sauguís-Sent Estève ·Senta Gràcia ·Sharrita de Baish ·Sherauta ·Tardets-Sorholus ·Tres Vièlas
v ·m
Comunas occitanas deusPirenèus Atlantics (Baish Ador, Bearn)
Aast ·Avera ·Avidòs ·Avitenh ·Abòs ·Acós ·Anhòs ·Ansa ·Andonsh ·Andrenh ·Angais ·Anglet ·Angós ·Anòs ·Anoja ·Aràmits ·Arranco ·Lajuson ·Araus ·Arbús ·Arcangós ·Aren ·Arèssi ·Areta ·Arganhon ·Argelòs ·Arget ·Arnós ·Arricau e Bòrdas ·Arrien ·Arròs de Nai ·Arrosés ·Artés d'Asson ·Artés de Biarn ·Artigalotan ·Artigaloba ·Artics ·Arudi ·Arsac e Arrasiguet ·Asasp e Arròs ·Assat ·Asson ·Asta e Bion ·Astis ·Atòs e Aspins ·Aubertin ·Aubin ·Aubons ·Audaus ·Augar ·Auriac ·Aurions e Idèrnas ·Aussavièla ·Autarriba ·Autivièla, Sent Martin e Vidèren ·Aidia ·Aidius ·Vaths de Bearn ·Valensun ·Balèish ·Valirac e Maumosson ·Valiròs ·Barinco ·Berrauta e Camun ·Barzun ·Bassilhon e Bausèr ·Bastanès ·La Bastida de Clarença ·Baudreish ·Baiona ·Vedelha ·Bedós ·Bailòc ·Benejac ·Ventajor e Serèr ·Biost ·Berencs ·Vernadèths ·Bescat ·Vesingran ·Vetrac ·Beuste ·Veiria ·Biàrritz ·Bidaishe ·Bidòs ·Vièla ·Vilhèras ·Vilhèra ·Viron ·Visanòs ·Buelh e Vesinc ·Bonnut ·Bòrça ·Bordèras ·Bòrdas ·Lo Bòsc d'Arròs ·Bocau ·Buelh, Buelhòu e Lasque ·Borg Garbèr ·Bolhon ·Bomort ·Bordetas ·Bornòs ·Brutges, Capbis e Mieihaget ·Bunhenh ·Bergarona ·Buròs ·Buròssa e Mendossa ·Busiet ·Busi ·Cabidòs ·Cadilhon ·Càmer ·Cardessa ·Carrèra ·Carressa e Cassabè ·Castanheda ·Castèida deu Camin ·Castèida e Candau ·Castèida e Doat ·Casterar e Lobish ·Castèth ·Castèthbon ·Castethins ·Castèthnau e Camplong ·Castèthner ·Castèthpugor ·Castilhon d'Artés ·Castilhon ·Cauviòs e Lòs ·Sescau ·Cèta e Eigun ·Sharra ·Clarac ·Coarrasa ·Conchès ·Corbèras e Avera ·Còuledan, Lube e Boast ·Cobluc ·Croselhas ·Cuqueron ·Denguin ·Diussa ·Doason ·Dònhen ·Domin ·Aigas Bonas ·Escòt ·Escor ·Escobés ·Escot ·Escuras ·Eshlorentias ·Espeisheda ·Espiuta ·Espuei ·Estialesc ·Estòs ·Eth Saut ·Eisús ·Hiars ·Hishós e Rimajor ·Gavaston ·Gant ·Garraleda e Montdevath ·Garlin ·Garòs ·Gaion ·Gelòs ·Gèr ·Jarderés ·Gèra e Belesten ·Geronce ·Gèus d'Arsac ·Gèus d'Auloron ·Güèrs ·Gomèr ·Guishe  ·Guinarte e Paréntias ·Gurmençon ·Gurs ·Hagetaubin ·Haut deu Bòsc d'Arròs ·Herrèra ·Higuèra e Soja ·L'Espitau d'Orion ·Horcs ·Idron ·Aigon ·Isesta ·Jaces ·Juranson ·Lar Mondran ·Lars ·Ceserac ·Lahòra ·La Bastida de Vièlafranca ·La Vatmala ·L'Abatut Higuèra ·La Veiria ·La Cadea ·La Comanda ·Lac ·Lagòr ·Lagòs ·Lahontan ·La Horcada ·Lalonga ·Lalonqueta ·Lamajor ·Lana de Varetons ·Lanecauva ·Lanaplan ·Laruenh ·La Reula ·Laruntz ·Las Claverias ·Lasa ·La Sèrra ·La Seuva ·La Sauvetat ·Lai e Lamidon ·Laduish ·Lee ·Les e Atàs ·Lenveja ·Lème ·Lèren ·Lescar ·Lascun ·Lespièla ·Lesporcin ·L'Estela e Bètharram ·Lishòs ·Limendós ·Liuron ·Lombiar ·Lonçon ·Lons ·Lobienh ·Ardiòs e Ishèra ·Hlorentias ·Lobier de Baish ·Lobièr de Haut ·Lobinhèr ·Lo Luc e Armau ·Luc Arrèr ·Lucgarrièr ·Luc ·Lurbe e Sent Cristau ·Luçanhet e Luçon ·Lo Lis ·Malaussana ·Mascarans e Haron ·Marcelhon ·Marslac ·Maspièr, la Lonquèra e Julhac ·Maucòr ·Maura ·Masèras e Leson ·Maseròlas ·Melhon ·Lo Merac ·Mespleda ·Mialòs ·Miaucenç e Lanuça ·Mirapeish ·Moguerre ·Monmans ·Momin ·Monassut e Audirac ·Montcauv ·Montclar ·Monenh ·Montpesat ·Montsegur ·Mont ·Montagut ·Montaner ·Montardon ·Montaut ·Lo Mont e Dissa ·Monthòrt ·Montòri ·Morlans ·Morlana ·Moguerre ·Mohós ·Momor ·Morencs ·Navars ·Narcastèth ·Narp ·Navalhas e Angòs ·Navarrencs ·Nai ·Noguèras ·Nostin ·Augèna e Camptòrt ·Augeu ·Auloron Santa Maria ·Oràs ·Aurin ·Orion ·Aurriula ·Ortès ·Òs ·Òs e Marcelhon ·Òussa ·Aussencs ·Aulhon ·Ossa ·Ausencs e Montestruc ·Pagòla ·Parbaïsa ·Pardias ·Pardias-Pietat ·Pau ·Pèiralonga e Avòs ·Piets, Plasença e Mostron ·Puei de Lescar ·Puei d'Auloron ·Poms ·Ponçon Devath e lo Potz ·Ponçon Dessús ·Pontac ·Pontiac e Vièlapinta ·Portèth ·Poliac ·Porciuvas e Bocoa ·Preishac de Geusvath ·Preishac de Navarrencs ·Precilhon ·Pujòu ·Ramós ·Revenac ·Rivarroi ·Riupeirós ·Ribahauta ·Hrontinhon ·Sent Avit ·Sent Armon ·Semboès ·Sent Castin ·Sendòs ·Senta Coloma ·Sent Haust ·Sent Guironç ·Sent Gladia, Arriba e Munenh ·Sent Güenh ·Sent Jacme ·Sent Joan Potge ·Sent Laurenç e Bretanha ·Sent Medard ·Sent Pèr de Lèren ·Sent Vincenç ·Salias ·Salas de Baura ·Salas ·Samas ·Sançons e lo Lhon ·Sara ·Sarporencs ·Sarrança ·Seuvòla ·Sauceda ·Saut de Navalhas ·Sauvanhon ·Seuvalada ·Sauvatèrra ·Sevin ·Sètza e Maubèc ·Setzèra ·Semiac e Blaishon ·Sendèts ·Sèrras Castèth ·Sèrra de Morlans ·Sèrra ·Sevinhac ·Sevinhac e Meirac ·Cimacorba ·Siròs ·Somolon ·Sus ·Susmior ·Tabalha e Usquenh ·Tadossa e Aussau ·Taron, Sadirac e Vièlanava ·Tarsac ·Tèsa ·Urdès ·Urdòs ·Uròst ·Usand ·Usenh ·Usòs ·Urt ·Berdets ·Lo Vialèr ·Vièlanava d'Artés ·Vièlanava de Navarrencs ·Vièla Segura ·Vinhas ·Vièlafranca ·Vivent
Recuperada de « https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Escòs&oldid=2305948 »
Categorias de la pagina :
Categorias amagadas :

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp