La prononciacion qu'ei [syou'tat] (grafia fonetica deMiquèu Grosclaude). Eras fòrmas ancianas que sonNeurest, cap a 1110,La Ciutat, cap a 1200-1230,la Ciutad, en 1251,villam Civitatis de Navares, en 1256,ville Civitatis de Naverest, en 1257,Ciutad, en 1285,Laciotat, en 1300,De Civitate, en 1342 e 1379,La Ciutat, en 1429,Cieutat, en 1614[1].
Eth nom de Ciutat que deriva deth latincivitatem, territòri d'un pòble e era soa vila principau. Mès de quin pòble ? pas de Bigòrra (ethsbigerriones), perqué era anticaBegorra correspond aSent Leser. La responsa generaument admesa qu'ei ethsonobrisates, mès certanas fòrmas ancianas que hèn pensar, per Grosclaude, a un antroponime (nom de persona) derivat deNavarra dab un sufixe prelatin-est[1]; que s'ageish probablament d'ua atraccion deth motNavarra quan eth nom deNeurest èra pas mei comprés.
Ferdinand Lot qu'explica, dab ua dificultat (eras finaus en-ates que son paroxitonicas e que caleré un proparoxitòn),Neurest qu'ei eth resultat deOnobrisates. L'explicacion de F. Lot qu'ei eth nom ei pas latin e eras règlas dera accentuacion latina s'aplican pas dens aqueth cas[2]. En realitat, s'ageish pas d'accentuacion latina mès d'evolucion fonetica romanica e l'amudiment d'una, era mei solida de totas eras vocalas, qu'ei problematic. Benlhèu era finau celtica-ates qu'ei convencionau.
Comunas dethsHauts Pirenèus enGasconha (comunas actualas,comunas que caupon de comunas delegadas,ancianas comunas,ancianas comunas vengudas comunas delegadas)