Era prononciacion qu'ei [kasté'rés] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son :de Castero, en latin, en 1405,Casteres ath sègle XV,Casteres en 1746 e 1790,Les Casteras (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)[1].
SegonDauzat,Casterets (en francés) que's un diminutiu decasterar (castellum e sufixe-are)[2].SegonNegre, citat per M. Grosclaude,Casterets (en francés) que's un diminutiu deth occitancastèl. Segon R. Aymard, citat per M. Grosclaude, eth gasconcasteràs, « gròs castèth », passat ara fòrma adjectivaucasterés[1].
SegonMiquèu Grosclaude, i a pas de-t finau dens eras fòrmas ancianas, doncCasterés pòt pas estar un diminutiu ath plurau decastèth qui seré*Casteret(s).Casterés qu'ei meilèu un adjectiu, vienut deth latincastèth, dab eth sufixe-ensem. Eth sens que seré « çò qui apertién ath castèth », benlhèu ua dependéncia deCastèthnau de Manhoac[1].
Comunas dethsHauts Pirenèus enGasconha (comunas actualas,comunas que caupon de comunas delegadas,ancianas comunas,ancianas comunas vengudas comunas delegadas)