La prononciacion qu'ei [ka'rrɛsə]. Las fòrmas ancianas que sonCarressa en 980,Curtis Carreissa, en latin, au sègle Xau,Caresse en 1120-1134,Carresse au sègle XIIau e en 1200-1212,Carresse (mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIIIau)[1].
Miquèu Grosclaude que considèra l'arrasic preindoeuropèa*kar/gar, « ròc ». Lo site que justifica l'ipotèsi : Carressa qu'ei au pè deus bauçs remarcables qui son en arriba deuGave d'Auloron. De mei, lo nom que semble lo deCarasa dens l'Itinerari d'Antonin, qui eiGarrüze (o Garris), comuna tanhenta deSent Palai; aqueth nom que contién probablament l'arrasic*kar/gar. Lo sufixe que poderé estar un sufixe dab shiulanta de tipebasco[1].
La prononciacion qu'ei [kasa'bɛ], dab unè hèra obèrt. Las fòrmas ancianas que sonCassaver en 1072-1254,Casier en 1072-1105,Cassier en 1105-1119,Cassaber en 1120-1134,Cassave au sègle XIIau,Casaver au sègle XIIIau,Casseve en 1440,Cassever en 1441,Cassaver en 1442,Casseber en 1472,Casavee en 1538,Cassabé (mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIIIau).Pau Raimond que pensa las fòrmasCasier de 1072-1105 eCassier de 1105-1119 son errors, Grosclaude en ei pas segur. Que pòden estar ancians masculins decassièra, « ahorèst de casses »[1].
SegonDauzat e Rostaing,Cassabè que vien deu galliccassanos, « casso » dab l'adjectiu latin-viridem, « verd »[3].
Miquèu Grosclaude qu'arrefusa l'explicacion de Dauzat. Que supausaré ua fòrma feminina decasse e l'adjectiu que deuré estar femenin tanben,verda. Segondament, sever- èra l'adjectiuverd, i auré grafias en-rd [o-rt], la quita-r seré prononciada e la vocala seré [e] e non pas [ɛ]. En realitat, lo nom qu'ei un compausat basco-gascon. Dens un compausatbasco,casso que pòt passar acassa; la finalabè que pòt estar la pòstposicion bascabe qui a lo sens de « devath ». Lo sens que seré donc : « devath l'ahorèst de cassos », parallèla atilhabè, « devath los tilhs », lòc on s'amassavan los jurats d'Aspa[1].