Brou ven plan d'ora un luòc de comèrci actiu. Lo mercat es citat abans 1200. Brou, Dicha la "Nòbla" èra l'una de las cinc baronias del Perche-Gouët.La vila coneis de grandas transformacions al sègle xvi e la glèisa es agrandida. Demòra pasmens que pauc de traças del passat de Brou: solas la glèisa Saint-Lubin, la capèla Saint-Marc e qualques ostals a corondats subsistisson. Qualques roïnas del ancian priorat Saint-Romain e dels vestigis d'una anciana glèisa del sègle xii demòran visiblas.
La gara de Brou es mesa en servici per la Companhiá del camin de fèrre de Orléans a Roan al moment de la dubertura de la siá linha de Chartres a Brou lo 7 de mai de 1876[1], seccion de la futura linha de Chartres aBordèu Sent Joan.
La comuna a abrigat una usina a gas, susceptible d'aver daissat de sòls polluïts.