La prononciacion es [bwɛ]. La sola fòrma anciana es :Sancti Sulpici, en latin, en 1520[1].
SegonDauzat eNegre, lo darrèr citat per Bénédicte Boyrie-Fénié,Boèr es un nom de persona, equivalent del lengadocian centralboièr, vengut del latinbovarius[2],[1].
Bénédicte Boyrie-Fénié accèpta l'explicacion. I a un pichon nomBoèria, citat al començament del sègle XIII a prepaus d'una « Perfièita » de la familha dels senhors deLautrèc.Boèr es tanben lo nom d'ostal deJansemin. Lo toponime es recent e probable que remplacèt un nom antic, benlèuLille, ocupat a l'epòca romana e a la primèraEdat del Fèr[1].