Era prononciacion qu'ei ['bizo] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son :Bares de Visa,en Bidal de Visa ath miei deth sègle XIII,De Bisa superiori et inferiori,Bisa, en latin, en 1387,Bize (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII),Bize en 1790 e 1801,Bise en 1790,Bize-Nistos en 1806[1].
SegonDauzat,Bisa que vien deth nom gallic d'òme*Bitius (inatestat) oBisius, shens sufixe[2].SegonNegre,Bisa que vien deth nom « romanic »Bisius, damba. Segon R. Aymard, era ipotèsis precedentas que son acceptablas, mes damb era necessitat d'un sufixe-anum[1].
Miquèu Grosclaude que s'autointoxica. Segon eth, qu'ei mauaisit distinguir aquethBisa,Bize (Nauta Marna), eBisa de Menerbés. Per aqueths darrèrs vilatges, qu'admeten [imaginari] eth nom d'òmeBisius. Per Bisa d'Aude, qu'an provat eth nom vien deBisius [?] +-anum, puish arreculament de l'accent tonic.Boisgontier que remarca per eth vilatge de Nestés i a pas cap de rason d'imaginar un sufixe en-anum, absent de totas eras atestacions. Mes, pr'amor d'aquò, que caleré renonciar ath etimeBisius, pr'amor era finala en-a auré pas d'explicacion. Aquí perqué, contra tota evidéncia, Grosclaude supausaBisius, dab eth sufixe d'apertenéncia-anum, puish arreculament deth accent (un pauc aprèsBisius qu'ei remplaçat perBicius, perqué ?)[1]. Eths toponimistas tradicionaus, qui coneishèvan pas era derivacion celtica neutra plurau en-a, qu'utilizavan era finala-a, dabvilla sosentenut.
SegonDelamarre,Bisa que vien deth nom celtic d'òmeBitios (oBittios), atestats, damb era derivacion en-on. Eth etime que seré alavetz*bition (o*bittion)[3]. En realitat, Delamarre que coneish eth nom en francés. Que cau corregir era proposicion : que s'ageish dera derivacion neutra plurau en-a, donc*bitia.
Comunas dethsHauts Pirenèus enGasconha (comunas actualas,comunas que caupon de comunas delegadas,ancianas comunas,ancianas comunas vengudas comunas delegadas)