L'escut d'Arzac que's blasona atau :de gules cargat d'un can corrent d'argent dab ua lua d'aur pausada dessus deu cap d'azur cargat de tres concas d'aur.
Las fòrmas ancianas que sonArsac, en 1385,Arsac, en 1542,Arzac, en 1620,Arzac sus la mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIII,Arzacq-Arraziguet, despuish lo 7 de setembre 1845, data de la fusion dab Arrasiguet. La prononciacion locau qu'ei [ar'sak][2]. Totun,Jacques Boisgontier, dens la soa recension deuDictionnaire toponymique des communes du Béarn, que dobta de la prononciacions e que supausa ua error[3].
Dauzat qu'explica lo nom dab lo sufixe-acum e un nom latin d'òmeArcius oArsius, o un nom gallésArtius (dearto-, « ors »)[4]. Per un nom semblable deuTarn [donc dab [-rz-],Negre, citat perMiquèu Grosclaude, que causeish lo nom latinArisius. Miquèu Grosclaude que cita tanben l'ipotèsi dePèire Bèc, justificada peu patronimebearnésPédarazacq, un*Arrazacq contractat enArzac. Miquèu Grosclaude que causeish meileu lo nom latinArsius (o dilhèuArisius)[2].
Se Grosclaude escriu [aɾˈsak] coma pronóncia, Boisgontier nòta qu'es una error per [aɾˈzak], forma confirmada per l'enquista Sacaze dau sègle 19 coma per los locutors actuaus de la comuna.[5]
L'alternància dens las atestacions d'Arsac e d'Arzac, dab lo prumèr per las mei ancianas, que pòt estar deguda a fantasias o embarràs d'escribas. Mès la seguida, mei que mei lo cas d'Arrasiguet, que hè pensar a variacions vertadèras deu nom deu lòc. En passant de la fòrmaArsac aArzac, la shiulanta que s'aluènha, per l'aurelha, de la vibrantar, mès l'esfòç articulatòri qu'ei mei gran e ua varianta*Arrasac (qui explica dilhèu lo patronimePédarazacq : Pèr d'Arrasac) qu'es de prononciacion mei agida. De mei, tota instabilitat dens la prononciacion d'un nom qu'ei de natura a provocar autas innovacions.
Miquèu Grosclaude qu'explicaArrasiguet [arrazi'get] ipoteticament com lo resultat deu motarrasic dab lo sufixe-etum, mès sense excludir un rapòrt dab Arsac. Que seré donc un toponime ligat a la desbosigada[6].
Arrasiguet es pas mentavut sus la mapa de Cassini. Despuish las mapas deu sègle XIX, i a pas un cas de lòc nommatArraziguet, nimei sus las listas de lòcs de la comuna. Qu'es aquí l'informacion essenciau : Arrasiguet existeish pas com lòc, sonque com nom d'ua comuna creada a la Revolucion, a l'interior de la parròpia d'Arsac e despuish com quartièr. Qu'es donc inutil de saber s'es motivat per ua desbosigada. Que calèva donar un nom a un ensemble de bòrdas e d'ostaus sense tradicion istorica (mès que probable volèvan pas depéner de la vila), que sembla senat de pensar qu'ua apellacion deu tipe « lo petit Arsac » s'impausè. Com lo nom deu caplòc trantalhava (popularament, pas oficiaument), énterArsac,Arzac,Arrazac, etc, l'atraccion deu motarrasic sus la varianta mei irregulara*Arrasac que joguè, dab un aspècte popularizant e dilhèu arridolent. De mei,Arrasiguet qu'avè l'avantatge de s'aluenhar foneticament e graficament deu nom de la comunautat que volèvan quitar,Arzacq (nomfrancés). Mès, qu'aurén podut causir*Arsaguet,*Arzaguet o*Arrasaguet. La fòrma de 1793Raviguet[7] qu'ei dus còps faussa : confusion énter-z- e-v-, puishArr- qu'estó con•honut dab una prostetic e corregit per purisme francimand.
Resta de l'epòca romana que i hon trobadas e lo toponim en -ac (de la terminason latina-acum) que confirma l'antiquitat de la comuna.
Au cors deu son passatge per Bearn (qui èra alavetz la màger part deu son purmèr reiauma : Navarra)Loís II de Navarra e XIII de França que passè per Arsac. Arrasiguet que's juntè administrativament dab Arsac lo7 de seteme de1845[2],[8].
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing,Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 24, aArçais
↑Boisgontier Jacques. Michel Grosclaude,Dictionnaire toponymique des communes du Béarn, 1991. In:Nouvelle revue d'onomastique, n°19-20, 1992. pp. 264-266.www.persee.fr/doc/onoma_0755-7752_1992_num_19_1_1146_t1_0264_0000_2
↑Michel Grosclaude,Dictionnaire toponymique des communes du Béarn, Escòla Gaston Febus, 1991, p. 79