|
|---|
| Descobridor o inventaire | |
|---|
| Data de descobèrta | |
|---|
| Contrari | |
|---|
| Color | |
|---|
| Simbòl de quantitat | |
|---|
| Simbòl d'unitat | |
|---|
| Proprietat de | |
|---|
| Fondador | |
|---|
| Compren | |
|---|
| Data de debuta | |
|---|
| Data de fin | |
|---|
| Precedit per | |
|---|
| Seguit per | |
|---|
| Coordenadas | |
|---|
P
↑
As
↓
Sb | |
| Generalitats |
| Nom,Simbòl,Numèro atomic | arsenic, As, 33 |
| Familha d'elements quimics | metalloïds |
| Grop,Periòde,Blòc | 15,4,p |
| Aparéncia | gris metallic
 |
| Massa atomica | 74.92160(2) g/mol |
| Configuracion electronica | [Ar] 3d10 4s2 4p3 |
| Electrons pernivèl energetic | 2, 8, 18, 5 |
| Proprietats fisicas |
| Fasa | solid |
| Densitat (temperatura ambienta) | 5.727 g/cm³ |
| Densitat liquida alpunt de fusion | 5.22 g/cm³ |
| Punt de fusion | 1090K
(817°C, 1503°F) |
| Punt d'ebullicion | subl. 887K
(614°C, 1137°F) |
| Calor de fusion | (gris) 24.44kJ/mol |
| Calor de vaporizacion | ? 34.76kJ/mol |
| Capacitat calorifica | (25 °C) 24.64 J/(mol·K) |
|
| Proprietats atomicas |
| Estructura cristallina | romboedric |
| Estat d'oxidacion | ±3, 5
(oxid leugièramentacid) |
| Electronegativitat | 2.18 (Escala de Pauling) |
Potencials d'ionizacion
(mai) | 1èr : 947.0kJ/mol |
| 2nd : 1798 kJ/mol |
| 3en : 2735 kJ/mol |
| Rai atomic | 115pm |
| Rai atomic calculat | 114pm |
| Rai covalent | 119pm |
| Rai de van der Waals | 185pm |
| Informacions divèrsas |
| Magnetisme | pas de donada |
| Resistivitat electrica | (20 °C) 333 nΩ·m |
| Conductivitat termica | (300 K) 50.2W/(m·K) |
| Modul de Young | 8 GPa |
| Modul de Bulk | 22 GPa |
| Duretat de Mohs | 3.5 |
| Duretat de Brinell | 1440 MPa |
| Numèro CAS | 7440-38-2 |
| Isotòps pus estables |
|
|
L'arsenic es l'element quimic denumèro atomic 33, notat pel simbòl As. Son còs simple se presenta jos la forma d'un solid cristallin argentat.
L'arsenic aparten al grop dels pnictogèns (grop 15) amb l'azòt (N), lofosfòr (P), l'antimòni (Sb), lobismut (Bi) e lomoscovi(Mc). Ten de propritats intermediaris entre las dels metals e dels non-metals, coma l'antimòne que ne's pròche. Es generalament considerat coma unmetalloïd. Es un element nautament toxic e un polluant reglementat dempuèi 2005 enEuròpa per una directiva.
Lo grop dels pnictogèns mòstra una tendància creissenta de formar de sulfurs estables puslèu que d'oxids. En mai, los ions a basa d'As, Sb e Bi son précipitats per lo sulfur d'idrogèn en solucion.
L’arsenic es quimicament fòrça semblable alfosfòr, element non-metal que le precedís dins lo meteis grop. Òm ditz qu'es son « analòg quimic». Presenta tanben una granda analogia amb l'antimòni semi-metallic, pus pesuc, que le seguís dins lo grop.
Aquela matèria coneguda dempuèi l'Antiquitat es tanben un perturbator endocrinian.
