La prononciacion qu'ei [a'ren] (-n finau prononciada clarament). Las fòrmas ancianas que sonAren en 1251, 1385 e 1608,Aren (mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIIIau)[2].
SegonDauzat e Rostaing,Aren que vien deu latinarenium, dearena, « sable »[3].
Miquèu Grosclaude qu'arrefusa l'explicacion deu Dauzat, non pas per abséncia de sable près deuGave d'Auloron, mès pr'amorarenium auré miat aAreni (?). Que causeish lo nom latin d'òmi, atestat a l'epòca classica,Arennius (totun, lo resultat que seré meilèu dab-nh)[2].