Era prononciacion qu'ei [ar'bjus]. Eras fòrmas ancianas que sonArbéost,Arbeost,Arbeost Herrere, de 1726 a 1789,Arbeost, sus era mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIIIau,Arbéost-Herrère, en 1789,Arbeost, en 1790,Arbeust en 1790[1].
Rohlfs que dona explicacions diferentas dens los sons libes successius : 1) eth nom aquitan de personaAherbelste, tirat d'un nom de divinitat; 2) eth nom galloroman de personaArvenius dab eth sufixe aquitanic-ossum[1]. PerDauzat eth nom qu'ei escur; eth autor que cita era segonda explicacion de Rohlfs (Arvenius) e que gausa tanben ua rasic*arb- de sens escur, benlèu varianta deth prelatinalba-[2].Ernèst Negre (TGF 1213), citat perMiquèu Grosclaude, que torna préner era prumèra explicacion de Rohlfs (Aherbelste) e Robert Aymard, tanben citat per Grosclaude, que constata Arbiost qu'ei en continuïtat deth territòri deBiost (Bearn) e que supausa shens certitud un sens que seré « près de Biost », ipotèsi jutjada « gratuita » per Grosclaude, qui accèpta totun l'idèa d'un ligam enter eths dus noms. Grosclaude que hè quauquas comparasons (Arboish,Arbús eArboet) e que's limita a conclure eth toponime qu'ei d'origina prelatina[1].
En acceptant era idèa d'Aymard e de Grosclaude, un compausat deBiost (meilèu ar + Biost que arb + Biost), ei pas estrictament necessari (mès que demòra probable, pr'aquò) que eth nom de Biost e era prumèra sillaba, de segur posteriora, e siin dens era medisha lenga. Que i a ua explicacion evidenta, qui supausa pr'aquò ua presénciaceltica en aquera vathpirenenca (mès era penetracion gallesa enGasconha qu'ei segura), eth prefixeare-, present dens un gran nombre de toponimes, « davant, près de; ath èst de »; e justament Arbiost qu'ei ath èst de Biost[3],[4]. Aquera explica ei benlèu pas utilizabla peus tots eths noms qui començan perArb- :Arboish,Arbús,Arboet eArbís.
Comunas dethsHauts Pirenèus enGasconha (comunas actualas,comunas que caupon de comunas delegadas,ancianas comunas,ancianas comunas vengudas comunas delegadas)