Antiòc Ièr Sôtêr (engrèc ancian: Ἀντίoχoς ο Σωτήρ,Antiochos Sôter, «Antiòc lo salvador»), nascut vèrs325 avC e mòrt en261 abC) foguèt rei de l'Empèri seleucida de281 avC a sa mòrt. Succediguèt a son paireSeleuc Ièr, lo fondador de la dinastia, e fuguèt seguit perAntiòc II.
En 292 abC, Antiòc coregís amb son paire Seleuc Ièr e es nomenat vice-rei dels territòris seleucidas deMesopotamia e d'Iran. Ven rei en setembre de 281 abC, après l'assassinat de son paire[1].
Lèu, la guèrra esclatèt amb lo vesinegipcianPtolemèu II e durèt de 280 a 279. Lo conflicte acabat, un novèl dangièr arribèt del nòrd amb l'invasion d'Asia menora per losgalatas en 278. Los cèltas, batuts per Antiòc foguèron installats enGalatia. De 274 a 271, laguèrra amb Ptolemèu II reprenguèt[1].
(en) E. Bickerman, 1983,The Seleucid Period, The Cambridge History of Iran, Volume3 (1), THE Seleucid, Parthian ans Sasanian Periods, Ehsan Yarshater (editor), p. 3-20, Cambridge, Cambridge University Press.