Albucassis qu'ei la versionoccitanizada deAbu'l Qasim Khalaf ibn Abbas, (enarabi: أبو القاسم بن خلف بن العباس الزهراوي), que ho unmètgearabe qui viscó aussègles X eXI de l'èra crestiana aCòrdoa. Albucassis que ho l'autor d'una sòrta d'enciclopèdia medicau en trenta libes titoladaKitab Al-Tasrif: (Lo Metòde de medecina), e qu'ei considerat com lo pair de laçurgeria modèrna. Lo trentau volum d'aquera òbra qu'ei un tractat çurgicau (La çurgeria d'Albucassis) que ho arrevirat en occitan per iniciativa de Gaston III de Foish-Bearn (Gaston Febus) e qui demora, uei lo dia, un manescrit en la bibliotèca de l'Universitat de Montpelhièr[1].
Albucassis que vadó a Madinat az Zahara, prèsCòrdoa en loCalifat de Còrdoa, au sègle IV de l'Egira e X de l'èra crestiana. La soa òbra que ho en purmèr arrevirada aToledo enlatin perGirard de Cremona. L'escrivan e erudit occitanRobèrt Lafont que soslinha qu'aqueth tractat ei mentavut dens las edicionsvenecianas de laCyrurgia Parva (fin deu sègle XVau) deu mètgeclapassièrGui de Chaulhac e dens la Chirurgia dePietro d'Argellata. Lafont que tornè editar lo texte occitan febusian (en lo qualicar de « pirenenc ») dab las soa rica iconografia. L'origina dialectala e febusenca (lo manuscrit de Montpelhièr que porta las armas e la devisa de Febus) que he pensar a Lafont qu'aqueth texte non pòt pas estar d'origina clapassièra a despieit qui lo son tèma èra de grana actualitat per l'Universitat de Montpelhièr en ua tempora de desenvolopament de la çurgeria, mei que mei dens lo tribalh de Gui de Chaulhac e deu mètge reiau d'originanormandaHenri de Mondeville.
L'òbra que s'obreish atau:
YSSI COMENSAN LAS PARAULAS DE ALBUCASSIMO fil, pus yeu he a vos complit aquest libre, lequal es le derier de la sciencia de medicina, per le compliment de lu so consequit la fe en lu, e per las exposicion de lu, e per las declaracios de lu, es a mi vist que yeu complesca aquela a vos am aquest tractat, lequal es partida de la operacio am ma, so es cyrurgia. Quar la operacio am ma es prostrada en nostre religio e en nostre temps de tot privada, entro que fort leu peric la sciencia de lu, e le vistigi de lu es ostat ; e no romasero de lu sino alcunas petitas descripcios en les libres dels Anics, lesquals mudero las mas, e endevenc ad aquels error e heyssitacios entro que son clausas las entencios de lu e es elonguada la forsa de lu e l'art.E es vist a mi que yeu vivifique aquela am ordenacio de aquest tractat en aquela segon la via de eposicio e de declaracio e de abreviacio e per que venga am las formas dels ferramentz de cautheri e dels autres instrumentz de la obra cum sia per addicio de la declaracio, e per preparacio de lu, laqual causa es necessaria. [...]
Mei luenh que podem léger:
COMENSA LA SEGONDA PARTIDA. DE INSCIZIO E PERFORACIO E VENTOZAS E DE FLEUBOTOMIA E DE PLAGUA E DE LOR SMBLANTZ. AQUESTAS SON PARAULAS DE ALBUCAZIS:Ja havem dit en le primier capitol tota malautia en laqual cauteri am foc es convenient e am medicina comburent e las occasios e las causas de lu e les instrumentz en aquels necessaris, am las formas dels cauteris, e he ordenatz les capitols de la subiranitat del cap entro als pes. E yeu procesire en aquest capitol per aquela meteysa guisa, per que sia alliviat lo querent aquo, lahoras sobre aquo que aura demandat. E denant que ieu comense aquo, cove, fils, que aprenguatz que en aquest capitol es per terror aquo que es en le capitol primier de cauterizacio, e per aquo cove que sia en lu gran cautela, quar en la operacio laqual es en aquest capitol motas veguadas catz evacuacio laqual es am sanc a lequal esta la vida deves las aspersio de la vena o inscisio sobre l'apostema o aspercio de exsitura o puracio de la plagua o extraccio de sageta o incisio de peyra e a lor semblant.
