1616 : acabament de la bastida de laMosqueta Blava d'Istambul. Es unamosqueta de sièis minarets que venguèt la pus granda de la capitala otomana. Es considerat coma la darriera construccion majora de l'estil otoman classic qu'èra inspirat per l'art bizantin mai gardava dei trachs eissits deis estats musulmans deMediterranèa Orientala e d'Orient Mejan (Seldjokids, Iranians, Egipcians). Foguèt classada auPatrimòni Mondial de l'Umanitat per l'UNESCO en1985.
1618 : acabament de la construccion daucastèu de Himeji. Ben conservat, es un modèl de l'arquitectura medievala japonesa e sondonjon a la particularitat d'èsser autentic. 1619 : acabament de la construccion de laPlaza Mayor de Madrid.
Explicacion sus la formacion dei flòcs de nèu imaginada per Kepler.
v. 1610 : identificacion daudioxid de carbòni per l'alquimistaJan Baptist van Helmont (1579-1644). Definiguèt tanben per lo premier còp lo concèpte degas. Aquò foguèt una dei premiereis etapas de la transicion entre l'alquimia e laquimia. 1610 : intrada en servici dau premiernaviri equipat de tres pònts dotats decanons. Aquò marquèt l'aparicion daunaviri de linha que dominèt lo combat navau fins a l'aparicion daucuirassat dins lo corrent de la segonda mitat dau sègle XIX. 1610 : premiera formulacion de sa teoriaeliocentrica perGalileo Galilei (1564-1642). Marquèt una rompedura majora dins l'istòria de l'astronomia e, pus generalament, de lafisica. Pasmens, en despiech deis observacions permesas per saluneta astronomica (1609), li manquèt una pròva indiscutibla[1]. 1611 : publicacion perJohannes Kepler (1571-1630) de la premiera temptativa d'explicacion de la simetria dei flòcs denèu. Son idèa èra basada sus lo biais pus eficaç d'organizar d'esfèras dins l'espaci. Se sa teoria èra pas totalament veraia per lei flòcs de nèu, assaièt de l'estendre ais organizacions d'atòms — qu'èran alora solament unaipotèsi — e prepausèt laconjectura de Kepler : per de cristaus exagonaus, la densitat maximala d'ocupacion de l'espaci es agantada amb una compacitat de 74,05%. S'aquela conjectura foguèt rapidament considerada coma veraia, sa demonstracion formala foguèt pas aisada e aguèt pas luòc avans2014. 1612 : invencion dau premiertermomètre d'aiga per lo mètgeitalianSantorio Santorio (1561-1636) que venguèt lo premiertermomètre medicau.
1614 : redaccion de la premiera teoria clara sus lo logaritme per lo matematicianescocésJohn Napier (1550-1617). Son idèa iniciala èra de realizar de taulastrigonometricas, gràcias a de calculs basats sus laprostaferèsi, per permetre un calcul rapide deis angles entre 0 e 90 °. Destinats a l'astronomia, aquelei calculs avián d'aplicacions importantas en navegacion. Dins aquò, fatigat, Napier s'inquietava de la preséncia d'errors dins son trabalh car èra conscient de son caractèr inacabat. Publiquèt donc son metòde de calcul per permetre la correccion de sei taulas après samòrt. Lologaritme suscitèt l'estrambòrd de personalitats scientificas importantas, comaKepler, çò que permetèt sa difusion progressiva enEuròpa durant la premiera mitat dau sègle XVII.