v. 1550 : arribada dei premiereisesclausnegres enBrasil. 1550 : a partir d'aquela annada, leis invasions oròmos poguèron plus èsser blocadas dins lo sud de l'Empèri Etiopian que perdiguèt pauc a pauc lei regions de Bale, de Dawaro e de Hadya. Pasmens, lo poder etiopian capitèt de desviar la màger part deis atacas en direccion deis estatsmusulmans, especialament Harrar que foguèt regularament en guèrra còntra lei nomadas oròmos dins lo corrent deis ans 1560. 1552-1554 : revirada de plusors expedicions navalasotomana destinadas a prendre lo comptadorportugués d'Ormuz. Leis Otomans perdiguèron un desenau denaviris e poguèron pas empachar lei Portugués de desvolopar son influéncia economica dins l'Ocean Indian. Pasmens, lei Turcs reconquistèronMascate durant lei combats. 1554-1557 : dins loKhanat d'Astrakhan, començament d'una guèrra civila entre lo khanIamgurchi e una partida dei Nogaïs, sostenguts militarament per leiRus.Iamgurchi i foguèt tuat en1555, çò que permetèt ai Rus de plaçar un vassau coma khan. Puei, après una temptativa d'insureccion, annexèron dirèctament lo Khanat. 1555-1556 : dins l'Empèri Mogòl, revòuta dei senhors afgansmusulmans que refusavan lo poder d'un emperaire indo.Humayun aprofichèt la situacion per tornar prendre lo poder. Pasmens, moriguèt mens d'un an pus tard. Per estabilizar la situacion, lo generauBairam Khan impausètAkbar, fiu d'Humayun coma emperaire.
1556 : enChina,tèrratrem de Shaanxi que tuèt entre 820 000 e 830 000 personas (aperaquí 60% deis abitants de la region). La quasi totalitat dei vilas e dei vilatges de la província de Shaanxi foguèron destruchs. 1557 : enAfrica Orientala, conquista daupòrt deMassaua per leisOtomans. Aquò isolètEtiopia e l'empachèt d'ara endavant d'agantar laMar Roja. 1559 : enEtiopia,mòrt dau negusGelawdewos (1540-1559) que foguèt remplaçat per son fraireMenas. Lo negus novèu capitèt d'empachar lei Turcs installats aMassaua d'avançar en direccion dau sud.
1553 : publicacion dau premier tòme deiCrónicas del Perú (« Crònicas de Peró » enoccitan) dauconquistador e cronicaireespanhòuPedro Cieza de León. Gràcias a un trabalh important de collècta de testimònis, es una òbra majora de la literatura eissida de la descubèrta e de la conquista de l'Empèri Inca.