1147-1149 : après la pèrda d'Edessa en1144, organizacion de laSegonda Crosada perFrança,Anglatèrra e loSant Empèri Roman Germanic. Pasmens, sensa objectiu clar e minada per de dificultats intèrnas, l'expedicion foguèt una revirada. 1149 : enEgipte, mòrt dau califafatimidaAl-Hafiz que foguèt remplaçat perAz-Zafir. Lo califa novèu mau capitèt de reglar lo caòs politic entraïnat per lei divisions de la cort entre diferentei faccions advèrsas. 1149 : enMesoamerica, començament d'una crisiagricòla grèva dins l'espaci territòriautoltèc. 1152 : dissolucion dau maridatge entreLoís VII eAlienòr. Après un viatge malaisat fins aPeitieus,Alienòr se maridèt amb lo rèiEnric II (18 de mai). Aquò entraïnèt la formacion d'un blòt feodau considerable gropant plusors fèus francés majors (Aquitània,Normandia,Anjau... etc.), menaça a l'origina de conflictes recurrents entre lei rèis francés e anglés (→1153-1154). 1153 : presa d'Ascalon, darrierpòrt tengut per leiFatimidas enPalestina, per lei Crosats. 1153-1154 : brèva guèrra entreFrança eAnglatèrra après lo maridatge entreAlienòr eEnric II. En cambi d'una indemnitat,Loís VII acceptèt lo maridatge. 1154 : mòrt dau darrier fiu deVladimir Monomaca. Aquò marca lo començament dau declin definitiu de laRus' de Kiev que formèt desenant un ensemble culturau de plusors principats independents. 1154 : mòrt dau califafatimidaAz-Zafir. Son successor,Al-Faiz, aguèt ges de poder vertadier e la direccion dau Califat passèt entre lei mans deivisirs e dei faccions. 1157 : dins laPeninsula Iberica, reconquista de la vila d'Almeria per leisAlmohades. 1157 : revòuta dau califaabbassidaAl-Muqtafi còntra leiTurcs Seldjokids. Après la revirada d'un sètge turc còntraBagdad, aquò li permetèt de restaurar sonindependénciapolitica enMesopotamia.
Extension dau territòri almohade vèrs la fin dau sègle XII.
1159 : importanta campanha dau califa almohadeAbd al-Mumin per renfòrçar sei posicions enMagrèb Orientau. Ocupèt plusors vilas importantas deTunisia e mai d'una dinastiamusulmana locala acceptèt sa senhoriá. Lei Normands deSicília foguèron obligats de se retirar de la region. 1159 : guèrra entreEnric II d'Anglatèrra eRamon V de Tolosa. Pasmens, per empedir tota expansion de la poissança angloaquitana, lo rèiLoís VII de França sostenguètTolosa entraïnant la revirada de la campanha anglesa. 1159-1160 : mòrt dau papaAdrian IV e crisi de succession amb l'eleccion dau papaAlexandre III (sostengut perFrança,Anglatèrra e lei reiaumes iberics) e de l'antipapaVictor IV (sostengut per l'emperaire germanic. La situacion s'agravèt en1160 amb l'excomunicacion deFrederic Barbarossa. 1160 : fortificacion de l'Estrech de Gibartar per leisAlmohades. 1162 : dins l'EgipteFatimida, presa dau poder per lo visirShawar a après la capitada d'un còp d'Estat. Venguèt rapidament impopular en causa de l'aviditat de son clan (→1163). 1163 : enEgipte, reversament dau visirShawar per lo generauDirgham. Lo vencut anèt enSiria demandar l'ajuda deNur ad-Din. Aqueu darrier acceptèt en vista d'estendre son influéncia enEgipte (→1164). 1164 : enAnglatèrra, adopcion deiconstitucions de Clarendon, tèxte de 16 articles depintant lei proceduras judiciàrias aplicablas a l'eleccion e au jutjament dauclergat anglés. L'objectiu èra de restaurar lei dispausicions dau Concordat de Londres de 1107 e de restaurar lo poder reiau sus la Glèisa d'Anglatèrra. L'arquevesque de CantorberyThomas Becket s'i opausèt (e s'exilèt) e lo papa Alexandre III condamnèt dètz articles. Dins aquò, lo rèiEnric II mantenguèt la lèi. 1164 : après lei trèbols deis ans precedents, Egipte foguèt lo teatre d'un conflicte complèx entre lei tropas turcas sostenentShawar, l'armada dau generauDirgham e una aliança gropant leiCrosats e leiBizantins. Aprofichant l'ajuda deNur ad-Din,Shawar capitèt d'eliminarDirgham puei organizèt una guèrra entre Turcs e Crosats. Equilibrat amb una victòria turca enSiria mai una situacion a l'avantatge dei Francs en Egipte, lo conflicte s'acabèt per un compromés malaisat que permetèt aShawar de gardar lo poder enEgipte (→1167). 1167 : debanament dauconcili catar de Sant Felitz de Lauragués sota la direccion dau papabogomilista Nicetas deConstantinòple. L'objectiu de la reünion — definir lei limits dei diocèsis de Tolosa e de Carcassona — mòstra l'existéncia d'una glèisacatara ierarquizada enOccitània[3]. 1167 : inquiet après de negociacions diplomaticas entreShawar e lo rèiAmalric de Jerusalèm,Nur ad-Din mandèt tornarmai una armada dirigida per lo generauShirkuh enEgipte. Coma en1164, lo conflicte s'equilibrèt e lei dos camps negocièron sa retirada. Pasmens, leiFrancs aprofichèron la situacion per impausar untribut aShawar (→1168). 1168 : batuts per leiDanés, leiWends renoncièron a lapiratariá e acceptèron de se convertir aucristianisme. Aquò melhorèt fòrça la seguretat deinaviris enMar Baltica e permetèt aDanemarc d'i afiermar sa dominacion (→1179). v. 1168 : afeblits per una crisi agricòla grèva, leiToltècs poguèron pas empachar la presa e lo pilhatge de sa capitala,Tula, per lei Chichimècs.
1168-1169 : crisi novèla enEgipte amb un cambiament d'aliança novèu deShawar que demandèt encara l'ajuda deNur ad-Din per expulsar lei Francs (sostenguts per leiBizantins.Nur-ad-Din mandèt tornarmai lo generauShirkuh dins la region. Aqueu còp, sa victòria foguèt totala e lei venceires assassinèron rapidamentShawar. Puei,Shirkuh foguèt nomatvisir dauCalifat Fatimida. Pasmens, quauquei setmanas après aqueu succès, moriguèt en causa d'una malautiá e foguèt remplaçat per son nebòtSaladin. Aqueu darrier reprimiguèt una revòuta dei tropas fidèlas au califa e venguèt lo cap vertadier de l'EgipteFatimida. 1170 : assassinat de l'arquevesqueThomas Becket per un grop de chivaliers fidèus au rèiEnric II d'Anglatèrra. L'escandòl foguèt considerable enEuròpa e lo papa excomuniquèt lo rèi e prononcièt l'interdich sus son reiaume (→1172). 1171 : mòrt dau califa fatimidaAl-Adid. Aquò permetèt aSaladin d'abolir loCalifat Fatimida.Egipte foguèt annexada au domeni deNur-ad-Din. Pasmens, demorèt sota lo contraròtle deSaladin. Lo reiaume nubian deMakuria ataquèt lo sud d'Egipte per i protegir lei populacionscrestianas. Dins aquò, foguèt batut e intrèt dins un periòde de declin. 1172 : enAnglatèrra, annulacion deiconstitucions de Clarendon en cambi de la fin dei sancions pontificalas. Pasmens, lo rèiEnric II capitèt de mantenir son autoritat sus lo clergat anglés. 1173-1174 : importanta revòuta còntra lo rèiEnric II d'Anglatèrra. Sostenguda perFrança, gropèt lei fius dau rèi, plusors senhors importants e divèrsei vilas. Pasmens, leis insurgents foguèron batuts. 1176 : enAnatolia,desfacha bizantina de Miriocèfal. En realitat limitada, prenguèt una dimension legendària e foguèt a l'origina de la crisi grèva que menèt l'Empèri Bizantin a la presa deConstantinòble en1204. 1176 : enAnglatèrra, creacion de grops de jutges reiaus itinerants (dichs « eyres ») que sa juridiccion èra pron larga per s'ocupar deis afaires civius e criminaus. Lo ròtle dei juradas localas foguèt pereu renfòrçat. Aquò permetèt de melhorar l'eficacitat de la justiciá dins tot lo reiaume. 1177 : enAnglatèrra, autorizacion de bastir decementèrisjudieus. Pasmens, èra obligatòri de lei crear en fòra dei vilas. 1179 : après leiWends, lei ducs dePomerània acceptèron de renonciar a lapiratariá après de desfachas còntraDanemarc. Lei Danés venguèron ansin la poissança dominanta enMar Baltica fins aisans 1230-1240. 1180 : enFrança, mòrt dau rèiLoís VII que foguèt remplaçat per son fiuFelip II. 1180 : mòrt daucalifa abbassidaAl-Mustadi que foguèt remplaçat per son fiuAn-Nasir. 1180 : illustrant lo renfòrçament progressiu dei monarquias d'Euròpa Occidentala,Anglatèrra placèt samoneda sota l'autoritat d'una administracion dirigida per de foncionaris reiaus. Aquò permetèt rapidament d'estabilizar sa qualitat e d'assegurar de revenguts regulars a la corona. 1181-1185 : enFrança, guèrra civila entre lo rèiFelip II e una coalicion feodala de senhors maucontents de pas participar au govèrn dau reiaume. Lo conflicte s'acabèt per una trèva a l'avantatge dau rèi. 1182-1186 : tiera de conflictes intèrnes dins lo domeni angloaquitan entre lo rèiEnric II d'Anglatèrra e sei fius. S'acabèron per lo decès de plusors fius dau rèi e permetèron au princeRicard de venir eiretier dau domeni. De son caire,Enric II privèt sei fius de sei fèus e capitèt de renfòrçar son poder personau.
Victòrias de Saladin en 1187 e Tresena Crosada.
1187 : après una expedicion de pilhatge menada per lo CrosatRenaud de Chatillon, guèrra entre lei reiaumes crosats eSaladin. Entraïnèt la destruccion de l'armada crosada a labatalha de Hattin e permetèt aSaladin de reconquistar la màger part dei territòris ocupats per lei Crosats, compresJerusalèm. Pasmens, l'amplor d'aqueu succès causèt una viva reaccion de part dei reiaumes crestians qu'organizèron una crosada novèla (→1189). 1187-1189 : guèrra civila novèla entreEnric II d'Anglatèrra e son fiuRicard. Lo conflicte se generalizèt avans de s'acabar amb la mòrt d'Enric II e son remplaçament perRicard.
1117 : dins una cronicachinesa escricha per l'autorZhu Yu, descripcion de còcas estancas e d'unabossòla magnetica destinada ainaviris. 1119 : premiera descripcion de l'utilizacion d'un compàs per de marins enChina. 1120 : premiera expression d'una relacion entre lei nocions defòrça e d'acceleracion. Foguèt l'òbra daufilosòf e sabentAbu'l-Barakat al-Baghdadi (vèrs1080 -1164 ò1165) que prepausèt una explicacion de l'acceleracion dei còrs basada sus una accumulacion de poissança. 1121 : premiera prepausicion d'una teoria de lagravitacion per lo sabentpersanAl-Khazini. Son òbra conoguèt un succès important dins lo mondemusulman mai gaire dins leis autrei regions de laplaneta en despiech de la realizacion de plusors observacions e mesuras personalas — causa rara au sègle XII. 1126 : traduccion deisElements d'Euclide de l'arabi aulatin per lo mongeanglésAbelard de Bath (vèrs1080 - vèrs1160). Aquò anava permetre la difusion de lageometriaantica enEuròpa e Abelard de Bath es considerat coma lo premier scientific anglés. 1132 : premiera utilizacion documentada d'una pèça d'artilhariá depouvera negra sus un prat batalhier per leiChinés.
1137 : fin de la gravadura de la cartaYu Ji Tu qu'illustra l'avançada de la cartografia chinesa dau sègle XII. D'una talha totala d'aperaquí un mètre carrat, representa d'un biais fòrça precís lo traçat daulitorau e deirius principaus dau país. Utiliza tanben de trachs d'espessor diferenta per simbolizar l'importància diferenta dei rius. 1145 : publicacion dei trabalhs daurabin e sabentSavasorda (1070-1136) sus leisequacions dau segond gras. Son òbra permetèt la difusion dei coneissenças sus aqueu tipe d'equacion enEuròpa. 1150 : publicacion de l'òbra principala deBhaskara II (1114-1185) que foguèt intituladaSiddhanta Shiromani. Lomatematicianindian i publiquèt de resultats novèus e importants regardant l'aritmetica, l'algèbra e la geometria deisesfèras. En particular, i desvolopèt lei premierei teorias regardant lo calcul diferenciau e i demostrèt l'existéncia de doas racinas carradas per cada nombre. 1154 : illustracion de la difusion dau saberchinés vèrs l'oèst, construccion dau premier relòtge non chinés equipat d'una sonariá per l'engenhaire arabeal-Kaysarani. L'objècte foguèt installat enDamasc. 1154 : premier destriament de la diferéncia entre la fòrça motritz d'un objècte (sonpes) e la resisténcia d'un còrs en movement (samassa). Realizat per lo sabent arabeAverroès (1126-1198), aqueu progrès demorèt limitat ais objèctes celestiaus e foguèt pas aplicat ai còrs terrèstres avans lo sègle seguent. 1158 : acabament per la religiosaalemandaHildegarda de Bingen (1098-1179) de sei libres sus lamedecina e labotanica que tractavan en particular de lafarmacopèa. 1167 : formacion d'una còla de traductors de l'arabi aulatin dirigida perGerard de Cremona. Aqueu grop foguèt a l'origina de la traduccion d'un centenau de libres majors dau saber scientific dau periòde e permetèt de difusar enEuròpa lei sciénciasanticas e arabas. 1185 : premiera mencion d'unmolin de vent enEuròpa. 1198 : publicacion d'un tractat dau rabin, mètge e teologianandalósMaimonides (1138-1204) sus leipoisons e leisantidòts. 1200 : observacion d'esqueletas de victimas d'una famina grèva per lo mètge e istorianegipcianAbd al-Latif al-Baghdadi. Aquò li permetèt d'identificar d'errors dins l'òbra deGalen qu'èra la basa de l'ensenhament de lamedecina dempuei l'Antiquitat.