L'Empèri austro-ongrés, o simplamentÀustria-Ongria (enalemand:Österreich-Ungarn; enongrés:Osztrák-Magyar Monarchia), foguèt un estat dual existent enEuròpa entre los ans1867 e1918, fruit de l'union delReialme d'Ongria e de l'Empèri d'Àustria, jos la dominacion de ladinastia dels Absborg, que foguèron emperadors d'Àustria e reis d'Ongria. Aquesta monarquia se nomenava oficialamentLos Reialmes e Territòris representats al Conselh Imperial e los Territòris de la Corona de Sant Esteve. Èra coneguda tanben com laMonarquia Duala oMonarquia Imperiala e Reiala.
Aviá una extension de 420.000 km² e en1910 comptava 52.000.000 abitants. La capitala,Viena, passèt de 440.000 abitans en l'an1840 a 2.200.000 pauc abans de l'esclatament de laGranda Guèrra, essent la quatrena vila pus granda d'Euròpa. Èra ambBudapèst, lo sèti del parlament.
Mapa etnica de l'Empèri Austro-Ongrès
Àustria-Ongria se creèt en1867 d'un compromés entre la noblesa d'Ongria e l'emperadorFrancés Josèp I d'Àustria per tal de mantenir l'ancianEmpèri d'Àustria, establit en1806, aprés de l'abolicion delSant Empèri Roman Germanic perNapoleon. Del temps dels sieus cinquanta ans d'existéncia, l'Emperi va viure una època de rapid creissement economic e de modernizacion, e tanben de reformas politicas liberalas. Lo principal problèma foguèt las reivindicacions nacionalas dels pòbles que lo formavan.
.svg)
