Quell articol chì l'è domà unsbozz. Se violter sii bon de metegh denter un quajcoss pussee, preocupéves minga e provégh.
I basei de la vita de una fomna
Lavita l’è el temp che ghe passa intra elnassiment e lamort de unorganisem.[1] L’è de consideràss coma materia che l’insubiss dei aspet particolar, compagn del cressiment,metabolisem, transformazzion ereproduzzion.[2] Tamen, ancaben ch’a saga bellfà spartì la materia morta de quella viva per i zienziad e tenegh, l’è defizzil dà una definizzion de vita che la vaga semper ben, e, donca, a ghe n’è un frach. Quelle pussee popolare i inn i definizzion fisiologeghe, per i quai la vita la ven defenida coma ogna sistema che l’è bon de majà, prodù fezza, metabolizà, respirà, mœuves, cresser e reprodùss.[2]
La vita in su laTerra l’è impientada in carbon e aigua, e a gh’è million de diferente specie de vita intra bestie e piante, fonsg e bateri. L’unitaa minema de vita a l’è lazellula, e un organisem compagn de l’hom el pœul havéghen anca di trillion.
El studi de la vita el se ciama “biologia”, una grossa branca de la cognossenza che la tœu denter un monton de dissipline diferente.