Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Và al contegnud
WikipediaL'enciclopedia libera
Cerca

Stat Unid d'America

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
(Rimandad deU.S.A.)
LombardQuest articol chì l'è scrivud inlombard, con laNoeuva Ortografia Lombarda
Quell articol chì l'è domà unsbozz. Se violter sii bon de metegh dent un quaicoss pussee,preocupeves minga e provegh. Inscì de havégh un'ideja de tucc i alter sbozz, vardeechinscì.
Stat Unid d'America
Stat Unid d'America - BanderaStat Unid d'America - Stema
In God We Trust
Stat Unid d'America - Localizazion
Stat Unid d'America - Localizazion
Daits aministrativ
Nom intreg
Nom ofiçalthe United States of America
Lengue ofiçaiLengua inglesa
CapitalaWashington
Politega
Forma de govern
Capo de StatDonald Trump
Capo de GovernDonald Trump
Superfix
Totala9 826 675km²
Popolazion
Totala340 110 988 ab.(1º luj 2024)
Densitaa34.61 ab./km²
Jeografia
ContinentAmerica del Nord
ConfinMessich eCanada
Fus orariUTC−12:00, UTC-11, UTC-9, UTC−8, UTC−7, UTC−6, UTC-5, UTC-4, UTC+10, UTC+12, Samoa Standard Time Zone, Atlantic Standard Time, Central Standard Time, Alaska Time Zone, Mountain Standard Time e Chamorro Time Zone
Economia
ValudaDolar statünidens
PIL (nominal)23 315 080,56 milion deUSD(2021)
Varie
CodexISO 3166US, USA, 840
TLD.us
Prefiss tel.+1
Sigla autom.USA
Inn nazionalThe Star-Spangled Banner
Evoluzion storega
Proclamazion12 magg 1784
 

IStat Unid d'America (United States of America in ingles) inn unafederazzion de l'America del Nord, cont anca di territori in l'Oceania, che la confina aNord cont elCanada e aSud cont elMessich.

Stòria

[Modifega |modifica 'l sorgent]

La prima colonia inglesa che l'ha tolt poeu part ai Stat Unid a l'è fada su in del1621. In del 1776 i 13 Coloniedeciaren l'independenza contra el tratament dispotich del Re de Gran Bretagna e riessen a vincer e a fass recognosser in del mond, con la Maderpatria hann fad poeu una guerra in del 1812 ma dopo i raport inn stad assee boni.

In tra el 1861 e 'l 1865 i Stat del Sud formen laConfederazzion e la gh'è donca unaguerra civil che a la fin la mena a la vitoria del Nord e a la fin de la s'ciavituu in tuta la federazzion. I problema razziai però fornissen no li e ghe resten di formi de segregazzion fina ai agn '60 del secol quell de XX.

I Stat Unid toeuven part a laprima guerra mondial tardivament e a lasegonda guerra mondial quand che i giapones bombardenPearl Harbor e inn vuna di forze guida di Liad. Quand che la s'ciopa laguerra freggia inn in tra i dòsuperpotenze insema a l'Union sovietega e guida del bloch ocidental.

In tra i do guerre la gh'è l'inscì ciamadaGranda Depression che l'ha menad el presidentFranklin Delano Roosevelt a fà un grand pian de spesa publega ciamadNew Deal.

El 11 de setember 2001 i Stat Unid inntacad di terrorista e donca tachen a fà una guerra contra el teror che la mena a l'invasion de l'Afghanistan e de l'Iraq.

Coltura

[Modifega |modifica 'l sorgent]
Sezione vuota
Questa sezzion chì l'è ancamò voeuda.Juta a scrivela

Inn e bandera

[Modifega |modifica 'l sorgent]

Labandera di Stat Unid d'America l'è fada de 13 righe, che representen i 13 colonie originai, e de 'n numer de stelle pari ai Stat de l'Union, incoeu 50. L'inn,The Star-Spangled Banner l'è propi dedicad a la bandera e l'è stad scrivud 'me dedica a la guerra in tra i Stat Unid e 'l Regn Unid del 1812.

Politega

[Modifega |modifica 'l sorgent]

El sistema statunitens l'è fondad in su trii ram del governo: l'esecutiv - guidad delPresident di Stat Unid -, el legislativ - cioè elCongress di Stat Unid - e 'l giudizziari, cont a capo laCort Suprema di Stat Unid. El Paes l'è una federazzion e tucc i poder che inn no dad esplicitament al governo federal inn garantid al Stat e al Popol, inscì 'me che l'è scrivud in l'emendament quell de noeuv de laCostituzzion di Stat Unid.

El Congress, fad su de laCambra di Representant e delSenad l'è elegiud in manere diferent: la Cambra l'è elegiuda cont el sistema uninominal ogni 2 ann menter in del Senad ogni Stat el gh'ha 2 senator che inn elegiud a nivell de Stat e l'è renoeuvad del tut ogni 6 agn, cont un renoeuv de 1/3 ogni 2 agn. El sistema el gh'ha un bipartitism de facto in tra iRepublegan e iDemocrategh.

El president, incoeu el republeganDonald Trump, l'è elegiud ogni 4 agn indiretament: ogni Stat - e 'l Distret de Colombia - el gh'ha un tot de grand eletor che voten per el President e che inn assegnad, in 48 di 50 Stat, a quell che l'ha otegnud pussee de vot in del Stat.

I giudes de la Cort Suprema e de tut i Cort Federai inn nomnad del President, cont el consens del Senad, e resten in carega a vita. 'Sti Cort dependen de l'articol III de la Costituzzion, ma gh'è anca di cort ciamad "de l'articol I" che inn istituid con lesg del Congress e indova che, de solit, el mandad l'è no a vita.

Oltra ai Stat gh'è i territori, che poden vesser organizzad o men, cioè havégh o no un so governo autonom fondad in su 'nalesg organega, e incorporad o minga incorporad, definizzion ligada a l'aplicazzion de la Costituzzion, completa in del prim, parziala in del segond, limitada ai dirizz fondamentai e a quell che 'l scerniss el Congress.

Incoeu i territori abitad organizzad e minga incorporad inn elPuerto Rico,Guam, iSamoa Americane, iIsole Marian del Nord e iIsole Verdin American. IIsole Minor Esterne di Stat Unid inn inveci minga abitad, minga organizzad e nanca incorporad, foeura che per l'Atoll de Palmyra, indova che la Costituzzion la var pienament e indova che, paradossalment, vun che 'l nass lilinscì el saria citadin di Stat Unid grazzia a l'emendament quell de quatordes.

Sigurezza

[Modifega |modifica 'l sorgent]

Forze de polizzia e de intelligence

[Modifega |modifica 'l sorgent]

In general el compit de garantì la sigurezza l'è in man ai Stat, che gh'hann una soa polizzia, e che deleghen part de quell poder chì ai contee - indova che 'l gh'è el sceriff - e ai cità, cont i dipartiment de polizzia.

A nivell federal la gh'è una quaj forza de polizzia che la fa respetà soratut la lesg federala:

Per l'intelligence gh'è do principai agenzie:

Forze armad

[Modifega |modifica 'l sorgent]

ElPresident di Stat Unid l'è 'l comandand in capo di forze armad, che inn fad su de:

Gh'è anca varie unità de riserva, i pussee important quei de laGuardia Nazzional di Stat Unid, che inn organizzad a nivell statal e dependen del governator del Stat se inn no ciamad de la Federazzion. I Stat poden havégh anca diforze statai de difesa, che dipenden semper del governator.

Stat de l'Union

[Modifega |modifica 'l sorgent]

Riferiment

[Modifega |modifica 'l sorgent]


 
Istatt de l'America del Nord
Antigua e Barbuda |Bahamas |Barbados |Belize |Canada |Costa Rica |Cuba |Dominica |El Salvador |Giamaica |Grenada |Guatemala |Haiti |Honduras |Messich |Nicaragua |Panama |Republega Dominicana |Saint Kitts e Nevis |San Vincenz e Grenadin |Santa Luzia |Statt Unii |Trinidad e Tobago
Utegnüü da "https://lmo.wikipedia.org/w/index.php?title=Stat_Unid_d%27America&oldid=1304124"
Categorie:
Categoria scunduda:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp