Quell articol chì l'è domà unsbozz. Se violter sii bon de metegh dent un quaicoss pussee,preocupeves minga e provegh. Inscì de havégh un'ideja de tucc i alter sbozz, vardeechinscì.
UTC−12:00, UTC-11, UTC-9, UTC−8, UTC−7, UTC−6, UTC-5, UTC-4, UTC+10, UTC+12, Samoa Standard Time Zone, Atlantic Standard Time, Central Standard Time, Alaska Time Zone, Mountain Standard Time e Chamorro Time Zone
La prima colonia inglesa che l'ha tolt poeu part ai Stat Unid a l'è fada su in del1621. In del 1776 i 13 Coloniedeciaren l'independenza contra el tratament dispotich del Re de Gran Bretagna e riessen a vincer e a fass recognosser in del mond, con la Maderpatria hann fad poeu una guerra in del 1812 ma dopo i raport inn stad assee boni.
In tra el 1861 e 'l 1865 i Stat del Sud formen laConfederazzion e la gh'è donca unaguerra civil che a la fin la mena a la vitoria del Nord e a la fin de la s'ciavituu in tuta la federazzion. I problema razziai però fornissen no li e ghe resten di formi de segregazzion fina ai agn '60 del secol quell de XX.
El 11 de setember 2001 i Stat Unid inntacad di terrorista e donca tachen a fà una guerra contra el teror che la mena a l'invasion de l'Afghanistan e de l'Iraq.
Labandera di Stat Unid d'America l'è fada de 13 righe, che representen i 13 colonie originai, e de 'n numer de stelle pari ai Stat de l'Union, incoeu 50. L'inn,The Star-Spangled Banner l'è propi dedicad a la bandera e l'è stad scrivud 'me dedica a la guerra in tra i Stat Unid e 'l Regn Unid del 1812.
El Congress, fad su de laCambra di Representant e delSenad l'è elegiud in manere diferent: la Cambra l'è elegiuda cont el sistema uninominal ogni 2 ann menter in del Senad ogni Stat el gh'ha 2 senator che inn elegiud a nivell de Stat e l'è renoeuvad del tut ogni 6 agn, cont un renoeuv de 1/3 ogni 2 agn. El sistema el gh'ha un bipartitism de facto in tra iRepublegan e iDemocrategh.
El president, incoeu el republeganDonald Trump, l'è elegiud ogni 4 agn indiretament: ogni Stat - e 'l Distret de Colombia - el gh'ha un tot de grand eletor che voten per el President e che inn assegnad, in 48 di 50 Stat, a quell che l'ha otegnud pussee de vot in del Stat.
I giudes de la Cort Suprema e de tut i Cort Federai inn nomnad del President, cont el consens del Senad, e resten in carega a vita. 'Sti Cort dependen de l'articol III de la Costituzzion, ma gh'è anca di cort ciamad "de l'articol I" che inn istituid con lesg del Congress e indova che, de solit, el mandad l'è no a vita.
Oltra ai Stat gh'è i territori, che poden vesser organizzad o men, cioè havégh o no un so governo autonom fondad in su 'nalesg organega, e incorporad o minga incorporad, definizzion ligada a l'aplicazzion de la Costituzzion, completa in del prim, parziala in del segond, limitada ai dirizz fondamentai e a quell che 'l scerniss el Congress.
In general el compit de garantì la sigurezza l'è in man ai Stat, che gh'hann una soa polizzia, e che deleghen part de quell poder chì ai contee - indova che 'l gh'è el sceriff - e ai cità, cont i dipartiment de polizzia.
A nivell federal la gh'è una quaj forza de polizzia che la fa respetà soratut la lesg federala:
Gh'è anca varie unità de riserva, i pussee important quei de laGuardia Nazzional di Stat Unid, che inn organizzad a nivell statal e dependen del governator del Stat se inn no ciamad de la Federazzion. I Stat poden havégh anca diforze statai de difesa, che dipenden semper del governator.