Ol 30 jenar del1933 l'Hitler el g'ha havud del presidentHindenburg la carega de Cancellier de laRepublega de Weimar, ind un govern de minoranza guidad delpartid nazionalsoçalist, qe ind i elezion del1932 l'hiva ciapad la majoranza relativa. Subet al s'è dait de far per conquistar ol poder, e 'lbruxament del Reichstag l'è stait ol pretest perfet per tirar vià i libertaa civil. Iländer e tuts i olter poder autonom i è stait piegads a la volontaa del govern central.
Con la mort de l'uneg ostacol restait, l'istess Hindenburg, l'Hitler l'ha ciapad anc la carega de president e ol comand suprem deiForze Armade).
Tirad vià ol sindacalism liber, ol rejim l'ha inviad l'instaurazion de un controll total de la societaa, a travers de la jerarqizazion dei fabrege e dei lavorador, la propaganda capillara (organizada delJoseph Goebbels) e la persecuzion dei oposidor.
 | Per saver-n plussee, varda l'articolShoah. |
Ol rejim l'è stait caraterizad de la persecuzion dei nemix politeg e deiraze inferior, çoè miga part de laraza ariana, sovertut islav e iebree. I so proprietaa i era confiscade, e i era deportads ind icamp de concentrament, per lavorar come s'ciav e despò vesser sterminads. Tut al faxiva part del projet de un nœv orden europee, basad in su i raze e guidad de la Jermania.
Cond el rivar deitrupesovietege aBerlin, l'Hitler l'ha cernid de suicidar-s ind el sobunker ind la citaa, per vesser miga ciapad dei so nemix. Ol Terz Reich l'ha firmad ofiçalment la resa incondizionada ol 8 de maj del1945.