![]() | «Lavorava alla Fotogalvanica el sonava alla Filodrammatica |
(Nanni Svampa,A l'era sabet sera) |
Onaronsgia (ancarongia,rosgia,roda,rogia,roza,ros'gia; in lombard orientalserioeula, ma ancavas edugal e, in cremones,roeuggia; inpiemontesrosa; inforlanroe; invenetoroia,rogia,roda,roza; inladinruóia oróea; inistriotarogia oruia; initalianroggia; inlatinrugia) a l'è on canal piscinin tipegh de la pianuralombarda epiemontesa (ma anca el paes deRongg, in sulLagh de Comm, in realtà l'è domà el plural de la parola). L'è doperada soratutt per l'irrigazion e per dàggh aqua aimolin.
L'origin di ronsg la vegn di temp di Roman o de quella medieval: la parola la vegn del latinarrugia. Quella parola chì la se troeuva in de laNaturalis Historia delPlini el Vegg, che le dopera per ciamà i canai di minier d'or in Spagna (cuniculis per magna spatia actis cavantur montes [...] arrugias id genus vocant): donca la sariss ona parola ispaniga de origin pre-romana (a l'esista anca in de lalengua basca, col nomm dearroil, che 'l voeur dìfoss).
Dearrugia el vegn el bass latinarrogium, che l'ha portaa elspagnoeuarroyo e 'lportoghesarroio, che voeuren dìriaa. In Italia la parola s'è spantegada per tutta la pianura padana a nord del Pò, delPiemont fina a laSvizzera Italiana, aiDolomit, aTriest e a l'Istria, per poeu rivà anca in d'on quai dialettsloven,dalmata ealbanes.
I ronsg nasseven cont el progressiv spantegàss di over de bonifiga de la pianura e di sò palud antigh.
Come emm giamò ditt pussee sora, i ronsg servissen soratutt per reson de irrigazion: despess però gh'hann anca la fonzion de cattà sù i aqui de canalitt pussee piscinitt anmò che se troeuven a mont del sòalveo. In alter ocasion, ona ronsgia la catta su tutta l'aqua che poeu la ven spantegada in tucc i canalitt di vari camp a travers d'ona bocchetta.
Anca a Milan on temp a gh'era on bell poo de ronsg: voeuna di pussee famos e important, che la resista anca al dì d'incoeu, a l'è laVettabbia.
Quell che 'l gh'ha de dàggh on'oggiada ai ronsg a l'è 'lcampee.
I ronsg esisten anca inSpagna e in di sò vegg coloni, cont el nomm deacequias.