A metà del secol quell de 13, la Polònia la diventa on vassal de ona importanta fameja litoana, quella diJagellon. Questa fameja la fa su on potent regn, e per la Polònia l'è on period de grand splindor.[3][4]
Semper in quej agn, iCavajee Teutonegh recognossen la Polònia. I du paes eren staa in guerra per tant agn.[4]
Ma, in del secol quell de 15, la fameja la finìss. La Polònia la cad in man di potenz forest, el sò apparat social el vegn dominaa da lanobiltà, e hinn perduu tant terr.[3] Tra l'alter, lamonarchia la vegna elezzion, e i nobil paghen minga itass.[4]
A la fìn de laprima guera mondiala la Polònia la rinass 'me Stat indipendent sota la guida del GeneralJozef Pilsudzki, che 'l tira in pè on regim dittatorial.[3]
In di fatt, in Polònia, già dal ann 1830, i gh'eren di mot rivoluzionari.
El 1 de setember del 1939 la Germania nazista entra in Polònia.[6]L'è l'inizi de laseconda guerra mondial.La Francia e l'Inghiltera dichiaren guera ala Germania per difendé la Polònia.[7]
In cinch dì i soldat polach i eren giàmo ritiraa in su laVistola.[7]
El sedes de setemberVarsavia l'era giamò circonsada dai todesc.[7]
El dì dessett, l'Armada Rossa entra in Polònia. L'intervent l'era giamò deciduu cont el Hitler. El govern polach da ordìn de combàtt i todesc e scapà dai sovietigh.[7]
Dop quaj temp el govern 'l capìss che la guera l'è perduda e mett me priorità de mandà foeura da paes pussee soldat posibil per fai combàtt cont i aleaa.[7]
El 25 settember i todesch fan el atacch final a Varsavia, e in du dì i polach se renden.[7]
Molotov e Ribbentrop
El prim de utuber la marina polonesa la se rende. Quaj di prima elMolotov e elRibbentrop cambien i territori assegnaa.[7]
A la fin de la guera la Polònia hà perduu 6 milion de person, 2,5 i eren giudee.[8]
Lung i agn 1950 el Occident se rend cunt che el governo comunista l'era ona dittadura, vist anca che i sovietegh, inveci de collaborà cont i polacch, voeur la pussee total obidienza e la riva foeura ona ribellion e 'lKGB el mett in pee 'na campàgna de repression.[8]
In del ann 1947 el Partii Comunista el vinc i consultazzion, anca se i eren minga tropp liber.[8]
Sota la guida del Stalin, la Polònia istituìss ona nazionstalinista.[8]
I polacch, per la pupart cattolegh, hinn minga tropp felìs di atacch a la Gesa, ch'hinn quaj sistemategh. In l'ann 1950 el governo el confisca tucc i ben de la Gesa, ma minga i Gess e i cimiteri.
Cun la costituzion del 1952 la nass offizialment laPolska Rzeczpospolita Ludowa, in lombardRepublega Popolara Polacca. Legalment, el sovran a l'era el Popol, ma in pratega governava domà el Partii, minga democraticament.[8]
Quand el nass elPatt de Varsavia, l'armada polacca l'era el segund puusee fort de la lianza.[8]
Quand che el moeur el Stalin la scomincia ladestalinizzazion, che la voeur eliminà i trasc del Stalin.
In del midemm annn el president polacch, elBolesław Bierut, el moeur in Russia. El popol fa di manifestaziun contra el governo, e moeuren 53 personn in du dì.[8]
L'è elegiuu 'me noeuv president el Gomulka. El noeuv president l'era contra el Stalin, che l'avea faa menà via.[9]
I sò riform voreven tirà in pè on "Socialism nazional". I van minga tropp ben e, in l'ann 1970, dop di rivolt aDanzica, el se dimett[9]
In del ann 1980 el governo, vist di rivolt, mett il diritt de scioperà.[3]
El Sindacaa di operari del Port diDanzica, elSolidarność, el nass in l'ann 1980 dopo di protest, e a l'è mituu foeura legg del Regimm.[10]
El general Jaruzelski, el cap di comunista, el fa menà via elLech Wałęsa, che l'era a cap del sindacaa. El regim mett anca lalegg marzial[11]
Ma, cont el jut de laGesa catolega, el siguta a operà clandestinament.[10]
In l'ann 1988 el Rakowski a l'è nominàa noeuv premier. El sò governo el fà di riform che aumenten i libertà, e scancelen tanc idej del comunism.
La scomincia la transizion in tra 'l comunism e 'l capitalism democrategh.[12]
El Popol l'era minga tropp interesaa, ma el Sindacaa e el partii voeuren fa ona "tavola rotonda" per vedè el futur del paès.[12]
Anca se i pussee radicai di tucc e du i grupp voreven minga incontràss, el se fa e hinn organizaa di consultazion liber. Quej consultazion hinn vinciuu palesement dal Sindacaa.[12]
Anca se el podè di comunista l'era minga finii, l'era drè a sgretolass, grazie anca a la noeuva idea delGorbaciov, che la consentiva ai paes amis del URSS de abolì liberament el comunism.
El passagg a la democrazia l'è stà assee calm e tranquili.
El president comunista fa minga problemi al govern, e quand elWalesa voeur consultazion presidenziali prima del termin, el se dimett senza fa problemi.[12]
I consultaziun venien vinciuu dal Lech Walesa, che 'l diventa president de la Polònia dal 1991 al 1995, anca se dop el so partit el perd on fracch de vot.[10]
Incoeu l'economia polaca l'è assee granda, e i sò cittadin viven ben, soratutt per vess staa in on paes comunista.[13]
La Polònia (nòmm offizial:Rzeczpospolita Polska) a l'è ona republega. El president a l'è elAndrzej Duda (del2015).[1] El Prim Minister a l'è laDonald Tusk (del2023).
Nòmm de la Polònia in di lingov di minoranz lengoistegh del paes
El parlament el se ciamaZgromadzenie Narodowe, in lombardAssemblea nazional. L'è dividuu in delSenat e in de laCamera dei deputat (Sejm). I president dei du rami de la Zgromadzenie Narodowe se ciàmenmaresciài. Lung el comunism gh'era domà el Sejm.
El president de la Republega polacca l'è elegiuu direttament di cittadin ogni 5 agn. El sò supplent l'è el Maresciall del Sejm.